9:52 a. m.

Ventdelplanum

Publicado por Aleix |

De tots es ben sabut que la ficció televisiva viu un moment d'especial efervescència, on la creativitat campa lliure pels verds camps de la graella i les obres mestres s'acumulen en luxosos cofres en DVD. Los Soprano, Nip/Tuck, Perdidos, House, Prision Break .. son algunes de les perles que recullen el testimoni de la ja llunyana però reverencial Twin Peaks. Obres magnes, en les seves intencions i la seva magnitud dramàtica.
Catalunya, petit racó de món nostrat, no podia quedar-se enrera. En un altre demostració de quí porta els pantalons culturals en la conca mediterrània, TV3 repara qualsevol greuge comparatiu amb una creació que, agafeu-vos, té "el millor inici de totes les sèries de ficció que s'han fet a TV3" (Quico Escribano dixit).

Quina mania de rodar en exteriors, amb lo maco que queda l'escenari del centre parroquial...

He de confessar que no vaig veure l'inici en qüestió, però gracies a la estratosfèrica web de la serie tots els mortals hi tenen accés. Un cop vista, podem afirmar-ho: sublim!

Hola a tots, sóc en Francesc Garrido. Potser em recorden com actor de talent en films d'autor com Smoke Room i La Silla. Però no estic aquí per parlar-los de les meves dots interpretatives, sinó per recomanar-los el meu nou llibre: Com imitar House amb estil pagerol. Només 9,99€!

Quin exitàs, quin puderïu! Aquesta precuela extrema de Ventdelplà ambientada a Port Aventura promet arribar al més alt del podi televisiu: Esclaus que parlen en anglès, atrezzo de la passió d'esparreguera i un casting amics... un casting..

Hola, sóc Jordi Bosch. Potser em recorden fent de d'Antonio Resines barceloní en sèries com Majoria Absoluta. Però no estic aquí per parlar-los dels meus tics interpretatius, sinó per presentar-los em meu nou curs motivacional: Com triomfar a base de fer sempre el mateix. Prescripció gratuïta!

Hola, sóc Ferràn Rañé. Potser em recorden fent de Makinavaja entrat de carns aquella vegada que van anar al teatre. Però no estic aquí per parlar-los del meu únic moment de dignitat professional, bé, sí, estic aquí per parlar-los del meu únic moment de dignitat professional. Corria el 1990 quan jo estava llegint el Jueves i...


Hola, soc Enric Calpena. Potser em recorden com a Mr.Gendre de Catalunya 1995. Però no estic aquí per parlar-los del meu sex-appeal, sino per recordar-los que poden descarregar-se la melodia de Ventdelplà al seu mòbil en tò real. Si ho fa en els propers cinc minuts rebrà un politò de la Emma Vilarasau dient-li porcades a cau d'orella. Aprofiti-ho!

Endogàmia Virtual: La història ens donarà la raó

6 comentarios:

Lo Gené dijo...

La història us dona la raó, companys.

I és que jo vaig pensar exactament el mateix: "això és Ventdelplà però amb romans i a port aventura". Lo de l'anglès ja és descomunal.

Quina més gran, senyors.

Doc Moriarty dijo...

Ventdelplà amb romans. Exactament el mateix vaig pensar jo.

Que no es queixin de la manca de presupost: quan t'hi fots ja saps que sortirà com una representació de fi de curs del col·legi.

albert dijo...

Voleu sinceritat? Doncs jo segueixo Ventdelpla. Vaig començar i mira, l'he anat seguint. No és cap cosa, cert, pero per passar el rato...

Clar, la compares amb Heroes o Nip/Tuck (que també segueixo) i és una merda. Pero mira. Va com va...

Via Augusta apuntava a merda i no ha defraudat. Els decorats estan fets amb paper d'envelar i sprays.

set sota zero dijo...

L'escena de l'atac dels íbers a la piscina, amb la iaia matant-los a tots llançant fletxes amb un arc va ser de vergonya al·liena. La baralla era de nens de parvulari i les fletxes sortien fluixes i sense trajectòria. Patètic.

El Gimene dijo...

jo de gran vull ser com el Joaquim Oristrell: anar de guionista guai i forrar-me de pasta amb productes de merda.
Gràcies Oristrell, tu m'has mostrat el camí!

pepa dijo...

en algunes coses hi estic d'acord, però en d'altres no tant. quan de temps fa que no vas al teatre?

Subscribe