10:17 a. m.

L'era daurada de la televisió

Publicado por Aleix |


Personatges educatius!


Nens útils!


Asos de l'humor!


Frases dignes del millor John McClane!


Conceptes clars!

Farfur!


Endogamia Virtual: Al pan, pan, y al niño, tiro

5 comentarios:

Unknown dijo...

Sabia que no em defraudaríeu: esperava aquest post a Endogàmia.

Pansete dijo...

El grup ché-salafista està disposat a actuar. Esprem ordres.
Alà és gran! (i en Rocco ho és més)

Pansete dijo...

Per cert, una anècdota: ahir em truca el meu sogre a les 11 p.m. només per dir-me que l'havia trucat el seu jefe per dir-li que una amiga polícia d'una amiga de la seva filla -atenció a la cadena- li havia dit que avui divendres (dia 11) hi hauria un atemptat al metro. En fer-li repetir al meu sogre la informació, i suposo que amb la intenció de donar dramatisme a la notícia-bomba (ehem...), es va saltar una pas: ja no era "l'amiga policia d'una amiga de la filla" sinó "l'amiga policia de la filla".

Aleix dijo...

Lo de'n Mickey és un altre exemple de fins a quin punt és impossible saber si els arabs tene un sentit de l'humor especialment pervers o es que estan realment tocats del bolet.
Un cop més, l'antropòleg occidental es rasca el cap mentre pensa "tot sigui que només facin això..."

Anónimo dijo...

Grandiós. Per experiència pròpia, no és que els àrabs em facin fàstic (no més que els argentins, per exemple), però estan grillats de debò.

Subscribe