Endogàmia Virtual

Hi ha gent (bé, una gent) que ens ha demanat la opinió sobre una cosa anomenada “Operación Momotombo” a Antena 3, que sembla una peli del Pajares ambientada a Tanzània i ha resultat ser un Generación Ni-ni a les sudamèriques.

Nominació flagrant, se li ha trencat el sac!

Com que no en sabem res més, he decidit lligar el tema amb un altre cosa de la qual no en sabem gaire, però sembla igual d’exòtica: el mundial de El Rey León.

Simba + Kaneda for the win

Ens hem passat varies setmanes aguantant interminables telepromos on tot de dones cridaven com histèriques mentre negrets de diferents mides feien acrobàcies que ni el Messi de la Rambla de Barcelona, rematades amb lletres de pal com fetes amb canyes i postes de sol del serengueti.

Prenyades + deserts: el que la Fifa pensa de l’Àfrica

Tot com així tribal i autèntic i que t’hi cagues de negre. Reportatges al País elogiant el retorn del futbol a l’Àfrica (?), recordant la de fungolistes negrets que juguen a la Champions i tal. Vamos, que això del mundial de El Rey León era poc menys que un acte de justícia divina, el reconeixement a tot un continent i blablabla…  Tot la mar de respectuós i solidari, per molt que tracti Sud-àfrica com si fos Kènia i es quedi tan ample.

I aleshores passa això:

Pareu les màquines! Ni vaga general, ni crisis bursàtils, ni tant sols la Roja Campeadora, el prolemón del segle, el desastre que assola el món és aquesta cosa de plàstic amb nom de mal lleig: la vuvuzela.

Ah, que diria l’avi Monegal, heus aquí que els negrets han deixat de ser simpàtics de cop i volta:

El mediocampista francés Yoann Gourcuff se unió al coro de críticas contra las vuvuzelas y les atribuyó parte de culpa en el pobre empate a cero que su equipo logró en el debut ante Uruguay. El irritante estruendo que provocan las vuvuzelas "es una de las explicaciones para nuestros errores de posición y de pase", señaló el delantero del Girondis de Burdeos, citado hoy por medios franceses. "Con el ruido no se entendía nada de lo que decían los demás jugadores", explicó a la emisora francesa TF1.

Mira tu per on, resulta que la “passió africana”, la “intensitat”, el “color” i la “vitalitat” dels fosquets ara toca els collons. Amics, no ens cansarem de repetir-ho, quien con negritus se mundializa, vuvuzelao se levanta. O, dit, en termes més generals, no oblidi’s mai que no ets en un país romanitzat, darling.

Potser la Fifa es pensava de veritat que els africans són tots fans de l’Elton John que van cantant Akuna Matata pels carrers. Gent la mar de civilitzada que deixen la llança al porxo i es prenen un Earl Grey recordant els vells temps.

En part, no els culpo, els diuen que faran el mundial a Sud-àfrica i pensen, “hòstia, del lloc on era el vi aquell tan bo que vaig provar l’altre dia, que bé!”.

El felicito monsieur, aquest Pinot Noir està molt ben aconseguit
Gràcies madame, l’hem barrejat amb sang d’esclau per potenciar-li els tanins

Avís a tots els membres de la Fifa: Sud-Àfrica està plena de negres. De res.

La cultura africana sempre ha estat molt colorista

Els joves africans també tenen accés a les noves tecnologies

Tot i això, la majoria segueixen les costums ancestrals

Cuidao, perquè la cosa encara es complica més. Els instruments de la mort aquests es consideren “trompetas tradicionales”, i aquí sí que la tenim liada:

Part de la tradició africana made in china des del 1990

Això de les costums, ja se sap, sempre és un tema delicat, i si hi barreges pantones diferents encara més. Els caps de la tribu representants del comitè sud-africà ja s’han rebotat i venen a insinuar que això de queixar-se del so de milers d’instruments capaços d’arribar als 127 decibels cadascun és molt racista. Més o menys igual de racista que fotre un burro de capdavall d’un campanar, o arrancar-li el cap a les gallines, posem per cas.

La diferència és que en un mundial de fungol hi participen països com Anglaterra, França o Alemanya, poc acostumats a tractar amb portaveus d’Iniciativa i que, es clar, no acaben d’interioritzar això dels djembes al carrer un dissabte a les 3 de la matinada.  Pobrets, tan avançats i tan poc multiculturals. Aig, quina pena…

Endogàmia Virtual: Akauenna!