Endogàmia Virtual

Gracies, Chueca, per ensenyar-nos que l'espanyolitat és quelcom més intim que una simple bandera o un míser pin. Nosaltres, equivocats com sempre, obstinats en els tòpics més recalcitrants, no veiem la veritat veritable: no tots els gays son Jesús Vazquez.

Sé que serà un xoc per molts de vosaltres, però és el moment d'afrontar-ho; donar pel cul a un tio pelut no et suma +50 al CI, ni et descarrega al cervell l'obra complerta de Harlod Bloom, ni (gasp!) et fa bona, persona, tolerant, democràtic, elegant, educat, o obert (bé, en part si).


Primer, el mític programa cultural "el Diario de Patricia" ens ensenya que ser gay i ser garrulo poden anar de la mà sense problemes.

I ahir, ai ahir...


Un 10 a la organització de MariconsLand; la tria de Marta Sanchez per fer un pregó en anglès és digne d'una estatua d'or i brillants, premi ex-aequo amb la propia idea del pregó, tot un mix de "Murcia que hermosa eres"/ "Festival de Benidorm"/"Mariconsones unidos jamás serán vensidos"


Ara que hi penso... on són els gayiatons catalans? Hem de creure que la reventaculeria és patrimoni hispà? Per què tots els gays catalans parlen en castellà? Hem de creure en serio que Llongueras es el Jesús Vazquez nostrat? Volem saber!

Endogàmia Virtual: Papichulos since 2006