-…y me dijo que no tenia dinero y que me pagaria con carne. ¡Mamacita, con carne!
-לא סiנאגoגא eסתא תאנשאדא פּeר רeפoרמeס i ארא נo סe oן אנאר א א פeר
-يم ڢا دير قوي يم پوساريا ميرانت ا لا ميcا، ي جو يس cلار...
-он сон лес мевес цаіхес де водка?
-Llenifeeeeeerrr! Deha ehtá a tuh hermanoooooo!
Hora punta al Locutori Fu-Mao. Dotzenes de persones bolcades sobre telèfons lligats amb celo, bramant a webcams diminutes i pantalles més diminutes encara. No era el millor entorn per una investigació de primer nivell. Afortunadament, aquella no ho era.
Primera parada, Wikipedia. efectivament, algú ja havia afegit que el programa era el guanyador del “Entertainment prize at the 2009 Rose d'Or ceremony”.
La mateixa frase em va portar a la web dels premis. Allà, autoproclamaven “seleccionar les millors novetats de l’any en entreteniment i programació televisiva”. La llista d'espònsors era curta i molt suïssa: Swisscom Broadcast Services, SRG SSR idée suisse, Schweizer Fernsehen, TV Production Center i la mateixa ciutat de Lucerne. Més que un premi internacional, semblava una reunió de formatgers.
-LLLEEEEEEEENIFEEEEERRR!!!!
L’onada sònica em va deixar marejat durant uns segons, el temps suficient per esgotar el temps de connexió. Maleïdes monedes!
Vaig aprofitar per ordenar les idees. El Hormiguero havia rebut un premi d’una agrupació suïssa. A què venia tant rebombori? Tres crèdits i un article de El País em va posar sobre la pista:
El hormiguero de Pablo Motos ha sido galardonado con el Premio Rose d'Or 2009 que se entrega en Lucerna (Suiza), uno de los más prestigiosos de la televisión.[…]
[…]Este año se han presentado a la Rose d'Or 424 formatos de 33 países, una cifra récord para este certamen que nació en 1961. El hormiguero ha conseguido imponerse a formatos de Estados Unidos (Wipeout, de Endemol USA), Reino Unido (Last choir standing, de la BBC), Holanda (Million dollar wedding, de Eyeworks Entertainment) y Alemania (Supertalent, de la RTL).
Així que Motos havia superat 423 altres “formats” (això volia dir “programes”, tenia que consultar-ho) . Vist així, semblava força impressionant. El problema es que no em sonava ni un dels programes que havien competit. Bé, un sí:
El Hormiguero millor que La Batalla de los Coros? Home, potser si… La resta?
Milion Dollar Wedding. Un programa on holandesos a l’atur es casen com si no visquessin en una caravana.
Guaypaut, vul dir, Wipeout, un humor amarillo amb ianquis. De que em sonava aquest nom?
Supertalent. Això també m’era estranyament familiar…
Tot plegat era molt curiós. Es suposava que els premis eren per “les millors novetats”, i menys les formigues i els holandesos de la caravana, la resta eren clons d’altres programes. Mmmm…
Ho notava, estava pel bon camí. Vaig tornar a mirar l’article de El País i…
INSERT COIN. EL HUMILDE LOCUTOLIO FU-MAO LE DA LAS GLACIAS POL MALGASTAL SU PLECIOSO TIEMPO EN NUESTRA HUMILDE MOLADA.
Maleïdes monedes!
(continuarà)
0 comentarios:
Publicar un comentario