No sé com sou, de debó... En realitat, ens trobem davant d'un petit conflicte entre éssers racionals que de ben segur poden resoldre'l al voltant de la taula d'un café mentre departeixen sobre la noció d'història platejada per Hegel o el concepte de voluntat segons Schopenhauer.
Endogamia Virtual: matar a todos los humanos... matarlos a todos... pero a unos más que a otros...
Sense ànim d'iniciar una trifulca amb el sr.Brillant (bé una mica sí), però Endogàmia ho té clar. Valencia forever:
Endogàmia Virtual: Desde el inframundo con amor
Ja se sap que ser crític cinematogràfic no es tasca senzilla. Les productores et persegueixen, els directors novells s'enganxen com paparres en les preestrenes, els editors es neguen a cedir-te les 15 pagines que necessites, etc, etc.
Ser critic, amics, exigeix una combinatòria d'habilitats cada vegada més difícil de trobar. Talent literari, capacitat de síntesi, rigor analític i olfacte. Si amics, olfacte. Pregunteu per aquests móns i tothom us dirà el mateix; el millor crític seria un xarrupatintes si no comptés amb el sentit de l'olfacte: la capacitat de distingir, a l'instant, allò amb valor artístic, d'allò que no passa per una mera imitació de l'art.
Com dèiem, aquest món ESO complica d'allò més la cantera de crítics. Individus que es passen mitja vida als YouTubes, i l'altre mitja al Messenger no solen mostrar gaire predisposició a la dissecció proustiana del cinema kurd. I així és com ens trobem avui en dia, envoltat de crítics de premsa gratuïta capaços d'afirmar sense problemes que Las Trece Rosas es d'allò més interessant (perquè aquesta sempre és la paraula, una peli no es bona o dolenta, és interessant o no ho és).
Per fortuna, aquest també és un món plenament globalitzat on, si cal formar bons crítics al Regne Unit, doncs es formen, que collons, tot per l'art!
Presentan en Madrid a dos perros entrenados para localizar discos destinados a la piratería.
Fueron entrenados durante ocho meses y su formación tuvo un coste superior a los 18.000 euros.
Lucky y Flo son dos perras de raza labrador entrenadas para detectar discos ópticos no declarados entre la carga enviada por las organizaciones dedicadas a la reproducción ilícita de películas, videojuegos y música. Han sido formados durante ocho meses de formación en el Reino Unido, lo que ha supuesto una inversión de cerca de 13.000 euros.Atenta al travelling
Los dos canes se enfrentaron a su primer trabajo en el aeropuerto británico de Stansted en el Reino Unido, e identificaron y detectaron paquetes y contenedores que contenían DVD y CD no declarados. Después de comprobar su efectividad, los dos perros comenzaron una gira mundial que les ha llevado a Estados Unidos, Canadá, Hong Kong, Singapur, Islas Filipinas, Dubai, Reino Unido y Malasia.Sembla que The Fountain divideix a la crítica
Ahora llegan a España de la mano de la Motion Pictures Asociation (MPA), representante de los intereses de la industria del cine a nivel mundial, y la Federación para la Protección de la Propiedad Intelectual (FAP)
La prova de foc de tot crític caníCongratulem-nos-en! Ja n'hi ha prou d'Asterix i Obelix , d'Aliens versus Predators i demés ferralla! La Lucky i en Flo ho tenen tot de cara per marcar un canvi de cicle entre els crítics. d'aquí quatre dies el Perros de Caza deixarà el Cahiers a l'alçada del betum. Con un par!
En Costa, profètic amb el seu futurEndogàmia Virtual: Mondo Cane
(per cert, -25 pel 500)
Hola amics!
Avui parlarem de coses que s'assemblen molt per fora, però que són molt diferents per dins. Com els culs, que de fora tot semblen peluts i rodonets, però a dins t'hi pots trobar coses la mar de variades.
