1:56 p. m.

Clàssics imperesederus

Publicado por Pansete |

Amics, davant els documents gràfics que aquí us adjunto, no tinc paraules; per això, i per la mandra que tinc cada vegada que em poso davant d'un teclat, no les escriuré.





Recordin-ho: avui dia no es podria filmar, i ja no diguem emetre, el que han vist.

Endogàmia Virtual: a espatlles de gegants.

5 comentarios:

Mixkin dijo...

el millor de tot és que la co-protagonista és Margarida Minguillón... justícia poètica!

Aleix dijo...

De cop i volta els exàmens de selectivitat de literatura hispànica s'han tornat molt més interessants!

EL.GAT.TELEPATA dijo...

jaja quin fart de riure que m esparreco !!
dels poquissims blogs que espero amb candeletes i em fan riure

Amics...!
(apóstrofe-
Sou uns genis com el mentat ,
vosaltres vau donar la direcció , altres vindran que seguiran el rumb...

endogamia virtual: "visllumbrant el més enllà
jaja

Marc Peris dijo...

Hòstia, la Cinta! Doncs tenia una repassada, no?

ra dijo...

Això em recorda un altre poema, també de vers rimat i pausada essència, que vaig aprendre en hores de consòl, un dia que jeia sol, al blanc tro de sa excremència:

"Turmelao, turmelao de Fonseca,
quien me la chupara madre,
supiera lo que es manteca".

Endogàmia virtual: amor als poe(xene)tes

Subscribe