Endogàmia Virtual

En un d’aquest països desenvolupats han tingut la brillant idea de crear un canal de noticies fet a base d’animacions estil Sim City, partint de la premissa que, per bé la gent ni llegeix ni entén el que els hi dius, els fa molta gràcia veure ninotets que es mouen i fan ganyotes.

Me lo han puesto a huevo

El canal de Llutuve és la mar d’entretingut. Últimament es dediquen molt a les noticies sobre gent que xuta pilotes animades amb el Pro Evolution, però la joia de la corona son el que en podríem anomenar el Noticias del Mundo 2.0”. Un, dos, tres, responda otra vez:

Sensacionalisme verité

 

Històries d’amor friki en la tercera edat:

 

Patriotes busca Binladens:

I anar fent. De totes maneres, els que triunfen de veritat són, es clar, els de rumors guarrindongos. Aquí n’hi ha un que no puc entendre gaire, però que sembla tenir a veure amb una noia amant dels tatuatges i els caballs:

Ara que ja tenen clar de què estem parlant, anem one step beyond, que dirien aquells. Fins ara la cosa ha anat de gent més o menys anònima però, que passa quan hi incorporem personal més conegut, per exemple, politics. Ah, la cosa millora que és una barbaritat!

No sé si és l’Obama provant la nintendo 3D, fent de He-Man, o visitant les oficines de la OCP, però l’Obama és segur. Una mica així a lo Barça Toons, amb una cara de alelao considerable, i és que amics, l’animació d’aquesta colla hi posa molta voluntat però els moviments semblen propis d’una peli de zombies serie Z renderitzada amb un spectrum. 

Uns moviments espasmòdics que van niquelaos per aquest vidrio:

Si amics, Al Gore fent que una massatgista li toqui les parts. Cal veure el video sencer i no perdre detall, la sensació final és semblant a la d’agafar la barbie de ta germana i fer-la copular amb un pequeño pony. Inquietant i fascinant a parts iguals, com un atropellament massiu en una estació de la costa, posem per cas.

Els avançats del NMANews ens ensenyen el futur, així de gratis. Ara que ja podem articular l’Obama, en Gore i en Bin Laden ja no cal inventar-nos les noticies, ens podem inventar fins i tot les proves documentals! S’imaginen el que donaria de sí un canal com aquest recreant lo de Castefa amb captures del Carmaggedon? O un Millet capturant monedes a tota pastilla a lo Sonic?

Informàtics!  El món és ple d’oportunitats mentre us la peleu amb la Carbonero! Renderitzeu un Montilla i a viure!

Endogàmia Virtual: Reportatges en exclusiva des de la green zone intel.lectual

Aquesta gent vota.

Endogàmia Virtual: Colonialisme for the win.

Hi ha gent (bé, una gent) que ens ha demanat la opinió sobre una cosa anomenada “Operación Momotombo” a Antena 3, que sembla una peli del Pajares ambientada a Tanzània i ha resultat ser un Generación Ni-ni a les sudamèriques.

Nominació flagrant, se li ha trencat el sac!

Com que no en sabem res més, he decidit lligar el tema amb un altre cosa de la qual no en sabem gaire, però sembla igual d’exòtica: el mundial de El Rey León.

Simba + Kaneda for the win

Ens hem passat varies setmanes aguantant interminables telepromos on tot de dones cridaven com histèriques mentre negrets de diferents mides feien acrobàcies que ni el Messi de la Rambla de Barcelona, rematades amb lletres de pal com fetes amb canyes i postes de sol del serengueti.

Prenyades + deserts: el que la Fifa pensa de l’Àfrica

Tot com així tribal i autèntic i que t’hi cagues de negre. Reportatges al País elogiant el retorn del futbol a l’Àfrica (?), recordant la de fungolistes negrets que juguen a la Champions i tal. Vamos, que això del mundial de El Rey León era poc menys que un acte de justícia divina, el reconeixement a tot un continent i blablabla…  Tot la mar de respectuós i solidari, per molt que tracti Sud-àfrica com si fos Kènia i es quedi tan ample.

I aleshores passa això:

Pareu les màquines! Ni vaga general, ni crisis bursàtils, ni tant sols la Roja Campeadora, el prolemón del segle, el desastre que assola el món és aquesta cosa de plàstic amb nom de mal lleig: la vuvuzela.

