Endogàmia Virtual

Fa un temps, Telecinco va fer un d'aquells pugrames-amb-maquina-de-la-verdad que tan ve se li donen on el tema era dia si i dia també, casos del que en podríem dir "paternitat difusa"; catàlegs sencers d'infrasers vestits de rigurós Carrefour que passaven la tarda insultant-se per sucar el melindro on no tocava.

Res. Coses de criatures. Fins que l'estat espanyol no estigui ple de negres raperos, els estats units seguiran marcant la pauta. Observin (i escoltin) amb atenció el document que rescatem del clavegueram:


Ja ho saben prou bé, ca l'Endogàmia té certa tendència a parlar constantment de dos o tres temes, i la paternitat és un dels que sempre surt. Algun dia un vienès barbut ens ho explicarà, però fins aleshores, els proposem el següent joc d'endevinalles:

1. Per què els negres no poden estar contents sense remenar el cul o fer tombarelles?
2. En quin tipus de cita una noia es queda embarassada i acusa a dos germans de ser simultàniament els pares?
3. Quin banc pot haber-los concedit un crèdit hipotecari?
4. Que els deu haber semblat Watchmen?

Ja ho tenen clar?

1. Darwin ho explica millor que nosaltres, 2. En aquelles que s'inicien en un carreró i acaben en una sala d'urgències, 3. Segurament en aquest, 4. Els pinyos eren guapos, però el dolent és maricón.

Enhorabona als guanyadors. Passin per les nostres oficines, que els espera un farcellet molt simpàtic.

Endogàmia Virtual:L'orgull de les nostres mares des del 2005

"El picor... El picooooooor..."

"Yo... he esnifado cosas... que en tus fosas no entrarían..."

"Un globo, dos globos, tres globos..."


"Saluda a estos señores, Pepi".

In Italy, for thirty years under the Borgias, they had warfare, terror, murder, and bloodshed, but they produced Michaelangelo, Leonardo da Vinci and the Renaissance. In Switzerland, they had brotherly love, they had five hundred years of democracy and peace — and what did they produce? The cuckoo-clock.
— Orson, tot fent una birra

Sis anys de presó per al gigoló suís que va extorsionar la dona més rica d'Alemanya

Ja ho diu Serpadreshoy, molt de compte amb això de l'internet! A un sol click, desenes d'ensurts esperen en cada cibercantonada. Si la cosa estava fomuda fa una anys, ara amb la conya dospuntocero ya no us explico. Bé, si que us explicaré.

Per exemple, imaginem que per algun motiu extrany arribeu a tenir parella i, com es normal, us deixa. Fins aquí, res fora de l'habitual. Unes quantes visites al bar d'en Moe, dos o tres "totes les dones són unes putes" i ja està, olvidat!

Ah amics, però això era abans de l'internet. Amb el modem encès, una nit de borratxera us pot portar a buscar al google la ex, descobrir que s'ha casat amb un multimilionari rumanès i que ho explica tot (i amb això vull dir tot) en el seu blog. L'ensurt és gros, però en el fons, fàcil de resoldre. Bar d'en Moe, les dones són unes putes i a dormir-la.

Avui en dia les coses han cambiat, i no a millor. Pequè la hipotètica ex ja no es limita a airejar les teves intimitats en la xarxa. Ara es fot un perfil de Facebook, li dones click al "aceptar" i cada putu dia de la teva miserable existència has de veure el seu jeto explicant coses com "Rosana ha descubierto el sexo anal", o "Rosana se ha unido al club del bukkake". La Rosana per si no ho habieu agafat, se suposa que es la teva ex.

Llegir aquesta noticia/ entrevista m'ha produït la mateixa impressió que veure en Kunta Kinte fumant pipa en una partida de bridge. Tants altercats al carrer, tants vídeos de moros cridant com bojos empapats en sang, i mira tu per on, que al final els iranians acabarán sent uns perfectes gentlemans i gentlewomans.
Exempla gratia:

Ameneh Bahrami, de 30 anys, no perdona que un pretendent, Majid Emovahedi, cinc anys més jove, li llancés "àcid venjatiu" a la cara i la deixés cega i desfigurada per sempre. La dona reclama "ull per ull i dent per dent" i els tribunals islàmics de l'Iran li han donat la raó. Ara està a l'espera de poder viatjar a Teheran i llançar unes gotes --"no sé si són cinc o deu les que puc tirar-li", explica.

¿Chulo israelí+estrella del porno retirada? ¿Cama deshecha chic? ¿Empresario de la construcción rumano de vacaciones en Marbella? ¿Padrino de boda gitana viniendo de urgencias? ¿Ejercito de salvación+lavadora estropeada style? ¿Neo-farlochic?

Cada día, Mickey Rourke han de sentir coses com aquestes. La portera de l'escala murmura en rumanès quan el veu sortir, les aduanes internacionals tenen el(s) seu(s) jeto(s) sota una icona de "biohazard", els dissenyadors gràfics dels tabloides tenen un filtre especial de photoshop per evitar que els lectors es tornin cecs cada vegada que li publiquen una foto, els servidors dels diccionaris de sinònims online entren en meltdown cada vegada que algú intenta descriure'l sense usar l'adjetiu "pordiosero"... Ni la PETA li torna les trucades per agrair-li el que va fer per ells.

En Mickey és i serà el nostre action hero perqè, estigui a dalt o baix, derrotat o triomfador, mai oblida qui és ni a què ha vingut.


Endogàmia Virtual: We will be heroes.