Endogàmia Virtual

Ah, els setanta… Una era de gent que no es dutxa si no és a canonassos de la policia, músiques infectes, drogues al·lucinògenes… I feministes cremasostens.

Si amics, les feministes de primera fornada, diguem-ne, les autoproclamades hereves de las sufragistes (i al pas que anem, hereves de la Hipatia d’Agora, però aquest és un altre asuntu) va passar-se bona part de la dècada fent fogueres de Playtex, pancartejant a favor de tallar les tites als violadors, i altres coses així com si diguéssim combatives.

Avui en dia poca gent recorda aquest feminisme 1.0. que es resumeix en la idea “feminista emprenyada”

Vale, acceptem “histèrica” com emprenyada…

I aleshores arriben els vuitanta i tot comença a fer més mandra. Ara hem d’anar a cremar sostens amb el fred que fa? Si la setmana passada ja vam protestar per les centrals nuclears i la que ve tenim mani contra la Otan…

Total, que pels vuitanta, entre pelis de l’Indiana Jones i Regreso al Futuro, el moviment feminista va començar a… diversificar-se. Un nucli dur de la Gal.lia seguia emprenyada amb la masculinitat, però heus aquí que van començar a sortir dones compromeses in general, ara amb la pau, ara amb l’energia solar…

… ara en contra de l'anorèxia…

I arriben els noranta, i el Capità Enciam posa de moda l’ecologia. A aquestes alçades de la pelicula, el moviment feminista comença a ser un cúmul de microrehivindicacions (el reconeixement dels drets de les lesbianes, la igualació de salaris, el reciclatge, el moviment okupa…) on les angry women comencen a ser poques (i bastant arrugades ja).

A més, en els noranta és quan passa un fet clau, les primeres feministes tenen filles adolescents. Filles que en la majoria de casos passen olímpicament de sa mare i que no cremen sostens perquè senzillament no en porten.

Nova feminista en acció

I, per acabar-la de liar arriba el segle XXI, i entre l’internet, la globalització i els immigrants il·legals, el feminisme 2.0. deixa de parlar de dones per parlar de persones: a l’estil “Abans que homes o dones, tots som persones”.

Aquestes noves feministes, les filles de les primeres, es prenen la vida tirant a diferent. Milers de tires de Maitena han instaurat el ji-ji-ja-ja en el feminisme 2.0.; si lo del comunisme queda lluny, lo de l’anarquia ya ni te cuento; i les lluites obreres han passat a ser lluites per conservar la feina.

Resultat: Meet the new feminists:

Eh? La nina que tenen al costat? Una nina de res, que curiosament representa tot el que les seves odiaven i que elles han reconvertit per la patilla en una icona de la nova feminitat. D’acord, no té cony ni mugrons, no es dedica a res en concret però en canvi disposa de la quantitat de complements més gran des d’Imelda Marcos; val, és rossa i segurament de Califòrnia…

Però ei, hi ha gent per tot no? Que el primer de tot és respectar als altres, que tots som persones! Que hi ha gent que li agrada la Barbie, doncs cap problema. Que, si t’hi fixes, la Barbie representa la llibertat de la dona com poques… Mira, no té cony, amb el que no la poden deixar prenyada ni violar. No té cap feina però viu de conya, i així es pot dedicar a projectes solidaris, i a explorar la seva creativitat. A veure si tots els seus vestidets se'ls ha comprat, que t’hi jugues que molts els dissenya i confecciona ella mateixa? Que no?

Mira-la, lliure, creativa, feliç, amb un novio que la respecta i a més arriba als 50 sense cap arruga. Que més podria demanar una dona?

Una icona feminista,això és el que és. Ja t’ho dic jo.

Endogàmia Virtual: io da gran vui se patit