6:16 p. m.

Tot s’enganxa menys l’hermusura

Publicado por Aleix |

Les dones. Ah, les dones… Hem parlat tant aquí d’elles! Les dones son magnifiques per molts motius, un d’ells és la seva capacitat per obrir-nos les portes a mons paral.lels tant desconeguts com inaccessibles al mascle mig. Estigueu el temps suficient al costat d’una dona i veureu coses que mai hauríeu pensat que existien. Coses com aquest top 5:

5. La rúcula: Si el primer que us ve al cap quan penseu en una amanida és l’enciam, no heu estat prou temps prop d’una fèmina. Canonges, bledes roges, xicoires, una cosa anomenada “radiccio”… i la rúcula, una espècie de mala herba prima i espectacularment insípida, protagonista inexplicable de “les noves amanides” (un concepte espantós i fascinant alhora, com ara veure l’explosió termonuclear d’un autobús escolar).

Digues que sí

Si us sedueix la idea de veure menjar el que semblen les sobres del curset “tu també pots tenir un hort merdós en el teu pis de 30mts quadrats” no ho dubteu: la propera vegada que acompanyeu una dona la súper sortiu de la secció d’espirituosos i acompanyeu-la a la zona de “frescos” i en parlem…

Ara que si voleu gastronomia extrema de veritat…

4. La dieta proteica: Fins fa quatre dies les úniques que coneixien això eren les gimnastes albaneses, i ara més d’una consellera deu empassar-se’n els batuts en pols de camí a la reunió amb la UGT. Aquesta aberració tècno-científica és la versió segle XXI de la dieta de tota la vida (també coneguda com “la dieta de passar gana” o “tanca la puta boca, foca”).

També hi ha la dieta del cucurucho, però no sempre funciona

El problema de fer dieta “de les d’abans” era que deixaves de menjar, i per tant de gastar. Ara gràcies a les noves tecnologies et deixes una pasta gansa en sobrets tipo sopinstant, complementats amb diversos suplements vitamínics per evitar una lipotimia a la que surtis al carrer. Comptant-hi els honoraris de l’endocrinòleg i els gastos d’enviament , perdre cinc kilos et surt per una mica més de 400€. Oh, el progrés!

3. Els emprovadors del Mango: És estrany que encara no s’hagi publicat cap tesi doctoral sobre els emprovadors del Mango, perquè el tema dóna per varis volums. Dones que volen aparentar cinc anys menys i n’aparenten deu de més, emprovant-se modelets pensats per les seves filles; nenes que encara no taquen les calces emprovant-se atrezzo de “Rocco goes south” mentre les seves mares lis busquen sostens amb relleno; escalfabraguetes fent sexting amb la videocàmera; pre-menopàusiques apuntades a totes les webs de cites online buscant un vestit de nit per el seu perfil…

Mentres, a l'emprovador del Pull & Bear…

Cadenes com el H&M, o el mateix Zara tendeixen a captar un tipus de públic més definit (compradores compulsives lumpen en el primer cas, dones casades sense esperança de canvi en el segon), per contra, el Mango és un “all you can eat” on varies generacions s’intercanvien els corpinyos amb l’esperança de sucar. Entendridor.

2. L’ús massiu de l’expressió “és mono”: Aquest bolso? És mono. Les sabates? Són mones. El novio quinqui de la Rebecca? Mono.

Aquest és veritat

“Mono” és el comodí que les dones usen quan no volen entrar en detalls i provocar una guerra civil al Misako. És una brillant convenció que evita haver de dir el que pensen de veritat sobre el vestit de furcia que s’ha comprat la Jenny, o les arcades que els venen cada cop que la Samantha es presenta amb en Llonatán. Preneu-ne nota la propera vegada que la xurri es presenti amb quinze bosses del Cortefiel plenes fins a dalt.

