4:16 p. m.

In Sicilia fui (II)

Publicado por Pansete |

Els ho avanço perquè sempre m'ha agradat decebre la gent que aprecio: Corleone no existeix. Sí, sí, no em posin aquesta cara... Va de debó.

"Che cosa dici, pezzo di merda!?"

Sí, Bernardo, ja sé que vosté no estarà massa d'acord amb aquesta negació ontològica però pensi que a tot un amant de la saga de "The godfather" com jo, descobrir que cap, CAP escena de la nissaga de poder més famosa del cine es va rodar realment a Corleone, em suposà una certa decepció.


"I on dius que està l'esglèsia
on es casa el Michael amb l'Apollonia?"


Que no, que no: no la busquis a Corleone que no la trobaràs. L'esglèsia on es casa el Michael amb la noia dels pits caiguts és aquesta:

Ells també tenen dret
malgrat la "famiglia" els repudiï.


I això no és Corleone sinó... Bé, busquin-ho a Google, que tampoc és plan de que ara, degut als centenars de milers de lectors que té Endogàmia, l'encantador poblet -preciós, solitari i lliure de l'assot de la Màfia- s'ompli de gent.

De totes maneres, Corleone ens depara imatges divertides que per suposat compartiré amb tots vostès malgrat sé que no hi tenen el més mínim interès. Al gra: tot i no ser el lloc on Coppola emmarcà l'acció de la seva òpera magna, la realitat fa justícia al mite? Doncs jo penso que sí perquè el primer que veiem en entrar a Corleone és això:

No, aquí no els regal·laven.


I en aquest altre lloc tampoc.

O altres imatges no menys significatives:

A Corleone no solament utilitzen el formigó per fer sabates.

Si quan vaig anar per primer cop, fa cinc anys, em sorprengué la quantitat de cases que estava a mig construir (de fet, en una d'elles s'amagava en Bernardo Provenzano), ara res no m'estranyava tot i haver triplicat el número d'obres. A Corleone, les úniques crisis immobiliàries que coneixen són les provocades per l'estrany fenòmen del derrumbament cíclic de cases -prèvia explosió- damunt del cap d'algú... Curiosament, aquesta fal·lera per construir no implica un desig anàleg per conservar el patrimoni; en puc donar fe:

Centre per la Conservació del Patrimoni de Corleone.

Un consell, per si mai no hi van: a Corleone més val estalviar-se les conyetes; no s'hi veuen fundes de violí (sorry, Doc) però tampoc cal veure-les per estar acollonit: es respira calma tensa i una més aviat nul·la hospitalitat cap al turista. Siguin discrets i la seva companyia asseguradora els ho agrairà. Tot i això, el salvatgisme tribal no està renyit amb un cert sentit del humor:

Tot creixent amb referents immillorables.


A Corleone saben riure's de sí mateixos.

En definitiva, amics: que Corleone és lleig... a matar. Ja els he dit que els decebria. Espero satisfer-los en el proper lliurament: "art popular sicilià".

"Això espero, Pansette, que no em decebis..."

Glups! Molt bé, Padrino. Amenitzi l'espera amb una escena mítica:



Endogàmia Virtual: el nom del poble en qüestió és Forza d'Agró.

5 comentarios:

Ra dijo...

amic pansete, vostè és la síntesi perfecte de Pla -Albert- i Pla -Josep-, l'alquimia perfecte entre Espinàs i Tintín. Res m'espanta si vostè en fa crònica. Sento decebre'l però no m'ha decebut. Excels.
Als seus peus (de formigó).

albert dijo...

El de la primera foto és Xavier Trias, oi?

set sota zero dijo...

La seva magnífica descripció em recorda algún poble de la Ribera d'Ebre que conec, amb la diferència que allà El Padrino presideix el consistori.

Doc Moriarty dijo...

Veient les fotos trec dues conclusions:

1)Michael Corleone es va casar a Ventdelplà. És més, els Corleone venen dels Madaula.

2)Vito Corleone va guanyar el concurs d'Air Guitar de Queens.

blondie dijo...

Excel.lent tria de l'escena: com obrir una sindria italiana

Subscribe