Però avui no parlarem de culs, sinó de dues pinicules que semblen iguals, però no ho son:
Heus aquí que una vegada...
A Catalunya tenen la idea de rodar una pel.licula càmera en mà.
A Estats Units tenen la idea de rodar una pel.licula càmera en mà.
A Catalunya decideixen rodar una peli de por.
A Estats Units decideixen rodar una peli de catàstrofes.
A Catalunya, roden amb una càmera de tele.
A Estats Units roden amb una càmera de vídeo domèstica.
A Catalunya roden en un pis de l'Eixample.
A Estats Units roden al llarg de tot Manhattan el pont de Brooklin i Central Park.
A Catalunya, una periodista explica i recull el que passa mentre fa un reportatge per una televisió estatal.
A Estats Units, una colla de yuppies munten una festa de comiat i acaben gravant-ho tot amb vistes a YouTube.
A Catalunya, el càmera es un professional de l'enquadrament que busca les millors imatges.
A Estats Units, el càmera es un paio mig borderline que no para de fer zooms.
A Catalunya, la periodista fa entrevistes als veïns i a les autoritats, qui expliquen la situació des del seu punt de vista personal.
A Estats Units, els yuppies corren i salten frenèticament mentre intenten no perdre's ni morir esclafats.
A Catalunya, el dolent es un virus mig satànic que posseeix les seves víctimes.
A Estats Units, el dolent es un montruot mida rascacels que esclafa tot el que troba (i a vegades s'ho menja).
A Catalunya, si et mosseguen el tornes dolent, una manera creativa de comentar fins a quin punt tot el canviant en el nostre món.
A Estats Units, si et mosseguen explotes, una manera creativa de comentar fins a quin punt es fotut que un bitxo paleolític et foti queixalada.
A Catalunya, el càmera rebobina la cinta per reproduir la primera aparició del bitxo.
A Estats Units no rebobinen, a vegades la cinta es talla i es veu el que hi havia gravat abans.
A Catalunya, la periodista reuneix pistes que donen la clau sobre el que està passant.
A Estats Units, arriben ràpid a la conclusió que un monstruot mida rascacels ho està deixant tot potes enlaire.
A Catalunya, encenen la visió nocturna per homenejar Alien i Nosferatu.
A Estats Units encenen la visió nocturna per homenejar Aliens.
A Catalunya, el monstre de final de fase apareix molt educadament un cop l'espectador s'ha fet una idea del plot.
A Estats Units el monstre de final de fase apareix cal cap d'uns 20 minuts; el plor és ell mateix.
A Catalunya, els protes la palmen perquè era l'únic final coherent possible.
A Estats Units, els protes la palmen perquè la caguen sistemàticament massa cops (i perquè així poden fer unes escenes molt xules fora de pla)
Així que recordeu:
A Estats Units, de l'error en fan espectacle.
A Catalunya, de l'error en fem un detall d'estil.
Fins la propera, amiguets!
1.
2.
Científicos, intelectuales, deportistas... Nace PAZ, la Plataforma de Apoyo a Zapatero
Endogàmia Virtual: Tot esperant Duran
Sempre s'ha dit que els catalans tenim una relació molt més íntima i natural amb els nostres excrements que la resta de països europeus (i bona part dels americans ). Ja sabeu, enviem la gent a cagar, quan no directament a la merda; ens caguem en les mares i els pares de tot cristu; tenim el mític caganer i fem cagar el tió; en fí, ja ens en fem la idea. Probablement els japonesos son els únics que ens superen en cacafilia, ara que jo diria que els japos superen els demés en tot menys el moreno.
Bé doncs, gràcies als miracles del món en permanent connexió, ja ha arribat el moment de treure-li rendiment a la coprofilia catalana. Catalunya té la oportunitat històrica d'excel.lir a nivell mundial en una competició que no sigui la petanca gràcies a Rate My Poo.
