Ja ho anticipàvem, i aquí està; en rigorosa exclusiva per a tot el món, la cata de Vulva by Nomepuedocreer:
Videoreview de VULVA Original por NoPuedoCreer.com from npc on Vimeo.
Que maco... Quin detall lo de la postal, perfecte per regalar el dia de la mare. Es gracies a petites coses com aquesta que una gran marca es distingeix de la resta.
Ella ho tenia clar
Ella també
Per desgracia, els visionaris sempre ho passen malament en el seu temps
Aquesta setmana tothom va parlant d'en Ledger, però a mi m'ha tocat més la fibra sensible aquesta altra mort:
Mor Jaume Sorribas, l'Encarregat de 'Filiprim' i un dels fundadors d'Els Joglars
L'actor Jaume Sorribas, membre del grup fundador d'Els Joglars, va morir ahir a la nit a Barcelona a l'edat de 59 anys, segons ha informat avui l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC). Un dels seus papers més recordats és el de l'Encarregat del programa de televisió Filiprim.
Sorribas va morir ahir a la nit després d'una llarga malaltia en un centre hospitalari, i els seus amics i familiars li oferiran avui el seu últim adéu al tanatori de les Corts. El funeral de l'actor se celebrarà al mateix tanatori demà, divendres, a les 15.30 hores.
Cada vez que Kurt, un joven alemán de 16 años, se siente agobiado por los efectos de la digestión tiene que caminar sobre la nieve y dirigirse a una caseta de madera que él mismo construyó para hacer sus necesidades. Cuando desea lavarse debe acudir a un pozo situado a doscientos metros para buscar agua y si se olvida de cortar leña su cabaña se convierte en una nevera. Vive desde junio en Sedelnikovo, una remota aldea de Siberia, donde actualmente la temperatura es de -30 grados.
Allí decidieron enviarle las autoridades sociales de la ciudad de
Giessen, en el estado de Hesse. Kurt, culpable de múltiples actos de
vandalismo, busca su reeducación en la estepa, un medio hostil donde no
existe ni la televisión ni Internet, sus 'otras' pasiones.
Fonts locals defensen la decisió, assegurant que l'elecció de Sibèria
no és cap càstig. "També hauria pogut ser enviat a Grècia".
Així que em trobava jo, tan panxo pel carrer, quan de cop veig una imatge que em desconcerta:
El primer que em va passar pel cap va ser "Qui és aquest paio amb barba, i a qui em recorda?". si amics, les drogues són molt dolentes, però mireu-vos la foto des d'una certa distància i (si el vostre cervell està tan castigat com el meu) jurareu que en Duran porta barba blanca.
Un cop mestre de l'equip convergent, que aprofitant les festes nadalenques lliga "lo pelat de Sant Cugat" amb el Rei Melcior? Perhaps, que dirien a Vallfogona. A mi en canvi em ve a la ment...
"Les pijas aburrides vieneses poden anar al catre amb rompetechos ratolins de biblioteca. I això és possible"
Mata-divinitats i catalanistes, com tuThe Alexyss K Tylor Show:
Per que veure la versió "black trash" de la Regina Do Santos parlant d'àngels i dimonis mentre juga amb dues polles negres mida XXL és el millor que ens pot passar en tot el dia.
Endogàmia Virtual: Respectuosos les creences alternatives
Ara que ja tinc un ordinador del primer món em dedicaré a recuperar totes les pelicules que han acabat en la categoria "no prou bones per pagar un duro, però prou interessants per veure-les de totes maneres". La primera, aquesta. I mira, havia encertat. Concursante és l'equivalent a la Tour Eiffel: no pots anar a París i no veure-la, però la puta gràcia que et fa un cop ets dalt.
Per una vegada, el teaser no enganya: Concursante es Fight Club dirigida per un gallego. Muntatge a lo "corta-y-pega", reflexions pseudo profundes sobre lo mala que està la vida, i una mena d'incitació post-comunista/ post-postmoderna a la dissidència. Vamos, que una vegada més el cine apañó practica el noble art de ser l'ultim en entendre l'acudit.
Ah... Quant de temps sense escriure a Endogàmia... Ja sé que no em troben a faltar però els ben juro que m'agradaria escriure més del que escric. Però la vida del gandul té aquestes coses, amics. És el que hi ha.
No voldria passar aquesta oportunitat sense desitjar-los un bon any a tots vostés, si és que encara queda algú que ens visita de tant en tant. Si és el cas, per altra banda, m'agradaria proposar-los un nou joc que es diu "descobreix al/s fill/s de puta impostor/s".
¿Seré yo, maestro? ¿Seré yo?
I am the walrus and you are the fish.
Invierta en bonos del tesoro, amigo.
