Tothom sap que a Itàlia s'ha produit bona part de les millors obres d'art amb l'explicació de les quals ens avorríem enormement a la nostra -afortunadament pretèrita- època d'estudiants. Florència, Venècia o Roma són llocs que podem visitar no solament per menjar pasta i pizza molt pitjor de la que podem menjar aquí -gràcies, Casa Tarradellas!- sinó per fer-nos una idea de que qualsevol moment del passat fou infinitament millor que l'actual. Malgrat Sicília té poc a veure amb el nord del país (aquell que té forma de bota de dominatrix), heus ací una ínfima miscel·lània que il·lustra que els sicilians també formen part d'una gran cultura amb minúscules. Si hi van, vostès podran apreciar...
- Peces mítiques del disseny industrial que demostren que les coses ben fetes poden durar eternament...
- Delicades expressions de la rajoleria del paisanatge que condensen profundes idees mil·lenàries...
Una veritat com un temple.
Nogensmenys.
Roba íntima de delicada subtilesa conceptual.
Declaració de principis d'un país .
Al fill predilecte de la ciutat.
En record de la copa Volpiguanyada per "Rocco y sus sexhermanos".
- Literatura d'altíssim nivell (no en va Itàlia és la pàtria de Dante o Petrarca, i concretament Sicilia ho és d'en Lampedusa o Pirandello...)
"Un personatge a la recerca d'un sostenidor"- Brillants peces del cartellisme més avantguardista que recullen i alhora exalten el sentir d'un poble...
Quina topografia! Quins colors!
Amb les millors intencions.
Acurada recreació del miteque tan bona fama ha reportat als sicilians.
- I, com no podia ser d'altra forma, sublims peces religioses, icones d'una pietat divina -o pagana, tant dóna- per qui foren tocats els sicilians fa segles (com els seus germans italians...)
Mostra de fervor I.
Mostra de fervor II.
"No se os puede dejar solos".
La majoria d'esglèsies de Sicilia tenen mostraris similars.That's all, folks. Jo ho puc dir:
... I vaig tornar per explicar-ho.
3 comentarios:
Reportatge collonut!
Quant li queda per aprendre al Sr. Sardà!
Vull una samarreta com aquesta per portar-la al despatx
Només m'ha quedat una curiositat: Què hi ha de les dones sicilianes? Van pel carrer? Tenen bigoti i patilles? Van de negre amb un mocador al cap?
Amiga Blondie, sento dir-li que tardaran en tornar-me a veure a Sicília i, per tant, la samarreta haurà d'esperar. Sorry!
Respecte les dones sicialianes, amic -7º, dir que hi ha molt mite; no són tan lletges com diuen: ho són encara més.
Publicar un comentario