Ah, que diria l’avi Monegal, heus aquí que els negrets han deixat de ser simpàtics de cop i volta:

El mediocampista francés Yoann Gourcuff se unió al coro de críticas contra las vuvuzelas y les atribuyó parte de culpa en el pobre empate a cero que su equipo logró en el debut ante Uruguay. El irritante estruendo que provocan las vuvuzelas "es una de las explicaciones para nuestros errores de posición y de pase", señaló el delantero del Girondis de Burdeos, citado hoy por medios franceses. "Con el ruido no se entendía nada de lo que decían los demás jugadores", explicó a la emisora francesa TF1.

Mira tu per on, resulta que la “passió africana”, la “intensitat”, el “color” i la “vitalitat” dels fosquets ara toca els collons. Amics, no ens cansarem de repetir-ho, quien con negritus se mundializa, vuvuzelao se levanta. O, dit, en termes més generals, no oblidi’s mai que no ets en un país romanitzat, darling.

Potser la Fifa es pensava de veritat que els africans són tots fans de l’Elton John que van cantant Akuna Matata pels carrers. Gent la mar de civilitzada que deixen la llança al porxo i es prenen un Earl Grey recordant els vells temps.

En part, no els culpo, els diuen que faran el mundial a Sud-àfrica i pensen, “hòstia, del lloc on era el vi aquell tan bo que vaig provar l’altre dia, que bé!”.

El felicito monsieur, aquest Pinot Noir està molt ben aconseguit
Gràcies madame, l’hem barrejat amb sang d’esclau per potenciar-li els tanins

 

Avís a tots els membres de la Fifa: Sud-Àfrica està plena de negres. De res.

La cultura africana sempre ha estat molt colorista

Els joves africans també tenen accés a les noves tecnologies

Tot i això, la majoria segueixen les costums ancestrals

Cuidao, perquè la cosa encara es complica més. Els instruments de la mort aquests es consideren “trompetas tradicionales”, i aquí sí que la tenim liada:

Part de la tradició africana made in china des del 1990

Això de les costums, ja se sap, sempre és un tema delicat, i si hi barreges pantones diferents encara més. Els caps de la tribu representants del comitè sud-africà ja s’han rebotat i venen a insinuar que això de queixar-se del so de milers d’instruments capaços d’arribar als 127 decibels cadascun és molt racista. Més o menys igual de racista que fotre un burro de capdavall d’un campanar, o arrancar-li el cap a les gallines, posem per cas.

La diferència és que en un mundial de fungol hi participen països com Anglaterra, França o Alemanya, poc acostumats a tractar amb portaveus d’Iniciativa i que, es clar, no acaben d’interioritzar això dels djembes al carrer un dissabte a les 3 de la matinada.  Pobrets, tan avançats i tan poc multiculturals. Aig, quina pena…

 

Endogàmia Virtual: Akauenna!

Molts us heu queixat de la espiral de decadència en la que ha entrat l’educació i aquella cosa que abans s’anomenava “cultura”. D’acord, sí, la jovenalla actual no recorda res abans de Facebook, i s’expressa amb una fluïdesa comparable a un wookie sordmut doblat per Javier Bardem, però és per el nostre bé. En serio!

Endogàmia Virtual, departament d’investigacions, ha descobert l’autèntic motiu rere l'existència de la ESO i el seus continguts risibles: protegir-nos de la oratòria sexual adolescent.

Sobretot, ben protegits

Si amics, per fi tota la veritat! Tots sabeu que la canalla actual son uns pervertits fornicadors de tom i llom, capaços de representar íntegre l’anuari Private 2008 en una sola nit de juerga. I que, per acabar-ho d’adobar, entre twits, status updates i magazines de telecinco, la xicalla no té problemes a l’hora de bramar les seves 10 darreres experiències anals per telèfon en un tren de rodalies en hora punta.

Mal asuntu. Urgències s’omple de iaios que pateixen hèrnies fàliques espontànies, els carrers s’omplen d’autobusseros que s’estampen per les cantonades a la que una Llenyfer se’ls asseu aprop, es disparen les baixes per trauma cranial en el professorat masculí… I es clar, tot son gastos que l’estat ha de cobrir com bonament pot.

Fins que un savi va dir prou. No podem impedir que el jovent sigui marrano, però al menys ens podrem protegir les oïdes. Compareu aquestes dues converses:

1:

- Y k, tia, el Llonatán t la mete?

-Hasta el fondo tia

-Jo tia

-Ya te digo, tia

2:

-Que tal con el Llónatán, ya te lo has follao?

-Joer tia, que polvo metí ayer! Guarro de cojones, tia! El Llónatán se presentó en casa de improvisto con una portra vibradora y unas esposas de su primo el guardia civil.