Cal fer país equipant-se de manera convenient abans de participar
Si amics, Rate My Poo, tal com sona. Una gincama virtual que avalua, classifica i premia els cagarrons, cagarades i tifarrots més formosos d'arreu.
Ell ja hi ha participat, sigues tu també un bon català!
Endogàmia Virtual: Corpus cristi
Ja ho anticipàvem, i aquí està; en rigorosa exclusiva per a tot el món, la cata de Vulva by Nomepuedocreer:
Videoreview de VULVA Original por NoPuedoCreer.com from npc on Vimeo.
Que maco... Quin detall lo de la postal, perfecte per regalar el dia de la mare. Es gracies a petites coses com aquesta que una gran marca es distingeix de la resta.
Ella ho tenia clar
Ella també
Per desgracia, els visionaris sempre ho passen malament en el seu tempsEndogàmia Virtual: Oui, se moi
Endogàmia Virtual: Díos los cría y ellos se juntan
Aquesta setmana tothom va parlant d'en Ledger, però a mi m'ha tocat més la fibra sensible aquesta altra mort:
Mor Jaume Sorribas, l'Encarregat de 'Filiprim' i un dels fundadors d'Els Joglars
L'actor Jaume Sorribas, membre del grup fundador d'Els Joglars, va morir ahir a la nit a Barcelona a l'edat de 59 anys, segons ha informat avui l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC). Un dels seus papers més recordats és el de l'Encarregat del programa de televisió Filiprim.
Sorribas va morir ahir a la nit després d'una llarga malaltia en un centre hospitalari, i els seus amics i familiars li oferiran avui el seu últim adéu al tanatori de les Corts. El funeral de l'actor se celebrarà al mateix tanatori demà, divendres, a les 15.30 hores.
No voldria convertir això en un d'aquells odiosos articles sobre "que bonic era tot quan érem nens i no teníem cap consciencia del món", però amics, em toca més els ous que la palmi de llarga malaltia un home que semblava un bon paio, que no que la palmi un pajaro passat de pastillotes. Snif
Parlant de l'ex-cowboy preferit de Chueca, (a qui, per cert, li han dedicat un pack "espelmetes+ foto" a lo Lady Di en plè centre de la plaça catalunya) atenció a la foto que ve tot seguit (cortesia del mític Oswaldo, ja tardeu a visitar-ne el blog)
Coincideixo amb Oswaldo, el millor son els dos de darrera
A les poques hores de palmar, va un paio i li demana de firmar una foto del Joker! Quin crack!
Marxem amb aquesta pregunta: Quanta estona va passar entre que veu rebre la noticia de la mort d'en Ledger i que us en van fer la primera broma? Hores? Minuts? Les dues coses van passar al mateix temps? Què té aquest paio que tothom se'n enfot del seu cadàver?
Endogàmia Virtual: Nadie se acordará de nosotras cuando hayamos muerto
Y en Siberia ni te cuento, temperatura mitjana anual 0º, amics.
Igual per això, els alemanys, que són un catxondos, han decidit enviar un garrulo reincident any i mig a Siberia.
Per algun motiu desconegut, tot una serie de persones no han acabat d'entendre el verdader esperit de la gincama, convenientment explicada per el responsable de serveis socials de la zona «Tampoco se trata de un castigo, sino de una experiencia educativa. Nos
ha dicho que, por primera vez en muchos años, se siente a gusto con lo
que hace y si fuera por él, se quedaría más tiempo»
Putin, en plena experiència educativa
Doncs es clar que si! Algú em pot dir que té de dolent passar una temporadeta al camp? Aire fresc i ben oxigenat, vistes inigualables, temps per un mateix... Des de fa segles, les ments brillants de cada generació han recorregut a l'auto-exili rupestre per escriure novelots, composar simfonies i sortir en programes de la tele. Aquests alemanys que es queixen no deuen haver vist La Masia de 1907, ni Caçadors de Bolets, ni Vacaciones en el Mar, i així anem, liant-la en comptes d'anar-se'n ells també a Sibèria a gaudir de places de parking il·limitades.
