Tot ja deuen estar al corrent de l’avançada capacitat d'anàlisi socio-tecnologico-pollestril d’aquest gran estadista i millor indígena anomenat Evo Morales.
I es que amics, no es fàcil ser un líder. Tenir sobre les teves espatlles la responsabilitat de fer entendre a tot un país les complexes maquinacions d’intrigants conspiradors a l’ombra pot ser una tasca àrdua, en especial en un entorn humil, poc avesat al pensament estratègic i a comptar amb més de deu dits.
Per això, a vegades els gran líders necessiten ajuda civil. Ciutadans conscienciats, disposat a arrimar l’ombru per grans causes humanitàries i nacionals. Homes, dones i animals que, des del poble, fan arribar les grans idees als seus conciutadans en el seu llenguatge, directe i planer.
La missió: Acostar la complexa realitat del conflicte israelo-palestí a la ample població llatinoamericana, atemorida per les constants noticies sobre atemptats i violència urbana.
La resposta:
Delfin + La Tigresa + Wendy Sulca - En Tus Tierras Bailaré
Que quedi clar: Aquest estiu els vull veure a tots fent el pasito de Delfín. A Jerusalem, es clar.
Endogàmia Virtual: El mur de les lamentacions.
6 comentarios:
I jo que pensava que després del... ¿rap? d'en Jordi Hurtado ja ho havia vist tot... Si hi ha una cosa que segueix sorprenent-me d'aquesta vida és la meva pròpia ingenuïtat.
L'acabo de veure del tot i... buf, crec que he sobreviscut, però no tornaré a mirar als panchitos de la mateixa manera.
En fi, un document impagable -sobretot, perquè no val res- que ens deixa pel record una ingent quantitat d'imatges inquietants: la jovenalla jueva borratxa mentre la tigresa, en una de les cromes pròpies dels anys 70, perpetra la ¿cançó?; la tigresa -again- miolant a la barca mentre un ¡¡¡¡petit Delfín!!!!, a la manera del enano de Twin Peaks, fa la seva dansa ritual; la Wendy Sulea (quin nom és aquest?) ballant amb ¿¿¿¿¿camells????? al fons; els efectes de repetició ("Jerusalén-en-en-en")... Jodó, com col·loca estar a 2000 metres d'altitud -així com no tenir una civilització que mereixi aquest nom. Déu del cel, els dadaïstes estarien corpresos i entusiasmats!
La Wendy, aquí on la veu, es va fer "famosa" "internacionalment" gracies a un tema, composat per ella mateixa titulat "la tetita". Sí, és exactament el que sembla.
En pro de la pau cal organitzar ja un concert d'aquesta gent a l'esplanada de les mesquites.
S'acaba el conflicte a l'instant, encara que sigui per suïcidi col·lectiu dels dos bàndols.
Aquestes són les "estrelles" de la cançó popular?! Més que anar cap a Israel, vénen ganes de marxar el més llun possible d'aquests "artistes", sobretot després del "gruau" de la tigressa.
A mi el que em torna boig és el solo de sinte de Delfín. Literalment boig.
Publicar un comentario