12:39 p. m.

De pops i altres divinitats

Publicado por Aleix |

Imagina que ets un rellotger suís i un paio amb pinta d’haver-se esnifat mig kilo de coca al teu portal t’ensenya el seu producte estrella: un rellotge fabricat amb peces trobades en un desguàs, que ara s’avança, ara s'enredereix, que pesa com un burro mort i que funciona amb una pila tamany industrial impossible de canviar quan s’esgota. Davant la teva cara d’estupefacte, el paio es mostra sorprès, ja que és un èxit en tots els països del tercer món.

No sé si pillen el símil

Si amics, avui també toca fungol. Déu i sa mare ha parlat de la roja, la seva fúria i tota la pesca. Servidor de vostès i de Déu nostrusenyor està més interessat en un tema que ara ja ningú recorda però que va generar cert debat en el seu moment. A saber: Per què aquest putu esport és tan retrassat en tots els sentits de la paraula?

Jugadors que marquen amb la mà i aquí no passa res, gols injustament anul·lats que anul·lats es queden, normes que penalitzen per igual celebrar un gol i rebentar les costelles al contrari, decisions crucials que depenen de que un home baixet al quinto coño de la jugada hagi pogut veure alguna cosa mentre esprinta com un sonat envoltat de jugadors que li bloquegen qualsevol angle de visió. Etc, etc, etc.

Si s’ha tirao!

De tant en tant es forma una tangana de tres parells de collons i sempre surt algú dient que tal norma s’hauria de modificat o anular. Moment que aprofita algun paio de la FIFA per dir que ja s’ho miraran, però que ara van molt liats i que ja veurem. Resultat: mentre qualsevol altre esport s’actualitza i millora el seu funcionament per ser més just i interessant, el fungol segueix aturat al 1863, aproximadament.

Mira, uns altres

Aquest no vol ser un article a favor de la tecnologia, sinó un intent de respondre a la pregunta, per què el fungol triomfa en certs llocs i en altres no? Segur que ja saben la resposta, però anem a recrear-nos-hi igual.

Prova A:

mundials

Brasil, Itàlia, Argentina, Uruguay, Espanya, Txecoslovàquia, Hongria… Que tenen en comú totes aquestes contrades?

grafic 1

Causes en podríem trobar moltes: la canalla en els països pobres té més números de guanyar-se la vida en l’esport que en les altes finances, els països pobres tenen més hores de sol i millor clima, blah, blah… Ara mirin això:

Prova B:

grafic 2 Yugoslavia és responsable de la immensa majoria de victòries mediterrànies, però ves per on que els països del tercer món no només son molt menys, sinó que, amb l’excepció de Argentina el 2002, cap apareix després de 1963. Dit d’un altra manera: en la mesura que el basquet ha anat implantant noves normes, la quantitat de països civilitzats que arriba lluny en els campionats augmenta estrepitosament.

I, quines normes son aquestes, tan racistes/feixistes/capitalistes que ha expulsat els països pobres de la glòria?

1954: A partir de les 5 faltes personals d’un equip, el contrari disposa de tirs lliures. El temps de possessió es fixa en 24 segons

1960: Durant els darrers 5 minuts del partit, cada falta es castiga amb 2 tirs lliures. La lluita per la pilota més de 5 segons causa salt entre dos.

1972: L’equip té 10 segons per passar de camp i el camp enrere es castiga durant tot el partit

1975: S'atorga un tir lliure addicional si s’encistella rebent una falta

1984: Els encerts més enllà de 6,25 valen tres punts

1988: Tres àrbitres en el camp

1990: Apareixen les faltes intencionades

1994: Cap jugador pot tocar la pilota quan està en trajectòria descendent

2008: La línea de tres punts s'enredereix a 6,75

En resum, joc més net, més ràpid i més espectacular. Mentre, en el fungol… Bé, deixem-ho estar.

Clipboard01

La FIFA intenta implantar el fungol als Estats Units des de fa dècades, però no cola. Tampoc sembla que la Xina acabi d’implicar-s’hi gaire, ara que hi penso. Dos contrades ben diferents, però unides per la búsqueda de la eficàcia i l’ètica del treball: Si jugues bé i de forma eficient, guanyes. En el fungol, en canvi, tendeix a guanyar el que anul·la el contrari a patades, força una falta o un corner i marca a pilota parada, atura el ritme de joc amb qualsevol excusa peregrina, fingeix lesions, provoca tanganes que escurcen el temps de partit, pressiona l'àrbitre en cada decisió i col·loca tanta gent a la seva defensa com pot. Recordin que un equip pot ser campió del món sense marcar un sol gol en temps de joc.