-Que me dices!

-Yo estaba viendo la tele, toda tranquila, y van y llaman a la puerta. Pues abro y es el Llonatán en pelota picada con la porra encendida, tia.

-Joder!

- Y claro, fue verle y me puse toda mojada. Y el que lo nota y me empieza a pasar la porra por mi coño humedo en la puerta de entrada misma. Y claro, con el calentón y el morbazo, pues me corro ahí mismo entre gritos.

-Ostia puta, me estas poniendo cachonda, tia

-Pues espera, porque después el Llonatán me baja las bragas y me mete la lengua toda dentro mientras yo me empiezo a meter el dedo en el culo y…

Voy que manchoooo!

Ejem. Bueno, doncs això, que ja es fan una idea. Donar l’arma de llenguatge a un adolescent hormonat es pitjor que fotre’s el tret un mateix. Conscients del perill, la classe política en bloc ha estat treballant tos aquests anys per fer caure el QI de l’alumnat fins a nivells propis dels camperols medievals, retallant incansables la seva capacitat d’expressió a base d’injeccions de capital encobertes a Tuentis, Fotoblogs i Forocoches. El tripartit supervisa tots els APMs, i el congres dels diputats proposa regularment candidats a sortir al Callejeros. Tot fins aconseguir que ni un sol adolescent pugui causar el més mínim dany lingüístic en espais públics.

Per desgràcia, no tots els països tenen la nostra envejable classe política. Vejeu Nova Zelanda, per exemple. Molt bonic, tot verd amb els hobbits amunt i avall, però, mira el que passa a la que et descuides…

Ja podeu anar-vos posant els condons que vulgueu, que això només s’arregla d’una manera. Mil gràcies als nostres politics! Que n’aprenguin!

Endogàmia Virtual: Sense paraules

Blockbusters de tot a 1€ protagonitzat per terrorists, Salman Rushdi transformat en Goldfinger, homenatges a Sergio Leone produits amb Microsoft Paint, numeros musicals en hombros d'homes barbuts, numerologia màgica al voltant del 3,ulleres de sol XXL amb netejaparabises, un Alá Ex Machina... i tres Batmans, tres!

DJ Viruete & Paco Fox ens obren les portes a un gran desconegut que mereix deixar de ser-ho des s'ara mateix: el cinema social pakistaní.

Adelante, maetro...

Cinefobia - Episodio 01: International Gorillay from Cinefobia on Vimeo.

Endogàmia Virtual: Casino Flan Royal

A ca Endogàmia sempre hem tingut molt present que els nens són la vida, l'esperança, el futur! Per això videos com el següent ens reconforten profundament i ens reconcilien amb el nen que mai no hem deixat de ser.



Endogàmia Virtual: Peter Pans de "todo a 1 euro".

O he llegit malament la deficiència de “llenguatge” o ja hem sabem on treballen ara els guionistes de Lost: Membres d’honor de la Federació de Persones Sordes de Catalunya.

Una estàtua? Què diu?

Es que el motiu s’ho val: en comptes de perdre el temps explicant misteris que no interessen a ningú, Lindelof i Cuse ha estat assessorant el reconeixement legal de la llengua de signes catalana, una eina bàsica com poques.

Si, heu llegit bé. Llengua de signes catalana. Molt diferent de la llengua de signes basca, i res a veure amb la llengua de signes espanyola, com bé il.lustra Es Peridòdic:

Ara tornarem als detalls de 'l’asuntu, però aturem-nos un moment a considerar què collons vol dir que hi hagi una llengua de signes catalana (o castellana ja posats). Que jo sàpiga, una llengua és un vehicle de comunicació que permet que gent diversa s’entengui entre si. La clau de tota la martingala es que quan jo vull dir “toro” ho digui de la mateixa manera que l’altre, no fos cas que es pensés que li falto el respecte a sa mare.

Com que tot plegat són convencions arbitràries, el desenvolupament del llenguatge ha anat de forma diferent al llarg de l’espai i el temps: els eslaus van fer servir un so que no tenia res a veure amb el dels africans i a partir d’aquest punt d’origen les llengües van canviant, separant-se i arrejuntant-se en funció de mil i una coses, com ara guerres i programes de televisió de dubtosa qualitat.

