Endogàmia Virtual

Tocar-se els ous a la platja, bàsicament. Però abans, un tema que segur els tindrà entretingudets aquest estiu (fins que un nen es mati en una piscina municipal, o els elefants del zoo esclafin algun guiri borratxo), a saber:  la prohibició de corre’s amb toros en públic.

En privat, com sempre, amigues!

Sembla que si, que ja no es podrà fer escorregudes a les places… espera, anava a dir les places de toro, però ara ja no ho seran. Així doncs, per 25 pessetes del caudillo, a què destinaran ara les places de toros?

Un petit incís abans: s’han fixat que la grandíssima majoria d’antitaurins son antitaurines? Els prometo que tornarem al tema, però abans:

5 propostes de renovació per a les places de toros:

1. Centres comercials postapocaliptics

La primera idea segurament serà la trista realitat. Però espera, podria ser més trista encara: encarregueu l’interiorisme a Cormac Mccarthy i divertim-nos d’allò més petits i grans!

Nen, agafa’m el suavitzant marsella que no hi arribo

Imagineu la Monumental convertida en un mall from hell: la façana tal qual i a dins… bé a dins tal qual també. En comptes de fileres de productes ben il.luminats, una immensa esplanada on els cartons de llet s’apilen en un racó protegits per quadrilles de mutants armats amb destrals. Al entrar et donarien una carritu sense rodes i, si tens la targeta del super, un martell rebenta cranis. A partir d’aquí, espavila’t. 

Loli a caja tres. Loli a caja tres por favor 

Potser uns sembla una  forma massa extrema de comprar tomàquets però mireu-ho així: una societat que es gasta la pasta en aquestes coses anomenades boscs verticals bé es mereix un mini apocalipsi quotidià. A més, no s’haurien de fer obres, amb el que sostenibilitat a tope, i si els mutants fossin ex-toreros ressentits mates dos pardals d’un tret: personal motivat i menys atur. Brillant!

2. Megaprostibuls a la romana

Del poç al goç, que dirien. Si heu anat al sud de frança a veure anfieatres romans, haureu descobert que molts s’han reconvertit en places de toros. Per què no al revés? Els romans ens van ensenyar moltes coses, entre elles la paraula bacanal, un mot que, com tants altres, s’empra cada vegada més a la lleugera. Recuperem les tradicions cony! Ara que els festivals techno sota cobert tenen els dies comptats, és el millor moment per apuntar-se un tantu i portar la Love Parade a barna. Pero la Love Parade de veritat:

No sé quants metres quadrats fa l’arena, però la idea és omplir-los de furcies. Bé, omplir-los del tot no, cal deixar espai a la clientela i a les càmeres de BangBulls.com. Ara sí, omplert fins la bandera. Tot aquest pubrema de noies despendolades per la rambla? Eliminat. Les carreteres plenes de noies aliviacamioners? Ja no. Tot avantatges un altre cop.

Només cal pensar a l’engròs. Implanta un sistema de tarifa plana i dóna un nou sentit al terme hardcore gamer. Ideal per despedides de solter/a, celebracions del Barça, i un cap de setmana tonto amb l’internet espatllat.

3. Naumàquia 2.0

Sabeu quin altre cosa feien els romans? Batalles navals dins els circs. En serio, anys abans de tirar-hi sorra, lleons i cristians, els romans omplien l’aigua i reproduïen les principals batalles de l’imperi amb alegria i bon humor. Bé, no, els romans eren una mica cafres i sembla que la majoria d'intèrprets acaben ofegats. Però, ei, aquí tenim centenars de nens que surten cada any de l’escola del teatre sense res a fotre!

Ventdelplà Naval Squad vs Plats Bruts Team: Fight!

Igual tot l’asuntu va avall per culpa del pes de l’aigua, però fins aleshores, no pagaríeu diners per veure-ho? Ja que hi som, no pagaríeu diners apostant si mor primer el vaixell de Joel Joan o el d’en Peris?

4. Pipicans XXL

Sabeu que més es pot fer amb la sorra? Un pipican. Un megapipican. Un concentrador de pixums i cagarrus. Imagineu la immundícia de les ciutats comprimida en un espai tancat, un cercle de fortor extrema, capaç de fer explotar els sistemes olfactius de qualsevol que s’hi acostés.

I aleshores, quan el punt de saturació arribi al zenit, quan la gent comenci a embogir i es mati entre si pel carrer presa d’una fúria berseker, aleshores un gran camió aboca tones de sorra sobre tota la merda acumulada i tornar a començar.

Es diu sovint que els catalanets som un titafluixes, que hem perdut la mala llet i els instints primaris. Un pipican hardcore despertaria per força la bestia parda que portem dins. L’odor putrefacte faria ressorgir la part més bàsica i animal del poble català, i si a tot plegat li donem aquest to rituàlic, amb cicles regulars de caos i control, tindríem un carnaval perpetu (dels de veritat, els de follar amb animals). Si això no aixeca el país, res ho farà, amics.

5. Una mesquita

Però de les guapes, guapes. D’aquelles gegants amb minaretes i imams que canten a les tantes de la matinada.

Abans de sortir al carrer amb crucifixos pensi-hi un moment. Recorden quan ETA va declarar treva indefinida als territoris catalans? L’espanyolada es va emprenyar, però pregunta-li a un manxego si no voldria ser català a canvi d’immunitat. Bé doncs, seguint aquesta lògica infalible, l'únic que s’ha de fer és omplir Catalunya de mesquites i a viure!

No se li havia acudit ni a ell

Avaiam. Avui els musulmans han de pregar amb esterilles del carrefour en parcs i jardins de l’hospitalet, cony, fote-li una mesquita ben bonica i ja veuràs com el moro t’ho agraeix:

1. El moro explica als amics lo enrotllats que son els catalans
2. Els amics venen de visita a Catalunya i mengen pa amb tomàquet en el bus turístic
3. De tornada al seu cau país, els amics moros canten les excel.lències de la catalanitat
4. A base del boca-orella, un becari d’Al Qaeda s’entera del tema
5. El becari parla amb els seus jefes i es guanya un sobresou
6. Els jefes decideixen petar Roncesvalles en comptes de la sagrada Família
7. Win!!

Qui diu una mesquita, diu una església ortodoxa per protegir-se de les màfies russes, o un festival de narcocorridos per evitar la coca mal tallada. Que n’aprenguin!

Endogàmia Virtual: Planificadors urbans a tems parcial