Jo no veig que ningú es queixi...
Ara, el que no entenc és el que diuen a El Periodico:
No sé, jo em quedo amb Sibèria, a casa sempre hem sigut més aviat clàssics. Es clar que la Grècia clàssica també era rica en experiències formatives...
O sigui que ets un nen dolent... Ai, dolentot...
Endogàmia Virtual: Una guerra hauríeu de passar...
Igual per això, els alemanys, que són un catxondos, han decidit enviar un garrulo reincident any i mig a Siberia.
Cada vez que Kurt, un joven alemán de 16 años, se siente agobiado por los efectos de la digestión tiene que caminar sobre la nieve y dirigirse a una caseta de madera que él mismo construyó para hacer sus necesidades. Cuando desea lavarse debe acudir a un pozo situado a doscientos metros para buscar agua y si se olvida de cortar leña su cabaña se convierte en una nevera. Vive desde junio en Sedelnikovo, una remota aldea de Siberia, donde actualmente la temperatura es de -30 grados.
Allí decidieron enviarle las autoridades sociales de la ciudad de
Giessen, en el estado de Hesse. Kurt, culpable de múltiples actos de
vandalismo, busca su reeducación en la estepa, un medio hostil donde no
existe ni la televisión ni Internet, sus 'otras' pasiones.
En Kurt, anant a comprar pa
Per algun motiu desconegut, tot una serie de persones no han acabat d'entendre el verdader esperit de la gincama, convenientment explicada per el responsable de serveis socials de la zona «Tampoco se trata de un castigo, sino de una experiencia educativa. Nos
ha dicho que, por primera vez en muchos años, se siente a gusto con lo
que hace y si fuera por él, se quedaría más tiempo»
Putin, en plena experiència educativa
Doncs es clar que si! Algú em pot dir que té de dolent passar una temporadeta al camp? Aire fresc i ben oxigenat, vistes inigualables, temps per un mateix... Des de fa segles, les ments brillants de cada generació han recorregut a l'auto-exili rupestre per escriure novelots, composar simfonies i sortir en programes de la tele. Aquests alemanys que es queixen no deuen haver vist La Masia de 1907, ni Caçadors de Bolets, ni Vacaciones en el Mar, i així anem, liant-la en comptes d'anar-se'n ells també a Sibèria a gaudir de places de parking il·limitades.
Jo no veig que ningú es queixi...
Ara, el que no entenc és el que diuen a El Periodico:
Fonts locals defensen la decisió, assegurant que l'elecció de Sibèria
no és cap càstig. "També hauria pogut ser enviat a Grècia".
Potser ho diuen perquè també és un ambient molt bucòlic
No sé, jo em quedo amb Sibèria, a casa sempre hem sigut més aviat clàssics. Es clar que la Grècia clàssica també era rica en experiències formatives...
O sigui que ets un nen dolent... Ai, dolentot...
Endogàmia Virtual: Una guerra hauríeu de passar...
Així que em trobava jo, tan panxo pel carrer, quan de cop veig una imatge que em desconcerta:
El primer que em va passar pel cap va ser "Qui és aquest paio amb barba, i a qui em recorda?". si amics, les drogues són molt dolentes, però mireu-vos la foto des d'una certa distància i (si el vostre cervell està tan castigat com el meu) jurareu que en Duran porta barba blanca.
Un cop mestre de l'equip convergent, que aprofitant les festes nadalenques lliga "lo pelat de Sant Cugat" amb el Rei Melcior? Perhaps, que dirien a Vallfogona. A mi en canvi em ve a la ment...
