Endogàmia Virtual

D’entrada, que quedi clar: la meva formació científica és escassa -lo qual no vol dir que no sàpiga reconèixer un bon científic quan l'escolto o l'oloro.

Un bon científic.

Aquest és encara millor que l’anterior.

Li auguro un futur brillant
com a dependent del Mercadona.

Com de tots és sabut, la formació del país (“Espanya” o “Catalunya”, tant dóna) pel que fa a coneixements científics és baixíssima. És el que té invertir diners en matèries del tipus “Educació de les emocions anals” o “El racisme és com de mal rotllo” enlloc de fer-ho en coses serioses -tot i que el més habitual és que, directament, s’inverteixin pocs diners en educació-.

Nogensmenys, per molts diners que hi posis, amb l’humus social immediat que sol envoltar una pobra criatura, és ingenu esperar que surti gent mínimament competent -en qualsevol àmbit- i ja no diguem algú brillant.

Un clar exemple de fuga de cervell.

A Endogàmia Virtual, preocupats cada dia més per dignificar -per la via de l'extermini- l’entorn que habitem, sabem que la ciència és un bon antídot contra la religió, l’autoajuda, l’amor i altres creences irracionals i estúpides. Per tant, convenim en que no està mal que es faci el que es pugui perquè la plebs, inculta i burda quasi per definició, adquireixi un lleuger bany de coneixements científics. Això sí, que els objectius siguin modestos no significa que s’abordin de forma més o menys rigorosa. A priori, per tant, no ens sembla malament que la tele emeti programes de divulgació científica...

A menys que els presenti aquest senyor:

"¿Cóm·mo estttán ustedeeeesss? Biennnnvenidos a Redeeeees"

Desbarrada conceptual patrocinada per FaixaFòrum.

Endogàmia Virtual: si la subnormalitat era la resposta, ¿quina era la pregunta?

PS: el muntatge de Photoshop és obra del nostre artista conceptual de referència, que per aquestes coses i els risottos és un geni.