1. La regla: Acabaramos. EL TEMA. Recordeu aquell dia que vau lligar de casualitat i ella, veient com l'arrambàveu als lavabos va dir que tenia la regla? Recordeu que vosaltres vau pensar que millor, que així us la xupava? Ella també ho recorda. Per això, a la que tenen ocasió, les dones busquen compartir amb vosaltres el que és la regla de debò. Un dia demanen que els acosteu el salva-slip, i a la que us descuideu obliden tirar la cadena just després de canviar-se.

Exacte

A part de resultar-los molt divertit veure les vostres cares d’horror, l’objectiu verdader és educar-vos qual gosset pavlovià. Així, la propera vegada que comenceu a bavejar més del compte poden dir-vos que tenen la regla, i la imatge mental que acudirà al vostre cervell us passarà de cop el calentón més salvatge. Terrorists win!

Algunes dones també poden provocar una fixació obsessiva per Mecano, però això és tema per un altre dia..

Endogàmia Virtual: Petits contes misògins

10 comentarios:

Senyor Merdevalista dijo...

Òstia puta, demolidor!
Ara bé, si hi ha una paraula que no aguanto és "la xurri"... Si el text no fos tan bo li enviava una salva de canonades que no el trobaven ni buscant a la fossa de les Marianes.

iaiapunkarra dijo...

Verge santíssima, llegint el post estava a punt de córrer a comprovar que no m'hagués sortit un cigalot entre les cames. Però quan he vist el jove de la foto m'he tranquilitzat perquè he comprovat que seguia siguent dona completament. Encara que, pensant-ho bé, jo podria ser maricona i no saber-ho.

Dr. Muerte dijo...

Barrejar rúcola, regla i Mango és un cocktail d'èxit feminazi! Apunti també alguna revista del cor, alguna sèrie de televisió filla de puta, i la gran "nit de noies", on suposadament les ties van a passar-s'ho bé juntes i on en realitat s'apunyalen com a zorres.

iaiapunkarra dijo...

Dr. Muerte, jo més que feminazi (les feminazis poc que anirien mai a Mango perquè la roba ajustada converteix a la dona en objecte sexual, que és la seva màxima obsesisó), d'aquestes que descriuen per aquí en diria lorealistes o porqueyolovalguistes.

En el post s'han deixat la part del ioga, els tès -i pensar que quan érem petits només existia el Te i no pas tanta hòstia amb vinagre- i totes les disciplines orientals que es pugui arribar a imaginar mai.

Dr. Muerte dijo...

Tota la raó iaia! Les feminazis només miren els aparadors i somien en poder-se fotre aquella roba que mai els hi escaurà.

Markutis dijo...

Hòstia, és tan veritat tot això... Només li ha faltat esmentar aquell moment fatídic en el que ella comença a prendre pastilles anticonceptives i vol que t'aprenguis el seu cicle menstrual perquè "és responsabilitat de tots dos".

Pere Llufa dijo...

I els restaurants, que de tontos no en tenen ni un pèl, han aprofitat aquesta moda herbívora per instaurar l'expressió "amb herbes de marge". Una expressió que a priori hauria de prendre's amb precaució —"herbes de marge" no pronostica res bo—, oi? doncs no, es veu que això és la polla.

A casa, les herbes de marge no les volien ni els conills, que, per cert, preferien els canonges. I nosaltres, l'enciam. I com a molt com a molt l'escarola.

Sagristana dijo...

L'únic cop que vaig menjar rúcula vaig vomitar 3 dies seguits, un dels quals me'l vaig passar a l'hospital...

Aleix dijo...

Iaia, vostè segueix despertant la meva admiració, efectivament deixar-se les classes de Pilates és un error imperdonable...

Senyor Markutis, la meva relació amb les pastilles anticonceptives va mooooolt més enllà del que apunta; servidor sovint les compra, les comptabilitza i procura recordar la seva ingesta. La derrota del mascle? Segurament. Ara, provi de pensar en l'alternativa i tremoli.

el canario cuadrado dijo...

¿per quan un especial " convivència: la súplica com a mètode amatori"?

mercès

Subscribe