9:49 a. m.

Dits bruts

Publicado por Aleix |

Els que s'obstinen en llegir els meus articles, de ben segur hauran detectat el tufillo "Noticias del Mundo" que s'amaga (s'amaga?) darrera noticiones del tipus "El Rey Juan Carlos es el español más importante de la historia", "Mickey Mouse enseña a inmolarse por el islam", o "El Papa posa en un calendario picante". I a molta honra!



Nosaltres no som ni la generació vesasaberquinalletra, ni, ho lamento Sr.Brillant, la generació d'en Goku. El nostre clímax evolutiu, el moment d'esplendor intel·lectual i de "ara-entenc-qui-soc-i-que-hem-vingut-a-fer-en-aquest-mon" el provoquen imatges com aquestes





Que aixequi la mà el que ha pensat "i on guarden les piles?"



Noticias Del Mundo era una publicació vertaderament avançada al seu temps. O, per ser més exactes, una de les publicacions que ha definit els nostres temps. Un compendi brillant de culebrons entre freaks, desastres de la naturalesa passats pel filtre del catolicisme rural, chascarrilos dignes de la quarta ronda de Soberanos, i un domini del Potochop tan primitiu com entranyable.





Ara costa el doble, però al menys és a tot color



Aquest blog, i la pràctica extensió d'aquesta cosa que anomenen "blogosfera" té un deute insalvable amb el Noticias i el seu hiperrealisme gonzo-cañí. Mai podrem estar a l'alçada d'aquests Hunter Thompson del sub-subsol, com a molt, podem repassar-ne un cop més les portades i donar gracies per haver format part dels pocs que van gaudir de la seva vida kioskera, qual estrella fugaç.





Una retirada al Bush li té... Un cop més, el Noticias ens descobreix la veritat!



Així que, molta generació heroica per haver vist a la Mayra Gomez Kemp, molts individus en edat de fer alguna cosa en la vida cantant La Historia Interminable, però i el niño murcielago què? I la mujer con dos cerebros? Aquest és le panteó dels herois oblidats, dels mites que marquen una generació i la mouen a fer grans coses (com escriure blogs, mirar videos de youtube, comprar samarretes de Metallica per bebés...). Valgui aquest humil panegíric com a metxero de tendaxinos encès en les tenebres periodístiques de l'actualitat. Snif, snif...





En el fons, som uns sentimentals



Endogàmia Virtual: Plumillas del tres al cuatro

9 comentarios:

Unknown dijo...

Vaig créixer intel·lectualment amb Notícias del mundo (i Micromania)

De fet, no concebo una revista millor que la que ens informava de la boda del hombre más alto del mundo con la mujer más peluda, o feia un seguiment al fetus que portava 15 anys a l'úter de sa mare.

Torno a llegir les portades que vostè a penjat, i em trenco de riure. El niño vampiro és un mite generacional, un ídol, un referent.

Aleix dijo...

Hi ha més, molt més a: http://www.flickr.com/photos/papelcontinuo/485316481/in/set-72157600180186373/

Unknown dijo...

Estic plorant amb titulars com:

Cuentos infantiles. Pulgarcito era psicópata.

Caminero convertido en Robot.

El fantasma de una langosta ataca a un cocinero.

Un bebé despelleja a un pobre perro

Julio César contagió de SIDA a Cleopatra

Deporte salvaje. Esquían sobre personas.

Unos extraterrestres secuestran un mecánico para que arregle su OVNI.

La muñeca Barbie, condenada al destierro.

Este es el hombre más ABURRIDO del mundo. (Ahorra desde hace 11 años para visitar Segovia).

Roban huchas del Dormund.



I aquesta és realment profètica.

Roi dijo...

que fort!
jo tenia aquella edició del "niño murciélago"!!!
quin clàssic!
pobret, li deien noms a classe

Pansete dijo...

Òsties, la Micromania... Ai, quants bocates de Nocilla o de Pernil Serrano no m'havia fotut jo davant d'una Micromania... I també vaig fer altres coses que no esmentaré per respecte a la Turbo Girl, la Lorna i la mossa del Game Over.

mrpage dijo...

Anda que no m'havia acabat jo aventures gràfiques com el Monkey Island gràcies als trucs de la Micromania...

Encara la fan?

Pansete dijo...

Diria que sí però ja no en aquell tamany "king size" que era tan entranyable com incòmode.

Monkey Island era un joc magnífic; anda que no me reí yo con él... (i amb prou feines ocupava deu megas de memòria). Els d'avui dia estan més ben fets però són infinitament més avorrits.

jair d dijo...

quantes coses amagades al racó de la memòria acaben de resorgir. aquestes portades que han penjat aquí, mestres, les recordo com si les haguessin publicat avui. recordo que el senyor kesoytiza i jo esgotàvem la mitja hora del pati que ens donaven a la sinagoga per anar a llegir aquests incunables.

PS recordo amb especial carinyo la de "encuentran el monstruo del lago ness" i al dia següent "el monstruo del lago ness se ha suicidado". periodisme vibrant.

Dr. Bermúdez dijo...

Cuantos recuerdos... y que poco papel higiénico...

Subscribe