Si, ja sabeu, l’autofelació, el què guapo-que-sóc, el ostres-t’has-fixat-en-lo-guapo-que-sóc, el a-veure-si-no-seré-tan-guapo-ah-no-sí-que-sóc-guapo-a-rabiar, el
Doncs, això, el fet d’estar encantat de conèixer-se a un mateix, sense manies, con un par.
Poca gent més dedicada a la tasca d'autoalabar-se que els catalans, i per que no precisar, els barcelonins. Amb aquell desparpaj que dóna el saber-se cap i casal porque yo lo valgo, amb aquell orgull xungo de poble tipus “si no ens ho diem a nosaltres mateixos qui ho farà”. Potser si ningú et diu res de bo PER ALGO SERÀ, IMBÈCIL DELS COLLONS.
Però no. El català barceloní es convenç a a sí mateix que si ningú el piropeja és perquè ho fa tant bé que desperta enveja. Que el silenci dels demés és un “que cabrón, és tan bo que ara m’enfado i no li dic res”. Mal anem quan et donen la raó tan si diuen com si no.
Si la cosa es quedés en la ego-palla, doncs encara. Per desgràcia, fer-se les pel·lícules a mida té efecte secundaris, bé, sobre tot en té un. ET TORNES UN INÚTIL.
Recordeu l’Auca del Senyor Esteve, i totes aquelles rondalles del català emprenedor? Recordeu quan la gent parlava de Pau Casals i Antoni Gaudí com si fossin amics de la família? Doncs a pendre pel cul; fa vint anys que els catalans som incapaços de fer res interessant. Els espanyolets ens han passat la mà per la cara. Espanya, amics. Això és tocar fons.
Un dels empresaris més importants del món és gallec. Gallec, collons. Digueu-me algú del món cultural que sigui d’aquí i no parli en castellà. Els Manel no compten; els Manel son part del problema.
I després hi ha el que en podríem dir les habilitats del poble. Les competències bàsiques, com ara saber parlar, argumentar alguna cosa i fer algo de bo amb la teva miserable existència. Aquí els de la dreta de l’eixample fan uns FAILS que n’hi ha per llogar cadires. Qui va organitzar les protestes del 15M? Madrid. Qui va ser el primer en organitzar-se? Madrid. Qui va ser el primer en acordar uns punts basics de protesta? Madrid. Qui va decidir quan s'acabaven les acampades? Madrid.
Mentre allà porten setmanes organitzant la protesta del dia 19, a Barcelona encara hi ha paradetes de maria, mel i classes de ioga. Deu ser el centralisme, deu ser l’expoli fiscal i la Esperanza Aguirre.
Una cosa més. No sé si heu notat que en tot això de les acampades amb prou feines s’ha dit res del País Basc. Es raro, no? Un lloc tan donat a revolucionar-se a partir del tercer txacoli…. Casualment, al mateix temps que aquí fèiem cassolades i aplaudíem en silenci, allà votaven Bildu masivament i es feien amb la diputació de Guipuzkoa.
Res, un detall.
Endogàmia Virtual: mirant-nos la titola des de 2005
2 comentarios:
jo agafaré aquesta postura: “que cabrón, és tan bo que ara m’enfado i no li dic res”
Així m'agrada, rabiant en silenci.
Publicar un comentario