Ara que ja tinc un ordinador del primer món em dedicaré a recuperar totes les pelicules que han acabat en la categoria "no prou bones per pagar un duro, però prou interessants per veure-les de totes maneres". La primera, aquesta. I mira, havia encertat. Concursante és l'equivalent a la Tour Eiffel: no pots anar a París i no veure-la, però la puta gràcia que et fa un cop ets dalt.
Per una vegada, el teaser no enganya: Concursante es Fight Club dirigida per un gallego. Muntatge a lo "corta-y-pega", reflexions pseudo profundes sobre lo mala que està la vida, i una mena d'incitació post-comunista/ post-postmoderna a la dissidència. Vamos, que una vegada més el cine apañó practica el noble art de ser l'ultim en entendre l'acudit.
Un parell d'exemples a l'atzar d'això que acabem de dir
És una mica com la versió turca de la Guerra de las Galaxias. Si vius aïllat del món servint tes i venent moquetes et deu semblar la hòstia de moderna, però a poc que tinguis un videoclub a ma se't cau la cara de vergonya.
La petita diferencia entre FC i aquesta és que la cinta d'en Fincher parteix d'una bona novel·la, mentre això sembla escrit en el chill-out de Porto Alegre. El pobre Sbaraglia s'ho curra amb ganes, però amics, d'on no n'hi ha no en raja per molts confetis que gastis.
Concursante dura 90 minuts escassos, però la peli diu tot el que volia dir en els primers 15. La resta és un compendi de situacions progressivament més forçades, amanides amb una galeria de personatges caricaturescos a matar: la novia curta i puta, l'amic subnormal, la jefa mal follada, el sabio de hortaleza...
Como vuelvas a decir "raúl selección" te enteras chaval
Mira que es podrien haver fet coses, i mira que se'n fan poques. A saber:
La petita diferencia entre FC i aquesta és que la cinta d'en Fincher parteix d'una bona novel·la, mentre això sembla escrit en el chill-out de Porto Alegre. El pobre Sbaraglia s'ho curra amb ganes, però amics, d'on no n'hi ha no en raja per molts confetis que gastis.
Concursante dura 90 minuts escassos, però la peli diu tot el que volia dir en els primers 15. La resta és un compendi de situacions progressivament més forçades, amanides amb una galeria de personatges caricaturescos a matar: la novia curta i puta, l'amic subnormal, la jefa mal follada, el sabio de hortaleza...
Como vuelvas a decir "raúl selección" te enteras chaval
Mira que es podrien haver fet coses, i mira que se'n fan poques. A saber:
- La novia no surt en boles ni un moment. Ni se li veuen les tetes de casualitat
- L'amic no pren drogues ni va de putes
- La jefa no cau escales avall amb la cadira de rodes
- El Luis Aragonés de les finances no escolta Joaquín Sabina
En definitiva, que se'ns nega tot el bo del cinema castís, i en canvi, hem d'escoltar "fundamentos de la teoria ecónomica preindustrial" a ritme d'electrorock.
El Tyler Durden de Buenos Aires en un comprensible lament
Si, si, al costat de les del Garci això és Matrix, ja ho sé. Jo també volia sortir content del flim, però no hi ha manera. Ni és prou dolenta per ser kitch, ni prou digna per redimir-la. Propera parada: A Scanner Darkly. Ai que patirem...
Endogàmia Virtual: Dünyayı Kurtaran Adam
4 comentarios:
Concursante = "Altes finances per a dummies" + El internado
Aquests turcs no en tenen prou "d'agafar" imatges de Star Wars sinó que a més hi posen la música d'Indiana Jones! així jo també sóc capaç de fer una pel·lícula!
Completament d'acord amb la crítica de Concursante, que vaig veure fa dues setmanes.
De fet, vam veure els primers 20 minuts una tarda, la vam parar perquè havíem de sortir, i ens estava agradant força. Al dia següent, en acabar-la, semblava que ens haguessin fotut el canviasu.
Molt de muntatge moderniqui (amb alguns encerts, tot cal dir-ho) per una història estúpida que no només no s'agafa per enlloc sinó que desaprofita tots els plantejaments que inicia.
Ni té clímax, ni s'entén de res, ni les suposades parrafades antisistema o pseudoexistencialistas passen de la pura anécdota (a cony de qué ve això de les estrelles?).
El personatge de l'economista maleït és el Chete Lera fent el mateix tio d'Abre los ojos, quinze anys després.
Es fa inevitable pensar en Concursante com un curtmetratge allargat qual xiclet Boomer (i això que no arriba a la hora i mitja!).
Al menys, aquest mix de "Blair Witch Project" i "Está Pasando" que es Rec té la decència de durar el que toca (i no se'n va massa més enllà dels 90 minuts tampoc).
Mmmm... Voldrà dir això que els "nous cineastes apañols" (sic) són incapaços de pensar en films que vagin més enllà de la sinopsi dels diaris? Podria ser? Acaso?
Publicar un comentario