Ell ho explica amb més salero però bé a ser el mateix

D’acord. Ara parlem de la llengua de signes. Segons la wikipedia, les llengües de signes existeixen des de sempre, però no és fins el 1620 que no apareix una codi regulador, “divulgado en toda Europa y después en todo el mundo” que diuen. Tant és així que en el segle XVIII es publica un alfabet manual universal que encara es fa servir.

I ara és quan bé lo bo. Acabes de crear una gramàtica i una fonètica universal. Acabes de crear un alfabet universal, per designar aquelles paraules que no tinguin un signe específic, o no el coneguis. Acabes, en definitiva de crear una llengua mundial que permet entendre’s amb qualsevol. Què es el primer que fas? Enviar-lo a la merda i crear infinitat de llengües de signes paral·leles i incompatibles, es clar!

Una està en català i l’altre en castellà

És a dir, que en poc menys de dos segles, els sord-muts passen de poder entendre’s entre sí en qualsevol part del món a no pillar una. La cosa es especialment greu si tenim en compte que la llengua de signes no respon a cap llengua oral de referència sinó que és un llenguatge de nova planta. Que la gent li digui “burro” a lo que abans en deia “ase” no importa en absolut; el concepte és el mateix, i per tant la forma de designar-lo per signes no té per que adaptar-se a aquest canvi. Variacions gramaticals o estructurals tampoc t’afecten, perquè el llenguatge dels signes té la seva pròpia gramàtica. En definitiva, tens total independència lingüística, i l’aprofites per tirar per terra qualsevol possibilitat d’enteniment amb algú que no sigui el veí del 2n 3ª.

Amb la veïna practico ell llenguatge internacional de l’amor, baby

Ara és quan algú diu que totes les llengües evolucionen, i la llengua dels signes no pot ser una excepció. Cert. Algunes paraules es converteixen en arcaismes i són substituïdes per altres. Val. Però una nova versió no anul·la l’anterior: Si algú diu que les flors li han agollit i jo no ho entenc, ell pot A)buscar el sinònim modern de la paraula (marcir) o B) explicar-me el significat. Tot això és possible perquè per molt que evolucioni un llenguatge, tots els seus parlants comparteixen una base comuna: per això és la puta mateixa llengua!

Doncs no. Per molt que existeixi un llenguatge de signes universal, ni cristu l’usa. Ningú s’ha preocupat per actualitzar-lo, o sofisticar-lo. Vindria a ser com usar el llatí de l' institut.  Per què? Perquè si. Per que és molt més enriquidor que cadascú usi el signe que li roti, perquè així les persones es senten realitzades, i lliures i democràtiques. Perquè un concepte tan complex i multifacètic com “tomàquet” no pot ser empresonat en unes convencions comunes, cadascú gaudeix del seu tomàquet com vol!

Excepte que, es clar, tot això es una pantomima del quinze. Els catalans suquen el tomàquet mentre els espanyol el fregeixen. Els catalans es mengen gall d’indi i els espanyols toquen la cimbomba. Els catalans estan units als seus germans mentre els espanyols només els veuen com iguals. A veure, a qui collons volen enganyar?

No us sembla que aquests signes catalans tenen un tufo bonrollista que tomba? No els sembla que el signe “espanyol” pel nadal és un provincià que tira d’esquenes? De veritat hem de creure que els catalanets han desenvolupat un llenguatge diferent, així de tan únics que son?

I qui diu els catalans, diu els de Papua Nova Guinea, que segur tenen unes grans polèmiques amb els indonesis per la manera correcta d’identificar el coco. I ja no diguem la guerra freda entre sords de Corea del Nord i del Sud.

Morajeja: Ser sord no et fa bona persona. Acabes sent un paio igual de miserable, mirameliquista i manipulat pels teus governants. Això si, català com el que més!

Endogàmia Virtual: F-U-C-K-Y-O-U

Endogàmia Virtual: From Lost to the river

A risc de semblar el Forocoches (arriba Chimo!) aquesta perla d’en Doc Death mereix una consideració. Si Guess her muff ja apuntava el que en podríem dir una “tercera via feminista” (sí, just la via que us imagineu), aquest Is she filthy? agafa la via i en fa una autopista alemanya. La pregunta és retòrica, es clar, no es tracta de saber si la noia és porcota, sinó fins a quin punt.

La xunga és la de la dreta

Ara arriba el moment en que em quedo parlant sol, perquè tots (i totes, que ens coneixem) esteu repassant la web de dalt a baix amb una sola mà. Repasseu, repasseu… ja que hi sou, arribeu fins a la nº 969, si us plau…

Ups

Oju que venen de cantu. La nostra dilatada experiència ja ens ha entrenat per assumir com la cosa més normal conductes que semblen sortides del fons de Mordor, i tot i així, a la que arribem a la cosa aràbiga hi ha com un mal rollo primordial, una espècie de con mahoma hemos topado que acaba sent més inquietant que veure una octogenària amb una xíndria al cul.

