París + aigua - llei = Marsella. La ciutat italiana més occidental, la delegació de Nàpols a la France. Quin lloc tan entranyable per acabar amb les entranyes fora el ventre!
Marsella, amics, es el que avui en dia en diuen " tot una experiència". Així com Dinsey té el seu EuroDysney, Marsella és l'EuroBladeRunner, un munt de kms de pura distòpia, en un món on l'imperi francès va caure a mans del Second Coming d'un Mahoma xandalero i ressacós.
Tota Marsella és un cant a "lo que un dia fuimos y nunca más volveremos a ser". Estar davant d'una avinguda plena de palaus sXVII, girar la vista i veure un carrer íntegrament dedicat a la prostitucio low-cost: aquesta és la meva Marsella.
Cherchez la femme
A Marsella es parla el marsellés, que vindria a ser la versió gabatxa del caló passada per el turmix de tot nord-africa. Si algun dia la visiteu, no patiu per qüestions idiomàtiques; el llenguatge internacional dels signes permet entendre "dame el peluco o te rajo" sense cap dificultat.
El politono es tot un èxit entre els més joves
Per entendre Marsella,n'hi ha prou amb entendre l'Olympique de Marsella. La joia de la corona marsellesa era un equipatxo de Uefa com a màxim fins que un paio anomenat Bernard Tapie es va convertir en el seu president. Tapie, el Jesús Gil fràncès (ex-ministre d'interior!) va portar l'Olympique a guanyar lliga i Copa d'Europa en un plis-plas. Per desgràcia, també el va portar a la ruina i a segona divisió a la que es va saber que subornava tot cristo i, pel que sembla, supermineralitzava els seus jugadors abans dels partidets contra el Milan.
"Ah però, no es podia?"
Endogàmia Virtual: Territorio Comanche
2 comentarios:
Pero no em queda clar: quan torni a passar per els voltants, val la pena que hi entri i la visiti?
Només hi he estat un cop, i la veritat és que només repetiria per anar al Castell d'If.
Publicar un comentario