Endogàmia Virtual

Sí: per desgràcia d'alguns fills de puta, he sobreviscut al meu periple sicilià. Ma ché miracolo! Però no ha estat fàcil...

Els perills han estat molts: els sicilians, les sicilianes (als quals no s'ha de prendre mai per "italians" i "italianes" i ni molt menys per "europeus" i "europees"), una contractura assassina a l'esquena, la pesta negra encarnada en la merda d'un gat que ens saludava des de sota de la cadira del primer "bed and breakfast" on vam anar a petar... Fins i tot el menjar em buscava la ruïna ja que, com es veu a la fotografia superior, tinc una marcada tendència al sobrepés (cortesia genètica del meu pare).




I ja que parlem d'alimentació, permeti'm que els mostri algunes boniques estampes del mercat "popular" de Catània (entengui's "popular" com un eufemisme de "pels pobres"... pels pobres catanians/catanesos/catanencs).






Però no tot ha estat negatiu en aquest viatge, ni parlar-ne. Com a moments inesborrables destacaria... eeeeh... uuuh... No me'n recordo. En fi, en un altre moment els parlaré de la meva incursió a...


Endogàmia Virtual: un blog que no podreu rebutjar.