Endogàmia Virtual

Atureu-me si ja ho heu sentit abans. Un està la mar de bé perdent el temps pels internets quan rep un correu de la sogra amb un titol estil "URGENT!!!! VOTA AQUÍ PER X!!!" on X= salvar la pàtria, salvar la llengua, salvar gent pobra, salvar valencianets que volen veure en Son Goku, o tots alhora.
Minuts després, el mateix missatge apareix al feisbuk de ta germana, el tuiter de dues o tres companyes de feina i al tuenti d'aquella que vas trobar l'altre dia al Meetic.

La cosa de l'activisme digital fa temps que va, però el sector indepe-progre (per entendre'ns, els que no són de CiU) li ha agafat un carinyo especial. Vamos, que no el deixen anar ni a patades, els fills de puta. Que si vota al Gran Debate, que si vota a El País, que si fes-li like al putu keep calm, que si dóna suport a dos o tres campanyes de change.org... el catalanet es lleva día sí, día també amb avisos tremebunds sobre la supervivència de tot el que l'envolta que ni l'Iker Jímenez en el programa de l'apocalipsi Maya.


El pitjor de tota aquesta tonteria és que l'autoestima d'un acaba per terra. A tots ens agrada pensar que tenim un cert gust a l'hora d'escolir les nostres amistats i un mínim criteri abans d'acceptar segons qui a feisbuks i similars. Potser el criteri real sigui "em va posar palote al sopar d'empresa", però en els nostres caparrons pensem de la gent que ens envolta quelcom semblant que els veïns del psicòpata de torn: que són bona gent i que mai ens ho haguessim imaginat.
Doncs bé, aquest constructe per protegir la falàcia d'una vida feliç (què dic feliç, interessant!) va a pendre pel cul cada dia que obrim alguna cosa social media d'aquestes i descobrim que, en efecte, estem envoltats de cretins.

Paios amb múltiples carreres i postgraus retuitejant el keep calm (and carry a fucking minigun), senyores que llegeixen poetes russos fent spam del pugrama d'en Jordi González, gent amb la que has tingut una o vàries converses hasta mig intel.ligents corrents a salvar l'inmersió lingüistica en una enquesta de La Razón. En fí, misèria.

Si no em fés tanta mandra, em posaria el plan sociòleg del Divendres a teoritzar sobre si això és una forma de sublimar la històrica por catalaneta a fer res compromès de debò per la vía del click inocuu, una forma histèrica de sentir-se heroi de la patria abans de fer el cigarro de mig matí o simplement un exemple de com en som d'imbècils tots plegats. Els ho deixo a vostès, que segur ho expliquen molt bé tot remenant un talladet (curt de cafè, que és el segon d'avui).

Endogàmia Virtual: followers del PornoTube des del 2005.