12:01 p. m.

Gent que sobra: el calvo dels Celtas Cortos

Publicado por Aleix |

Avui he vist a la tele al calvo de Celtas Cortos i la primera cosa que he pensat és “aquest tio sobra”. No en la tele, o en la música, sobra en general, to ell i la seva persona ridícula.

Els que estan darrera també sobren basant ja que hi som

El calvo dels Celtas Cortos es diu Jesús Cifuentes, pero els locutors de la arradio li diuen “el Cifu”. Només per això ja té un lloc d’honor en el panteó de l’odi, però no se vayan que hay (mucho) más.

 

D’entrada el paio aquest és de Valladolid, cosa que ja no anuncia res de bo. Si tenim en compte que l'enginyós (sic) nom del grupet hauria de ser un joc de paraules entre la marca de cigarros i la seva denominació d’origen, doncs ja anem malament. De totes maneres, si ens centrem en l’engendru en qüestió, retinguin aquest concepte: el Cifuentes era treballador social.

Se suposa que la seva fascinant vida al servei del dèbil va atorgar-li un sentiment poètic sense precedents, a l’hora que una autenticitat a prova de bombes, com demostra el fet que sigui calvo i porti perilla. Si han esborrat de la seva ment algunes de les lletres perpetrades per aquest paio els felicito i a l’hora els compadeixo per el que ve a continuació:

Aquesta és una de les cançons clàssiques del grup, en permanent heavy rotation a Kiss FM i similars. Val la pena repassar-la ja que conté tots els tics del izquierdoso mojabragas: falsa poètica de barri baix, paraules com “currando” per acostar-se a la jovenalla, autoventa descarada de si mateix com a paio íntegre que no es ven al vil capital com els demés… en fi, un destil·lat amb gaites del perroflautisme chic que encanta a tot el públic de los 40 Principales amb crisi de consciència cada vegada que consulten l’iPhone. Sàpiguen que han cantat aquesta cançó en públic amb Amaral i Seguridad Social, queda tot dit.

El que Espanya entén per un mojabragas

Si el grup és odiós, el tipus en solitari està sembrao: 

“Yo soy pirata desde que nací.”

“A lo largo del tiempo el contenido filosófico ultimo que hay detrás de alguna manera sigue siendo un poco mas de lo mismo de lo que he hecho en otros momentos con celtas, porque mis planteamientos son básicamente combativos: reivindicar el anarquismo libertario como filosofía de vida, pero lo digo con la boca llena, aderezado con una manera de hablar igual un tanto poética, también hay canciones que hablan mas de sentimientos.“

“Una cosa que quería comentaros es que durante la grabación (a nivel ínternáutico a ver si me pongo yo las pilas) nos hemos inventado un pueblo virtual, que será quizás donde nos sirva como lazo de comunión con el personal y el pueblo virtual se llama “cdrom de campos” y gobernado por Don Nadie. Pregunta por don nadie, don nadie no sabe, vota por don nadie, don nadie te ayuda.., Además que hemos pillado el dominio y el rollo ese y estamos trabajando en ello. Yo creo que va a ser una movida guapa.”

 

Prou. Prou d’aquest paio. A la paperera de reciclatge ja.

Endogàmia Virtual: Cuentistas.

7 comentarios:

Gendre de Saruman dijo...

Totalment d'acord amb tot.

Gent que utilitza aquest llenguatge es mereix el revival del tribunal de la Inquisició.

"Movidas, rollo guapo, cargar pilas,qué pasa tronco, nos liamos unos petas guays, soy anarquista de los buenos colega, que rule la cerveza..."

I això del disc que diu que treuran suposo que deuen ser declaracions d'algun projecte de fa més de 15 anys imagino...perquè si no la cosa està molt malament...

Ni piu dijo...

Que dir quan tot està tan ben exposat?

Anónimo dijo...

Sí, si us plau, i no t'oblidis de "vaciar papelera de reciclaje"... jeje

Clint dijo...

aplausu!

meta.N dijo...

I el senyor de Fito i els Fitipaldis, també siusplau.

Aleix dijo...

Per alguna raó estranya, el dels Fitipaldis no em cau tant malament. Potser és un paio amb prou pinta d'acabat com per anar d'acabat.

Quan un niñato uniformat de samarreta pro-legalización es comporta com si estigués de tornada de tot em venen ganes de rebentar-li el cap; el Fito en canvi, sembla que li falti un solysombra per anar a l'altre barri i això, de manera sorprenent, em desperta hasta un punt entranyable. Em dec estar fent vell.

c.e.t.i.n.a. dijo...

El paio porta el càstig en vida. Tret de la seva mare ningú se'n recorda una puta cançò seva.

Subscribe