Si, és cert, portava una ratxa d'articles maniaco-depresius que amenaçaven de convertir aquesta Casa de la Guasa que és ca'n Endogàmia en un blog postnuclear qualsevol. Jo dic no!
Prenguem exemple tots de l'adorable ancià que tan bellament i.lustra aquest escrit i celebrem la joia de la vida de la millor manera possible: declamant "Common People" al ritme dels dibuixos animats de Star Trek!
"Cuando me fuiiii a Nueva Yooork,
Quise encontrarme con mi amorsitoooo.."
Ahí estamos, con un par. Que encara et sobren quatre duros de la darrera convenció trekie? Pues hala, a fer de Frank Sinatra 2.0.
Allà on un ésser inferior s'hagués limitat a fer un SingStar Latino amb els amigatxos, William Shatner I, demostra ser un cansadamas full-equip. Que s'ha de fer de maricona afectada de barris baixos? Doncs es fa. Que algú proposa en ple subidón anfetamínic demostra a Eminem com es rapeja? Pues p'allá vamos:
Fa una partida de botifarra, xata?
Això es tenir estil i la resta són xorrades. Shatner es un exemple per tota aquesta colla de pseudo-llegendes que s'arrosseguen pels Primavera Sound i els late nights, com si fossin uns Pozí de Cincinnati. La classe es té o no es té; a Shatner n'hi sobra tanta que podria fer-se'n distribuïdor majorista.
Que us hagi quedat clara la lliçó d'avui: Potser el món està a punt de fer un pet, però al menys explotarem asseguts en un tamboret, micro en mà i llum indirecta.
Endogàmia Virtual: The new crooners.