"Les pijas aburrides vieneses poden anar al catre amb rompetechos ratolins de biblioteca. I això és possible"De totes maneres, aquest Duran i Freud ja pot aprofitar el temps, a la que els d'Esquerra vegin els posters, la xerrameca psicoanalítica de CiU se les haurà de veure amb la força de la natura definitiva:
Mata-divinitats i catalanistes, com tuJa m'ho deia ma mare, "tant llegir i tant poc treballar"
Endogàmia Virtual: La veritat (construïda discursivament a través de les categories pre-establertes per els sistemes socio-culturals imperants) és allà fora.
The Alexyss K Tylor Show:
Per que veure la versió "black trash" de la Regina Do Santos parlant d'àngels i dimonis mentre juga amb dues polles negres mida XXL és el millor que ens pot passar en tot el dia.
Endogàmia Virtual: Respectuosos les creences alternatives
Ara que ja tinc un ordinador del primer món em dedicaré a recuperar totes les pelicules que han acabat en la categoria "no prou bones per pagar un duro, però prou interessants per veure-les de totes maneres". La primera, aquesta. I mira, havia encertat. Concursante és l'equivalent a la Tour Eiffel: no pots anar a París i no veure-la, però la puta gràcia que et fa un cop ets dalt.
Per una vegada, el teaser no enganya: Concursante es Fight Club dirigida per un gallego. Muntatge a lo "corta-y-pega", reflexions pseudo profundes sobre lo mala que està la vida, i una mena d'incitació post-comunista/ post-postmoderna a la dissidència. Vamos, que una vegada més el cine apañó practica el noble art de ser l'ultim en entendre l'acudit.
Un parell d'exemples a l'atzar d'això que acabem de dir
És una mica com la versió turca de la Guerra de las Galaxias. Si vius aïllat del món servint tes i venent moquetes et deu semblar la hòstia de moderna, però a poc que tinguis un videoclub a ma se't cau la cara de vergonya.
La petita diferencia entre FC i aquesta és que la cinta d'en Fincher parteix d'una bona novel·la, mentre això sembla escrit en el chill-out de Porto Alegre. El pobre Sbaraglia s'ho curra amb ganes, però amics, d'on no n'hi ha no en raja per molts confetis que gastis.
Concursante dura 90 minuts escassos, però la peli diu tot el que volia dir en els primers 15. La resta és un compendi de situacions progressivament més forçades, amanides amb una galeria de personatges caricaturescos a matar: la novia curta i puta, l'amic subnormal, la jefa mal follada, el sabio de hortaleza...
Como vuelvas a decir "raúl selección" te enteras chaval
Mira que es podrien haver fet coses, i mira que se'n fan poques. A saber:
La petita diferencia entre FC i aquesta és que la cinta d'en Fincher parteix d'una bona novel·la, mentre això sembla escrit en el chill-out de Porto Alegre. El pobre Sbaraglia s'ho curra amb ganes, però amics, d'on no n'hi ha no en raja per molts confetis que gastis.
Concursante dura 90 minuts escassos, però la peli diu tot el que volia dir en els primers 15. La resta és un compendi de situacions progressivament més forçades, amanides amb una galeria de personatges caricaturescos a matar: la novia curta i puta, l'amic subnormal, la jefa mal follada, el sabio de hortaleza...
Como vuelvas a decir "raúl selección" te enteras chaval
Mira que es podrien haver fet coses, i mira que se'n fan poques. A saber:
- La novia no surt en boles ni un moment. Ni se li veuen les tetes de casualitat
- L'amic no pren drogues ni va de putes
- La jefa no cau escales avall amb la cadira de rodes
- El Luis Aragonés de les finances no escolta Joaquín Sabina
En definitiva, que se'ns nega tot el bo del cinema castís, i en canvi, hem d'escoltar "fundamentos de la teoria ecónomica preindustrial" a ritme d'electrorock.
El Tyler Durden de Buenos Aires en un comprensible lament
Si, si, al costat de les del Garci això és Matrix, ja ho sé. Jo també volia sortir content del flim, però no hi ha manera. Ni és prou dolenta per ser kitch, ni prou digna per redimir-la. Propera parada: A Scanner Darkly. Ai que patirem...