 Potser n’hi ha més de catalanes

La cosa del burka remou, amics. Un guarrote de tomo y lomo com en Sarkozy els vol prohibir, i gent amb el nivell de sado-maso de Esperanza Aguirre els cremarà a la Plaza Mayor a la que algú es descuidi. Algo té això de veure dones tapades que posa nerviós el personal. Hi he donat voltes durant tres segons i he arribat a la següent conclusió: el que inquieta no és pensar que amaguen alguna cosa (d’oh) sinó trobar-se cara a cara amb l’austeritat.

Mireu totes les altres afotos de la web, ara cordeu-vos els pantalons i respongueu, quantes d’elles feien cara de series? La cosa occidental es basa en el catxondeo, en la gent que riu perquè sí, a ser possible vestint (poca) roba de coloraines. Alegria. Je je ji ji. Fins i tot veure una iaia viuda de poble ens sembla de lo més kitch i almodovariano, tot passa pel sedàs post-irònic-te-pillo-esa. A la crisis, buena cara. Akí no se abla de krisis. Etc.

Però, ai!, els burkas dels pebrots ens aixafen la guitarra. Tots negres, sense cap complement ni un trist bordat de flors. Res, a pa i aigua. I, es clar, això talla el rollo. I la calor que fan? Amb lo monos que son els tops de Mango aquesta temporada!

Res, elles erre que erre. I a sobre tot el dia amb cara de series, ni un txiste ni un txascarrillu a la barra del bar. I de què parles? Aquesta gent veuen fútbol? Ja saben qui és la Belén Esteban? En tenen de Beléns Esteban a casa seva?

Ja ho veieu, tot és molt difícil. Per això, xoca i sorprèn veure un burka a Is she filthy? Aquesta gent fan guarrediras?

Per fortuna, no tot està perdut, acabem de trobar el pont de diàleg entre cultures que necessitàvem, el tema de conversa que ens acostarà l món islàmic:

 

Si te la xupen amb un vel, dóna més gustirrinin?

Ara si podem dir tranquils, TDPTS, Alà és gran!

Endogàmia Virtual: A mi madre ni mentarla

Perquè si no existís, no tindríem imatges com aquestes:

Endogàmia Virtual: Tintín al Congo

Amics, la cosa está muy malita. En alguns pobles no arriba la senyal de la TDT, cada vegada és més difícil aparcar a l’eixample, i, per si fos poc, el meu nou mòbil no troba la senyal del satèl·lit GPS. Quin desastre!

Català emprenyat

En moments com aquests tens la sensació que tot s’enfonsa, que d’aquesta no en sortim. Per fortuna, anys de democràcia constitucional emparada per l’estat de dret han fet dels espanyols i les espanyoles una gent emprenedora i dinàmica. Persones compromeses amb el desenvolupament de la nostra societat que no dubten en unir forces per una causa comú.

Aquesta determinació i energia, però, no ens ha fet perdre aquest caràcter mediterrani tant nostre, aquell sentit de la companyonia i la amistat, que no dubta a la hora de buscar un somriure i un agradable cop a l’esquena. Si senyor, amb alegria es viu millor!

 

Per això aplaudeixo públicament la tasca desinteressada de tants i tants espanyols i espanyoles anònims que sumen a tots els membres de la nostra societat en una causa comú que recupera el millor de la sabiduria popular: Del porc, tot s’aprofita.

 

Amunt!

Endogàmia Virtual: Prenent decisions valentes contra la crisi des de 2005

Recordeu aquella ex, la tia bona una mica sonada a la que li agradava practicar tota mena de guarrades i després les comentava a tots els vostres amics? Aquella que va sortir nua d’un pastís de nata i xocolata gegant el vostre primer aniversari? La que tenia varies amigues models una mica sueltes a partir de la segona copa?

No, oi? No m'estranya, aquesta mena de criatures són fictícies, histories que s’expliquen en els descansos de les LAN partys per inspirar-se abans d’anar al lavabo.

Igual que aquesta noia. No és real. Enlloc existeix una model romanesa del Victoria’s Secret que gravi una versió marrana del Numa Numa com a prèvia d’una nit de sexe anal desbocat amb el seu novio tatuat. Fals, tot mentida.

