Endogàmia Virtual

D’això… Si algú que viu a Mollet pot ser alcalde de Barcelona, perquè els que ens hi passem tot el dia no podem votar-ne l’alcalde?

Menys mal que els drets bàsics es mantenen encara

Lo dels censos electorals i els drets a vot és un putu cachondeo. Gent que viu a l’altre punta del món pot votar en Mas, però famílies que fa dècades que viuen aquí no. En alguns casos el padró és llei divina i en altres és paper de cul. I anar fent.

Quant el nostre loser favorit va inventar-se el referèndum de la diagonal se les va donar de progre deixant votar a ninis i inmigrants, però no se li va acudir que la puta diagonal, com a via central de la ciutat que és, és usada massiva ment per milers i milers de no barcelonins. No estem parlant de guiris descamisats, sinó de gent que treballa cada putu dia de la seva vida a Barcelona, que a l’hora de dinar es deixa els quartos en els menús de la ciutat, que va als cinemes de la city, que compra allà mateix, etc. Gent que té molt més motius per opinar sobre la via per la que circula cada dia, que un iaio de Horta que no passa del bar Joaquín de la cantonada.

Doncs això

Si com a mínim aquest criteri propi del segle XVII es mantingués,tothom patiria la mateixa estupidesa. Però no. Pots manar en una ciutat on no tens dret a vot. Pots representar un país on no hi vius ni hi pagues cap impost. En definitiva, et pots passar l’asuntu pel forro dels collons i a viure que son dos Martinis.

O tres

Es veu que si volem tenir alguna mena de veu en els llocs on passem la major part del día hem d’anar a llars d’avis, esquarterar-los, robar-lis la documentació, fer cortaypega amb el potoxop i jurar al president de la mesa que et dius Armandu García i que tens 87 anys.

Després hi ha l’opció de comprar vots, però convindran amb mi que és més petitburgesa. Agafin les motoserres i recordin, visca la democràcia!

Endogàmia Virtual: Més que primàries, primaris.