Endogàmia Virtual: Dünyayı Kurtaran Adam
Ah... Quant de temps sense escriure a Endogàmia... Ja sé que no em troben a faltar però els ben juro que m'agradaria escriure més del que escric. Però la vida del gandul té aquestes coses, amics. És el que hi ha.
No voldria passar aquesta oportunitat sense desitjar-los un bon any a tots vostés, si és que encara queda algú que ens visita de tant en tant. Si és el cas, per altra banda, m'agradaria proposar-los un nou joc que es diu "descobreix al/s fill/s de puta impostor/s".
¿Seré yo, maestro? ¿Seré yo?
I am the walrus and you are the fish.
Invierta en bonos del tesoro, amigo.Per si teniu algun dubte, heus ací una pista:
Endogàmia Virtual: nans a espatlles de gegants.
Uns lladres claven una pallissa brutal a José Luis Moreno a casa seva
El productor José Luis Moreno va patir ahir de matinada un
brutal atracament al seu xalet de Boadilla del Monte (uns 15
quilòmetres al sud-oest de Madrid). Els lladres van tancar el personal
de servei i es van acarnissar amb l'exventríloc, a qui van clavar un
cop al cap amb una barra de ferro després que es negués a donar les
claus d'una de les seves caixes fortes, segons va confirmar a aquest
diari el regidor de Seguretat de la localitat, Ramón González Bosch. A mitja tarda, Moreno
va abandonar l'Hospital Puerta de Hierro i va ser traslladat a la
clínica Ruber Internacional, on continua ingressat amb un
politraumatisme cranioencefàlic i facial, a més de contusions a
l'abdomen i a les cames.
¡Toma Moreno!
(acudit fàcil, però inevitable)
... I bon any nou!
Fa uns dies, ho varem veure clar: el futur del capitalisme passa per la personalització de veus en els GPS. Si pots tenir a "el paleto en tu movil" , per què negar el dret a estampar-te gracies a les indicacions d'un Chiquito, un Luis Moya, o un Mariano Ozores?
Mireseñoritahladerecha, oighquepiernasmadremia!
Per desgracia, no estem sols en el desig de democratitzar la mort; els nostres plans de dominació mundial es veuen truncats de manera inesperada per culpa de un engendro anomenat "TomTomPlus" i un hall of fame pa mear y no hechar gota, amics!
Ahí es nada, per 5 eurets de res pots rebre instruccions del mateix Javi Clemente, o fregar-se els baixos en plena ronda de dalt pensant en la Marlene Morreau, això és tenir nivell nivell.
Tot i que la noticia és frapant de mala manera, no tot està perdut. Una visita a les veus en una cosa que anomenen "català" mostra un panorama desèrtic. Però a veure, hem fet un estatut per rebre això? Senyors TomTom, els catalans emprenyats reclamen ja morir sota les ordres de, com a mínim:
Hola, sóc Ramón Madaula, agafa'm la rotonda, xata
A la dreta, ho has entès? No m'obliguis a mirar-te...
Prou! El guia d'aquest cotxe sóc jo! Doni la volta immediatament!
Novetat! El pilot suïcida indica les direccions completament a l'inrevés i el situa en contradirecció a la més mínima! Gaudeixi d'una experiència total, esquivant cotxes per l'autopista i fent girs de 180º en trams sense llum!
Dos en un! Arevalo y Javier Bardem es tornen per farfullar instruccions incomprensibles. 100% garantit!
Brutal! Alcaraz detecta quan passa pel País Vasc, conclou que vostè és un proetarra secessionista, comença a insultar-lo i canta l'himne nacional mentre increpa als vianants!
Si es que quan ens hi posem...Endogàmia Virtual: Fent la primera pela
Top 10 dels llibres més venuts a El Corte Ingles in this very moment:
Endogàmia Virtual: Fent bolsos amb la piel de toro
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
stats