 

Tot i així, gràcies 3D Studio Max.

Endogàmia Virtual: Romania ens calma

Fa setmanes que tinc moltes ganes d’escriure una entrada cagant-me en els fills de puta que omplen les ciutats d’obres gratuïtes per mantenir ocupats als paletes aturats i simular que sortim de la crisi (a través del mateix sistema que ens hi va portar, brillant).

¿Entiende el conceto?

I mira, avui serà aquest dia: A veure, putus subnormals, voleu deixar de tocar els collons al personal empantanegant els carrers amb les vostres merdes d’obres inútils? Encara que sembli mentida, encara hi ha gent que treballa en aquest putu tros de món, a qui li toca els ous de mala manera veure com ens putejeu la vida amb la vostra merda de carrers tallats i soroll infernal matí i tarda!

Les coses grogues son obres, no regidors d’urbanisme subnormals

Tothom sap que quan venen eleccions els cacics de torn reserven una part del que es gasten en putes i coca, i encarreguen que s’aixequin tres o quatre cantonades per simular que han fet alguna cosa durant el seu mandat. La plebs estem més o menys resignats a aquesta tocada de collons en nom del progrés (i boniques comissions a constructores regentades per cosins), però això ja no li cola a ningú: abans reien entre dents a porta tancada, ara és com si sortissin al carrer amb un megàfon i es partissin la caixa assenyalant-te amb el dit mentre bramen “Mira aquest idiota, em votarà el més que ve!”.

Ironia anglesa

Mireu mongers, tot sabem que sou completament incapaços de resoldre el putu país de paletes i cambrers que tenim. Que no fotreu absolutament res fins que la UE us obligui, i encara anireu fent el remolón, a veure si cau alguna ajudeta extra. Però que a sobre tingueu els sants ous de cagar-vos literalment a casa nostra, impedint a la gent caminar tranquila, boicotejant les entrades als comerços i perforant els timpans de tot el que treballa al costat d’una finestra és de fill de puta integral.

Però mira, per una vegada us menjareu vosaltres el cagarro. Ja s'estan filtrant els primers resultats de la votació kumbaià que heu muntat per fotre enlaire la Diagonal  i us estan donant ben bé pel cul.

Amb el que segurament no està satisfet l'ajuntament és amb els primers resultats a peu d'urna. L'opció C (cap de les anteriors) es perfila com la gran vencedora dels comicis, molt per davant de les altres dues opcions de reforma (la A, bulevard, o la B, rambla).
Una enquesta realitzada per EL PERIÓDICO durant la primera jornada entre 100 votants a 10 centres mostra que l'opció C s'imposa amb el 79% dels vots. La mostra, que es continua realitzant en aquests moments a 10 centres de votació, confirma aquesta tendència.

Ara vindrà algun hipster a dir que la Diagonal ha de ser un passeig per els nens i les cabres en comptes d’una via ràpida per travessar la ciutat. Heu mirat els dissenys? Podeu triar entre passejar entre cotxes, o passejar al costat dels cotxes, mira, com ara però sense dues-centes terrasses plenes de guiris menjant paellador.

Ei tio, però amb un carril bici exclusiu!

 

Això si, carril bici que no falti. Heu intentat amagar la opció c i us estan fotent enlaire el referèndum guais. Amb els oficinistes de l’eixample podreu, però els nens de d’amunt la diagonal son un os més dur de rosegar del que us pensàveu, colla de julais.

Ja us està bé, mamons. La vostra falsa culpabilitat proletària us ha impedit fer la cacicada directament i ara esteu pagant les conseqüències de la farsa democràtica.

 

Endogàmia Virtual: A mamarla.

Endogàmia Virtual: apo(ca)lí(p)ticament incorrectes.

 

Recorda el que diu la petita Annie de la pradera, quan descarregues il·legalment fas més dura la feina dels treballadors de la industria del porno.

Descarrega’t legalment, home…

Endogàmia Virtual: Gent recta.

Amén, germans. Sí, el domador spanish més loser de tota la història... o simplificant: l'spanish loser més gran de tota la història -amb el permís d'en Julio Alberto- ens ha deixat.

Ara ja habita el cel etern, on cada dia hi ha funció plena de gom a gom, els tigres, lleons i trapecistes no t'ataquen provocan-te ferides devastadores i la teva dona no et fot esquinasso per anar a follar amb un monarca. ¡El paraiso, amigos!


Ella també, rei. Ella també.

Endogàmia Virtual: tots som Ángel Cristo.