Una historia veritable: Un dia que teníem gana i mandra, la meva senyora esposa i un servidor vam acabar en un d'aquests baretos de falafels i sawarmas tant populars entre el jovent modern d’avui. Només creuar la porta, els dos vàrem saber que havíem entrat en un mític Local Per Blanquejar Diners: preus irrisoris, zero pressupost en decoració, buidor existencial i un botiguer atabalat davant la idea d’haver de servir un falafel (i cobrar-lo!). No sé com ens vàrem poder menjar la cosa aquella, jo vaig estar una setmana esperant a tenir el mono de la drogaína que ens havia colat el Mohamed dels collons.
Paperines anti-crisi.
Bueno doncs aquest preàmbul ve a cuento de la nova moda en Locals Per Blanquejar Diners: les iogurteries.
Que sí, en serio. Iogurteries. Locals merdosos i esquifits on venen iogurts i… altres iogurts. A diferència d’altres negocis ruïnosos tipo quiniela (de l’estil “m’ha tocat la quiniela i li poso a la parenta una tenda absurda per tenir-la entretinguda”), les iogurteries apareixen com bolets en els carrers més cèntrics de les ciutats, formant una xarxa de Locals Altament Sospitosos que apareixen-desapareixen-tornen a aparèixer, com qui no vol la cosa.
La principal casa de iogurts és la més que sospitosa “Yogurtería di Breda”, un negoci que, oju al datu, té nom italià però és fundada al País Vasc. No sé vosaltres, però jo veig una connexió ETA + Mafia per la via dels làctics molt evident.
Fins i tot tenen un organigrama com els de les pelis de policies.
Que jo sàpiga cap d’aquestes botigues ha servit un puto iogurt en tota la seva existència, el que segur que ja les ha transformat en font inesgotable de llegendes entre mares: “si et portes malament et deixaré amb el senyor de la iogurteria”, “un dia un nen va entrar a la iogurteria i li van posar droga al iogurt”, “un nen va entrar en una iogurteria per despiste i es va quedar tancat dins”, etc, etc.
Psst, nen, vols provar una altra cosa blanca, tova i cremosa?
Un dia es farà un Salvados especial iogurt i tota Espanya sabrà la veritat. Fins aleshores aneu amb compte, hi ha dotzenes de iogurts amb droga esperant-vos allà fora.
Endogàmia Virtual: Salvant les criatures des de 2005.
4 comentarios:
Doncs és veritat que no hi he vist mai ni una puta ànima a dins d'una iogurteria d'aquestes, que sembla ser que es basen totes única i exclúsivament en la possibilitat de ficar M&M's a granel a sobre el iogurt.
El dia que algú guanyi un pulitzer destapant el negoci de tracta de blanques que s'amaga rera els mostradors tots riurem molt. Mira que l'estupidesa humana sembla no tenir límits, però algú pensa de debò que un ésser humà pagarà una morterada de calers per menjar-se un iogurt pel carrer?
En un altre ordre de coses, m'agrada molt que els negocis per blanquejar diners s'exhibeixin amb la jeta de les iogurteries, com dient "jo trafico amb menors i ben orgullós que estic". Encantador.
I que hi ha d'indrets com el llaollao? Jo hi he consumit i puc dir que estan de puta mare, però... la sensació de que els treballadors són allà perquè no tenen res més a fer és molt intensa. Inquietant...
Tots els treballadors son sleepy agents de Corea del Nord esperant el moment d'envair-nos.
Això, o són directament zombis.
Publicar un comentario