No sé com sou, de debó... En realitat, ens trobem davant d'un petit conflicte entre éssers racionals que de ben segur poden resoldre'l al voltant de la taula d'un café mentre departeixen sobre la noció d'història platejada per Hegel o el concepte de voluntat segons Schopenhauer.
Endogamia Virtual: matar a todos los humanos... matarlos a todos... pero a unos más que a otros...
Sense ànim d'iniciar una trifulca amb el sr.Brillant (bé una mica sí), però Endogàmia ho té clar. Valencia forever:
Endogàmia Virtual: Desde el inframundo con amor
Ja se sap que ser crític cinematogràfic no es tasca senzilla. Les productores et persegueixen, els directors novells s'enganxen com paparres en les preestrenes, els editors es neguen a cedir-te les 15 pagines que necessites, etc, etc.
Ser critic, amics, exigeix una combinatòria d'habilitats cada vegada més difícil de trobar. Talent literari, capacitat de síntesi, rigor analític i olfacte. Si amics, olfacte. Pregunteu per aquests móns i tothom us dirà el mateix; el millor crític seria un xarrupatintes si no comptés amb el sentit de l'olfacte: la capacitat de distingir, a l'instant, allò amb valor artístic, d'allò que no passa per una mera imitació de l'art.
Com dèiem, aquest món ESO complica d'allò més la cantera de crítics. Individus que es passen mitja vida als YouTubes, i l'altre mitja al Messenger no solen mostrar gaire predisposició a la dissecció proustiana del cinema kurd. I així és com ens trobem avui en dia, envoltat de crítics de premsa gratuïta capaços d'afirmar sense problemes que Las Trece Rosas es d'allò més interessant (perquè aquesta sempre és la paraula, una peli no es bona o dolenta, és interessant o no ho és).
Per fortuna, aquest també és un món plenament globalitzat on, si cal formar bons crítics al Regne Unit, doncs es formen, que collons, tot per l'art!
Presentan en Madrid a dos perros entrenados para localizar discos destinados a la piratería.
Fueron entrenados durante ocho meses y su formación tuvo un coste superior a los 18.000 euros.
Lucky y Flo son dos perras de raza labrador entrenadas para detectar discos ópticos no declarados entre la carga enviada por las organizaciones dedicadas a la reproducción ilícita de películas, videojuegos y música. Han sido formados durante ocho meses de formación en el Reino Unido, lo que ha supuesto una inversión de cerca de 13.000 euros.Atenta al travelling
Los dos canes se enfrentaron a su primer trabajo en el aeropuerto británico de Stansted en el Reino Unido, e identificaron y detectaron paquetes y contenedores que contenían DVD y CD no declarados. Después de comprobar su efectividad, los dos perros comenzaron una gira mundial que les ha llevado a Estados Unidos, Canadá, Hong Kong, Singapur, Islas Filipinas, Dubai, Reino Unido y Malasia.Sembla que The Fountain divideix a la crítica
Ahora llegan a España de la mano de la Motion Pictures Asociation (MPA), representante de los intereses de la industria del cine a nivel mundial, y la Federación para la Protección de la Propiedad Intelectual (FAP)
La prova de foc de tot crític caníCongratulem-nos-en! Ja n'hi ha prou d'Asterix i Obelix , d'Aliens versus Predators i demés ferralla! La Lucky i en Flo ho tenen tot de cara per marcar un canvi de cicle entre els crítics. d'aquí quatre dies el Perros de Caza deixarà el Cahiers a l'alçada del betum. Con un par!
En Costa, profètic amb el seu futurEndogàmia Virtual: Mondo Cane
(per cert, -25 pel 500)
Hola amics!
Avui parlarem de coses que s'assemblen molt per fora, però que són molt diferents per dins. Com els culs, que de fora tot semblen peluts i rodonets, però a dins t'hi pots trobar coses la mar de variades.
Però avui no parlarem de culs, sinó de dues pinicules que semblen iguals, però no ho son:
Heus aquí que una vegada...
A Catalunya tenen la idea de rodar una pel.licula càmera en mà.
