Endogàmia Virtual

Amics, jo això no ho sabia! Gràcies senyor Kong, i gràcies també al nostre estimat rabí. L'speech d'en Cuní l'eleva a la categoria de líder espiritual i frontman absolut de la Teletrès. A què esperen per donar-li el telenotícies vespre a lo Snachez-Dragó?
Ai... aquest fragment està plè de tantes coses... Individus patrocinats per programes d'integració que venen a la tele en chandal, ex-porters de discoteca terminal reconvertits en respectuosos homes de negoci, un mix impagable entre Manuela de Madre i Encarna Sanchez... Tots ells versus Cuní, The Last Man Standing.
El resultat, ja us el podeu imaginar:



El segon de silenci després del discurs de'n Cuní és un dels clàssic de la televisió; quasi es pot sentir el soroll de les seves neurones intentant processar un raonament lògic (i fracassant estrepitosament).

Com diria el savi, "there are two ways, the Cuní way, or the highway"

Home, una retirada al Cuní si la té...

Tantes nits sense dormir, tantes tonteries per compartir… Després de dies sense escriure, ¿per on començar? ¿Potser per aquesta abstinència de l’electorat que no fa sinó esbossar-me un somriure postcoital sota la caputxa? ¿O seria millor comentar el magnífic pugrama Efecte Mirall 30 anys? Amics, aquest programa no us l’heu de perdre per RES, PERÒ PER RES del món. Només una cosa: friso per veure un Efecte Mirall 50 anys la segona joventut, amb paves desquiciades que entren a l’Imperator per trobar l’amor de la seva vida entre el fum i les alenades a whisky JB i veure també a losers completament descol·locats que s’exposen a les fletxes de Cupid en una taula destartel·lada del Bingo Billares (magnífics menús a menys de 4 euros, senyora).

Ferma candidata a acabar pidolant un vot a l'Imperator
a canvi de... eeeeh... d'aixonseeees... ja paro, ja paro que prou desgràcia té.

Però no. Ni la cara de pal d’en Jordi “a veure quan canvio l’estil de vestir” Portabella ni l’enèsima mostra de l’apocalipsi xarnego-nerd d’Efecte Mirall 30 anyets tristíssims farà que deixi sense comentar un noticia corprenedora. Després d’un silenci mai prou justificat, tiro pel dret:

Bruselas censura la decisión polaca de investigar la supuesta homosexualidad de los 'Teletubbies'.

Vaja novetat.

A veure, germanets Kaczynski: i ara us adoneu?! A Endogàmia sempre hem sabut que no se'n podia treure l'aigua clara d'un programa on apareixien imatges com aquesta:

Segons Freud, quelcom "sinistre" és allò que
introdueix l'estranyesa dins la quotidianitat.

"Què, Dipsy? Fa un trippy i un fist fucking?"

Els nens d'avui són els malalts mentals del demà.

"Snif... Snif... Pobre Dipsy...
Amb lo bé que m'ho estava passant amb la seva coseta verda"


"Així, reiet, així... A punt de neu" - digué l'entranyable Laa-Laa.

Trista i capcota, de debò.

Endogàmia Virtual: la infància, paradís perdut.

Press Play, baby:



Per jurar la constitució sense riure ni equivocar-se;
Per imitar-se a si mateix millor que els seus imitadors;
Per introduir al nostre país el mètode "Boris Ieltsin" de caçar ossos;
Per tantes generoses aportacions a l'estudi de la transmissió genètica de continguts alternatius;
Per tantes i tantes partides d'Scrabble guanyades amb la paraula "campechano";
Per tota una generació convençuda que aquell home sortia per la tele per recordar-nos que veia tots els nostres moviments i que si no ens portàvem bé no tindríem ni carbó.

Tots estem en deute amb ell. I ara, a la nostre manera, li agraïm:

El Rey, elegido el «español de la Historia»

Un parell d'exemples, a l'atzar, sobre el món en el que vivim, vessant "marketing avançat"
Primer, un clàssic que no passa de moda, la promoció "santoyseña":

Si et presentes vestit de Primo de Rivera t'hi afegeixen un vino de la casa

Heus ací una nova mostra de pedagogia tolerant, multicultural i avançada, aplicada ara a nens ianquis.



Els massoquistes podeu adreçar les vostres plegàries aquí: http://www.jesuscampthemovie.com/

Fent mutis pel foro...

Personatges educatius!


Nens útils!


Asos de l'humor!


Frases dignes del millor John McClane!


Conceptes clars!

Farfur!


Endogamia Virtual: Al pan, pan, y al niño, tiro

Atenció:

Un islamista declara que los atentados del 11-M se gestaron en Valencia

Podia ser d'una altra forma, amics?

Compungit en saber la notícia.

De tots es ben sabut que la ficció televisiva viu un moment d'especial efervescència, on la creativitat campa lliure pels verds camps de la graella i les obres mestres s'acumulen en luxosos cofres en DVD. Los Soprano, Nip/Tuck, Perdidos, House, Prision Break .. son algunes de les perles que recullen el testimoni de la ja llunyana però reverencial Twin Peaks. Obres magnes, en les seves intencions i la seva magnitud dramàtica.
Catalunya, petit racó de món nostrat, no podia quedar-se enrera. En un altre demostració de quí porta els pantalons culturals en la conca mediterrània, TV3 repara qualsevol greuge comparatiu amb una creació que, agafeu-vos, té "el millor inici de totes les sèries de ficció que s'han fet a TV3" (Quico Escribano dixit).

Quina mania de rodar en exteriors, amb lo maco que queda l'escenari del centre parroquial...

Hola, sóc Ferràn Rañé. Potser em recorden fent de Makinavaja entrat de carns aquella vegada que van anar al teatre. Però no estic aquí per parlar-los del meu únic moment de dignitat professional, bé, sí, estic aquí per parlar-los del meu únic moment de dignitat professional. Corria el 1990 quan jo estava llegint el Jueves i...

Hola, soc Enric Calpena. Potser em recorden com a Mr.Gendre de Catalunya 1995. Però no estic aquí per parlar-los del meu sex-appeal, sino per recordar-los que poden descarregar-se la melodia de Ventdelplà al seu mòbil en tò real. Si ho fa en els propers cinc minuts rebrà un politò de la Emma Vilarasau dient-li porcades a cau d'orella. Aprofiti-ho!