Endogàmia Virtual

El 1852, Napoleó III autoritza el Baró Haussmann a redissenyar el centre de París a les braves, és a dir, a base de fotre a terra illes senceres i substituir-les per (a veure si pillen on vull arribar) eixamples.

Quina vista, es nota que tenen estudis.

Barcelona, ja ho saben, és el París del mediterrani. També és el Manhattan del mediterrani, i si m’apuren, el Dar-Es-Salaam del mediterrani també. En fi, que Barsalona va buscant metàfores igual que busca bolets; sense tenir ni puta idea de què són ni d’on estan, però convençudíssims de que cal fer-ho.

Segur que molta gent llegida ha usat el símil parisí per criticar l’ajuntament i, posem per cas, la renovació del Raval o de La Mina. Però, quants l’han usat per criticar les obres al Passeig Sant Joan, eh? Doncs apa, primer.

Cada dia passo pel passeig, de manera que igual que els millors jubilats sóc espectador d’excepció d’aquest invent fenomenal: un Passeig de Gràcia lumpen. Sí, sí, com ho estan llegint. L’axuntament ha donat un pas de gegant en la democratització de la democràcia; què és això de tenir passejos comercials  en el centre sustentats per grans botigues? Tots els barris tenen dret a tenir el seu propi mega-passeig! I què passa amb els petits comerciants, eh? És que els bars de carajillo no tenen dret a gaudir d’un Passeig de Gràcia per a ells o què?

Digues que sí. Grans avingudes per a tothom! Espais ben grossos, amb voreres de 10 metres que  i un sol carril per a cotxes que converteixi la circulació de vehicles en un putu malson!  Gespa plantada entre el formigó que funcioni com a pipican espontani! Sensacional, tu!

Les Corts, You’re next!

Només hi ha un tema. Res, una tonteria, ja veuràs quin fart de riure…  Resulta que hi ha crisi, tu.  Ha, ha… no tenim un duro, ha, ha… No hi ha puta manera de mantenir el passeig que encara no hem acabat, quina gràcia, eh?

No passa res! A grans problemes, pitjors solucions! Que resulta que ara els baretos d’Arc de Triomf tenen un Passeig de Gràcies per ells? Doncs que paguin com si estiguessin al Passeig de Gràcia! Igualtat total amics!

Això és molt genial. Primer fots potes enlaire un carrer, carregant-te qualsevol possibilitat de negoci mentre duren les obres, i just quan aquestes acaben, els dupliques la tarifa per ocupar la via pública. O sigui, que si tens un bareto al Sunset Boulevard de Sant Joan pots escollir entre A) duplicar els preus(i quedar-te sense clientela), B)dividir els ingressos per dos (i quedar-te sense ingressos), o C) eliminar les taules al carrer (i quedar-te sense clients fumadors).

El mateix sentit de la realitat que a Hollywood!

Una gran, que dic gran, una ENORME mesura per sortir de la crisi, fomentar l’estalvi i millorar la qualitat de vida dels barcelonins fins a límits mai vistos.

Des d’Endogàmia Virtual aplaudim aquesta iniciativa pionera i no ens resistim a proposar un complement ideal per dinamitzar el nou passeig encara més. Ara que hi ha voreres tant grans, l’ajuntament podria desplaçar-hi els hooligans que vinguin a la ciutat pels partits de Champions. Amb els pixats mantindrien hidratada la gespa i crearien compostatge natural. Com que  els veïns  es sentirien  com si tinguessin un piset en plena plaça Catalunya es podrien augmentar els impostos municipals un 50% com a mínim. Aquí els hi deixo, for your consideration, que diuen a Los Angeles.

Endogàmia Virtual: La hòstia en vinagre.