A Estats Units tenen la idea de rodar una pel.licula càmera en mà.
A Catalunya decideixen rodar una peli de por.
A Estats Units decideixen rodar una peli de catàstrofes.
A Catalunya, roden amb una càmera de tele.
A Estats Units roden amb una càmera de vídeo domèstica.
A Catalunya roden en un pis de l'Eixample.
A Estats Units roden al llarg de tot Manhattan el pont de Brooklin i Central Park.
A Catalunya, una periodista explica i recull el que passa mentre fa un reportatge per una televisió estatal.
A Estats Units, una colla de yuppies munten una festa de comiat i acaben gravant-ho tot amb vistes a YouTube.
A Catalunya, el càmera es un professional de l'enquadrament que busca les millors imatges.
A Estats Units, el càmera es un paio mig borderline que no para de fer zooms.
A Catalunya, la periodista fa entrevistes als veïns i a les autoritats, qui expliquen la situació des del seu punt de vista personal.
A Estats Units, els yuppies corren i salten frenèticament mentre intenten no perdre's ni morir esclafats.
A Catalunya, el dolent es un virus mig satànic que posseeix les seves víctimes.
A Estats Units, el dolent es un montruot mida rascacels que esclafa tot el que troba (i a vegades s'ho menja).
A Catalunya, si et mosseguen el tornes dolent, una manera creativa de comentar fins a quin punt tot el canviant en el nostre món.
A Estats Units, si et mosseguen explotes, una manera creativa de comentar fins a quin punt es fotut que un bitxo paleolític et foti queixalada.
A Catalunya, el càmera rebobina la cinta per reproduir la primera aparició del bitxo.
A Estats Units no rebobinen, a vegades la cinta es talla i es veu el que hi havia gravat abans.
A Catalunya, la periodista reuneix pistes que donen la clau sobre el que està passant.
A Estats Units, arriben ràpid a la conclusió que un monstruot mida rascacels ho està deixant tot potes enlaire.
A Catalunya, encenen la visió nocturna per homenejar Alien i Nosferatu.
A Estats Units encenen la visió nocturna per homenejar Aliens.
A Catalunya, el monstre de final de fase apareix molt educadament un cop l'espectador s'ha fet una idea del plot.
A Estats Units el monstre de final de fase apareix cal cap d'uns 20 minuts; el plor és ell mateix.
A Catalunya, els protes la palmen perquè era l'únic final coherent possible.
A Estats Units, els protes la palmen perquè la caguen sistemàticament massa cops (i perquè així poden fer unes escenes molt xules fora de pla)
Així que recordeu:
A Estats Units, de l'error en fan espectacle.
A Catalunya, de l'error en fem un detall d'estil.
Fins la propera, amiguets!
1.
2.
Científicos, intelectuales, deportistas... Nace PAZ, la Plataforma de Apoyo a Zapatero
Endogàmia Virtual: Tot esperant Duran
Sempre s'ha dit que els catalans tenim una relació molt més íntima i natural amb els nostres excrements que la resta de països europeus (i bona part dels americans ). Ja sabeu, enviem la gent a cagar, quan no directament a la merda; ens caguem en les mares i els pares de tot cristu; tenim el mític caganer i fem cagar el tió; en fí, ja ens en fem la idea. Probablement els japonesos son els únics que ens superen en cacafilia, ara que jo diria que els japos superen els demés en tot menys el moreno.
Bé doncs, gràcies als miracles del món en permanent connexió, ja ha arribat el moment de treure-li rendiment a la coprofilia catalana. Catalunya té la oportunitat històrica d'excel.lir a nivell mundial en una competició que no sigui la petanca gràcies a Rate My Poo.
Cal fer país equipant-se de manera convenient abans de participar
Si amics, Rate My Poo, tal com sona. Una gincama virtual que avalua, classifica i premia els cagarrons, cagarades i tifarrots més formosos d'arreu.
Ell ja hi ha participat, sigues tu també un bon català!
Endogàmia Virtual: Corpus cristi
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
stats