També és un esport on aquest paio és considerat un gran entrenador

Entonces, el fungol no es un esport basat en la tècnica, ni molt menys en el talent. És un esport basat en la sort. Sort que l'àrbitre no m’ha enxampat. Sort que no ens han tret vermella. Sort que els han anul·lat el gol per fora de joc. Sort que la pilota ha botat raro i ha entrat. Sort que Déu és al nostre costat.

Mirin, tots els esports tenen un grau d’imprevisibilitat que els fa excitants, però en el cas del fungol aquest grau és tan extrem que entrem en un altre dimensió, la de la superstició més rampant.

La pescadilla a la brasa y yo expresamos nuestra profunda satisfaccion…

Vostès s’imaginen una final de la NBA pronosticada per la marmota de Punxsutawney? O una final dels 100mts llisos anticipada per un koala borratxo? En cap altre esport es concep una visió tan primitiva/cosmogònica/atapuerquense com en el fungol. Molts esportistes resen abans dels seus encontres, però, quants dipositen milionades a parasectes fonamentalistes de Cristo?

Mira, un

El protestantisme i el fungol no es porten gaire bé, perquè la lògica protestant es basa en l’esforç, i trencar-li la cama al contrari no acaba de comptar com a “feina esforçada”.Els musulmans, ja ho saben, parteixen de la idea que Alà talla el bacallà com li dona la gana i a callar.

El cristianisme, en canvi, barregen al tuntún la seva part més sumissa (miracles que passen per la patilla, principis fonamentals que es basen en la fe més allunyada del sentit comú, submissió a normes arbitràries i contradictòries), amb una espècie de anar fent ultracaòtic (promeses terriblement vagues més enllà de la mort, criteris oscil·lants a l’hora de distingir qui va al cel i qui a l' infern, adoracions a vint verges diferents que son la mateixa, dues versions contradictòries de la Bíblia…).

En fi, que se’ns fa tard. Si han arribat fins aquí amb el cervell operatiu els felicito de tot cor. Pels que no, aquí va el resum: El fungol no funciona en els països avançats i en canvi apassiona fins a l’extrem en els països subdesenvolupats cultural i econòmicament perquè es basa en la promesa supersticiosa-cristiana de que tu també, ésser miserable que no vals per res, podràs arribar a la glòria si creus en deunostrusenyor amb totes les teves forces i cristu rei et dona una ajudeta, així dissimuladament.

grafic 3

Endogàmia Virtual: Escrivint torçat amb la mà de Déu des del 2005

7 comentarios:

tito dijo...

em trec el barret. Ara ja no se ni si començare la pretemporada amb el meu equip. m'ha convençut de que tot aixo es una merda.
inclus als jocs de futbol per xbox, s'introdueixen errades arbitrals de serie... la salsa del futbol que li diuen... fills de puta

salutacions

Doctor J dijo...

Magnífica dissertació! A més, no hi ha res com poder-ho contrastar-ho amb dades irrefutables.

Albert B. i R. dijo...

Després del Mundial reconec que el meu sentiment culer ha disminuit enormement. Amb això, aquest escrit i la victòria del Sandro, que per mi facin el que els doni la gana!

C.E.T.I.N.A. dijo...

Al bàsket sempre guanyen els millors i al futbol el Alcorcón li pot cardar 4 al millor equip del mòn. Per això triomfa el futbol. Per que és com la vida mateixa. Imprevisible i injust.

Ah, i a mès li pots cardar cops de peus als rivals

Aleix dijo...

La idea "fungol = vida" és un argument poderós, li reconec. Ara bé, quina vida?

El poker també incorpora elements de sort/imprevisibilitat però sempre dintre del reglament. Un jugador por ser un farolero o no, però en ambdós casos està jugant dintre de les normes, i per tant és un xoc d'habilitats. En el fungol, un arbitre assenyala penal perquè li surt dels collons i s'ha acabat el partit.

Doit això, el poker milloraria exponencialment si hi haguessin algunes hòsties de tant en tant.

Pansete dijo...

Li han dit mai que és vosté un geni?

Aleix dijo...

Tinc un cartell gegant al dormitori que ho diu, per si algun dia se'm oblidés.

Subscribe