Així que em trobava jo, tan panxo pel carrer, quan de cop veig una imatge que em desconcerta:
El primer que em va passar pel cap va ser "Qui és aquest paio amb barba, i a qui em recorda?". si amics, les drogues són molt dolentes, però mireu-vos la foto des d'una certa distància i (si el vostre cervell està tan castigat com el meu) jurareu que en Duran porta barba blanca.
Un cop mestre de l'equip convergent, que aprofitant les festes nadalenques lliga "lo pelat de Sant Cugat" amb el Rei Melcior? Perhaps, que dirien a Vallfogona. A mi en canvi em ve a la ment...
"Les pijas aburrides vieneses poden anar al catre amb rompetechos ratolins de biblioteca. I això és possible"
Si no de què aquesta falsa barba, eh? No li doneu més voltes, tinc raó i punt.De totes maneres, aquest Duran i Freud ja pot aprofitar el temps, a la que els d'Esquerra vegin els posters, la xerrameca psicoanalítica de CiU se les haurà de veure amb la força de la natura definitiva:
Ja m'ho deia ma mare, "tant llegir i tant poc treballar"
Endogàmia Virtual: La veritat (construïda discursivament a través de les categories pre-establertes per els sistemes socio-culturals imperants) és allà fora.
3 comentarios:
Ara ho entenc tot. Artur Mas és una figura paterna per a Duran Lleida, i Jordi Pujol la materna. D.Ll. està enamorat de la mare, però odia el pare perquè aquest copsa l'atenció d'ella. L'odi és mutuu, perquè el pare creu que la mare dóna massa importància al nen...
La política catalana mai no havia estat tan edípica!
Gràcies, endogàmia!
Endogamia Virtual: servint al poble català des de 2005
I a tot això, ¿què m'heu de dir de la immensa jugada del Jordi Pujol en fotre-li el llit al Mas, tot colocant-li al costat el seu fill Oriol, per quan a les properes eleccions n'Arturet es foti l'enèsima castanya? Realment tot plegat remembers "Secrets de família".
Endogàmia Virtual: coses de família.
Publicar un comentario