12:26 p. m.

Cosplayers

Publicado por Aleix |

Diumenge passat es va acabar una cosa de córrer i saltar per Barcelona. Doncs bé, ja porto un parell de dies veient gent (?)  corrent per la ciutat com si fossin autèntics deportistes. No estic parlant del típic gordo que sua com un desgraciat al carrer per no passar vergonya en un gimnàs, em vinc a referir a individus que mantenen un ritme regular, es controlen les pulsacions amb un dir al coll i s’ho prenen tot com si els anés la vida. Aquest matí me’n he trobat dos equipats com si encara estiguessin corrent la marató de la setmana passada; no he pensat a mirar si duien patrocinador, i ara que hi penso, millor així.

Aquesta gent (?) no son corredors professionals, ni tant sols amateurs. Son cosplayers de l’esport, paios que es disfressen de deportistes i emulen els seus personatges favorits durant uns dies, normalment coincidint amb alguna efemèride. A la convenció de frikis de San Diego hi ha cosplayers de Sailor Moon i Darth Vader, a Barcelona n’hi ha de Reyes Estévez i Marta Domínguez.

O d’Arancha Sánchez Vicario

Mireu, la gent que corre a mi sempre m’ha semblat sospitosa. Tota aquesta mística de el corredor solitario que lluita contra si mateix blahblablah em sembla més pròpia d’un manual d’autoajuda que d’un esport. Ara bé, si tantes ganes tenen de córrer, doncs endavant tu. Jo també corro a vegades quan se m’escapa el tren.

El que ja no em cola es tot l’asuntu de l’equipació. Sí, d’acord, fer deu kilòmetres en xancletes pot acabar en amputació, però déunostrusenyor va inventar les bambes fà molts anys. Son uns objectes còmodes, que pesen poc i que permeten anar pels puestus sense gaires problemes. Els reconeixereu perquè en teniu una o dues per casa. El que segurament no tindreu és això:

I reso cada nit perquè no tingueu això:

Les sabatotes s’enfilen als 100 euros sense problemes, i la disfressa de Tron gayer… millor no pensar-hi. Pel cap baix et deixen 300 euracus per fer una activitat que l’esser humà porta fent des que va a dues potes, això si, correctament identificat per tothom com un corredor runner de tom i llom.

Pulutant, igual que els cosplayers de San Diego, els cosplayers deportistes sustenten la seva raó de ser en dos pilars: 1) emular els seus ídols, encara que sigui de forma cutranga i 2) exhibir-se.

Cosplayer emulant els runners de Laos

Aquest últim punt és crucial, amics. Tota aquest discurset de la superació personal es fot d'hòsties amb anar disfressat com un habitant del planeta Namek i revela la mare dels ous: A l’espai exterior ningú pot sentir-te esbufegar, però a Rambla Catalunya tot cristu et veu fet un total runner. Potser només pots arribar a la cantonada, però ja t’ha vist la veïna i un parell de guiris tetones. Potser t’has gastat el que no està escrit en apuntar-te a la cursa de la mercè (o la de bomberos, ja posats) però al teu perfil de feisbuc quedes com un rei. I els del Decathlon contents, tu.

Endogàmia Virtual: Practicants de sofing des del 2005

6 comentarios:

Giovanni Van Broncas dijo...

En la línia del que comentava l'altre dia sobre els subnormals que no foten ni l'ou ni es prenen res seriosament però que es compren l'última pollada del Decathlon i es pensen que parteixen la pana. I després als esportistes de veritat ens titllen de malalts els fillsdelagranputa, ecosociates tots.

Aleix dijo...

Bé senyor Broncas, els esportistes estan malalts.
Si li serveix de consol, els compradors compulsius del Decathlon, a més de malalts, son imbècils.

Giovanni Van Broncas dijo...

Aleshores mort a vostè també, faci el favor, sense acritud.

C.E.T.I.N.A. dijo...

L'exemple perfecte de gilipolles son els ciclistes aficionats. Es compren bicis de quatres xifres, li canvien peces pel mateix valor de la bici, s'equipen com si anèssin a còrrer el Tour o el campionat del mòn de descens, i total per que? Per sortir com a molt 10 dies/any per Collserola a buscar una masia on esmorçar.

Gilipolles.

req dijo...

El pitjor es quan porten semarretes de curses que no han fet. que si la marató de San Diego o la marató de Berlin, si amb prou feines han sortit de casa...
Veig que té molta soltura amb el món del cómic, i del cosplay manga... això fa una mica de por. Jo treballo en una botiga de comics i se el que és cobrar-li uns Sailor moon a un tio amb barba de 3 dies disfressat de Guerrera luna amb la faldilleta i trenetes, no ho recomano.

Aleix dijo...

Fotos!!!

Subscribe