11:12 a. m.

You’ve come a long way, baby

Publicado por Aleix |

Una mica d’aritmètica musical:

+

+

+

=


Potser molts de vosaltres ja heu rebut 15 mails diferents amb El Homeless Que Canta Radiohead, i l’ultima cosa que esperàveu era tornar a veure’l. Mala sort. El Homeless Que Canta Radiohead, igual que La Vella Dels Gats Que Canta Els Miserables, són exemples d’aquesta fornada de produccions musicals 2.0. i que pugrames com Tu Si que Vales fan arribar al poble: pressumptes “descubriments espontànis” que ens ensenyen la cara més amable de la misèria.

Un altre tipus de misèria, mes agraïda

El cuento de la lechera va més o menys així: si tu menges del container del costat del Mercadona perquè ets a l’atur mentre pagues pensions a dos ex-dones, un fill borderline i el seu gat mort; en definitiva, si portes una vida de merda, no et preocupis! Tard o d’hora un productor musical et descobrirà remenant les escombraries, o vomitant el líquid de frens que t’han venut de segona mà, o atracant-lo amb una wilkinson rovellada, i et grabarà amb el seu iphone i et penjara al Llutup i milions de persones et veuran, i descobriran el talent que s’amaga entre la mugre, i…

De fet, i res més. Si tens sort t’internaran a un hospital mental, o et donaran un sanvitx i un cocacola. Si no, no tindràs ni les gràcies. O tindràs el comentari d'aquí sota, que no sé si és pitjor:

“This tear-jerking video comes courtesy of the Opie and Anthony Show on SiriusXM radio. The footage was shot after the show’s producers enlisted a homeless man, Daniel Mustard, to voice over a promo then found out he could sing. Here Mustard does an acoustic version of Radiohead’s Creep with a slightly different take on the vocal phrasing and years and years of pathos in the delivery.”

Atentus: els productors buscaven un rodamón per gravar una promoció (sense pagar, naturalment), i pel mateix preu (o sigui 0€) els va sortir un cantant que, per acabar-ho d’arrodonir no es va emperrar en destrossar “en Joan petit com balla”, sinó que, tot disciplinadet, es va marcar una versió “amb pathos” (!) de Radiohead. Vamos, que és com si un gitano del barri de Las Cañas es marqués una lectura de Javier Marías per el EP3.

I la gent? I l’esperit humà que es desperta a traves de la bellesa i el pathos? I els sentiments a flor de pell en ple Nadal que provoquen ones de solidaritat, amor, i donatius milionaris?

La gent, amics, la gent és gent:

coment

Endogàmia Virtual: Pau i amor a cabassos.

4 comentarios:

El Cagón Justiciero dijo...

A part de patetisme, què és pathos? Un nou sistema operatiu de google?

Per ser un indigent, la barba la porta ben cuidateta eh?

El Cagón Justiciero dijo...

PD: és el primer cop que sento a parlar del "homeless-que-canta-radiohead".

Aleix dijo...

Ja que hi som, quants indigents se saben al dedillo un tema proto-emo d'una banda independent?
Potser aquest paio era un broker de Lehman Brothers, i porta un any vivint sota el pont de Brooklyn...

O potser no es un homeless sino un cantant de metro. Quants misteris!

Lo Gené dijo...

Des de la llunyania i el menyspreu, cal reconèixer que ja m'agradaria a mi que els "músics de metro" (que generalment són indigents o progres okupes posats a artistes) tinguessin la decència de tocar Radiohead. Perquè amichs e amats, alguns n'estem del "rigui" i "l'escà" fins a la punta de la polla.

Subscribe