2:55 p. m.

I ara què?

Publicado por Aleix |

Tocar-se els ous a la platja, bàsicament. Però abans, un tema que segur els tindrà entretingudets aquest estiu (fins que un nen es mati en una piscina municipal, o els elefants del zoo esclafin algun guiri borratxo), a saber:  la prohibició de corre’s amb toros en públic.

En privat, com sempre, amigues!

Sembla que si, que ja no es podrà fer escorregudes a les places… espera, anava a dir les places de toro, però ara ja no ho seran. Així doncs, per 25 pessetes del caudillo, a què destinaran ara les places de toros?

Un petit incís abans: s’han fixat que la grandíssima majoria d’antitaurins son antitaurines? Els prometo que tornarem al tema, però abans:

5 propostes de renovació per a les places de toros:

1. Centres comercials postapocaliptics

La primera idea segurament serà la trista realitat. Però espera, podria ser més trista encara: encarregueu l’interiorisme a Cormac Mccarthy i divertim-nos d’allò més petits i grans!

Nen, agafa’m el suavitzant marsella que no hi arribo

 

Imagineu la Monumental convertida en un mall from hell: la façana tal qual i a dins… bé a dins tal qual també. En comptes de fileres de productes ben il.luminats, una immensa esplanada on els cartons de llet s’apilen en un racó protegits per quadrilles de mutants armats amb destrals. Al entrar et donarien una carritu sense rodes i, si tens la targeta del super, un martell rebenta cranis. A partir d’aquí, espavila’t. 

imageLoli a caja tres. Loli a caja tres por favor 

Potser uns sembla una  forma massa extrema de comprar tomàquets però mireu-ho així: una societat que es gasta la pasta en aquestes coses anomenades boscs verticals bé es mereix un mini apocalipsi quotidià. A més, no s’haurien de fer obres, amb el que sostenibilitat a tope, i si els mutants fossin ex-toreros ressentits mates dos pardals d’un tret: personal motivat i menys atur. Brillant!

2. Megaprostibuls a la romana

Del poç al goç, que dirien. Si heu anat al sud de frança a veure anfieatres romans, haureu descobert que molts s’han reconvertit en places de toros. Per què no al revés? Els romans ens van ensenyar moltes coses, entre elles la paraula bacanal, un mot que, com tants altres, s’empra cada vegada més a la lleugera. Recuperem les tradicions cony! Ara que els festivals techno sota cobert tenen els dies comptats, és el millor moment per apuntar-se un tantu i portar la Love Parade a barna. Pero la Love Parade de veritat:

image

No sé quants metres quadrats fa l’arena, però la idea és omplir-los de furcies. Bé, omplir-los del tot no, cal deixar espai a la clientela i a les càmeres de BangBulls.com. Ara sí, omplert fins la bandera. Tot aquest pubrema de noies despendolades per la rambla? Eliminat. Les carreteres plenes de noies aliviacamioners? Ja no. Tot avantatges un altre cop.

Només cal pensar a l’engròs. Implanta un sistema de tarifa plana i dóna un nou sentit al terme hardcore gamer. Ideal per despedides de solter/a, celebracions del Barça, i un cap de setmana tonto amb l’internet espatllat.

 

3. Naumàquia 2.0

Sabeu quin altre cosa feien els romans? Batalles navals dins els circs. En serio, anys abans de tirar-hi sorra, lleons i cristians, els romans omplien l’aigua i reproduïen les principals batalles de l’imperi amb alegria i bon humor. Bé, no, els romans eren una mica cafres i sembla que la majoria d'intèrprets acaben ofegats. Però, ei, aquí tenim centenars de nens que surten cada any de l’escola del teatre sense res a fotre!

Ventdelplà Naval Squad vs Plats Bruts Team: Fight!

Igual tot l’asuntu va avall per culpa del pes de l’aigua, però fins aleshores, no pagaríeu diners per veure-ho? Ja que hi som, no pagaríeu diners apostant si mor primer el vaixell de Joel Joan o el d’en Peris?

 

4. Pipicans XXL

Sabeu que més es pot fer amb la sorra? Un pipican. Un megapipican. Un concentrador de pixums i cagarrus. Imagineu la immundícia de les ciutats comprimida en un espai tancat, un cercle de fortor extrema, capaç de fer explotar els sistemes olfactius de qualsevol que s’hi acostés.

I aleshores, quan el punt de saturació arribi al zenit, quan la gent comenci a embogir i es mati entre si pel carrer presa d’una fúria berseker, aleshores un gran camió aboca tones de sorra sobre tota la merda acumulada i tornar a començar.

Es diu sovint que els catalanets som un titafluixes, que hem perdut la mala llet i els instints primaris. Un pipican hardcore despertaria per força la bestia parda que portem dins. L’odor putrefacte faria ressorgir la part més bàsica i animal del poble català, i si a tot plegat li donem aquest to rituàlic, amb cicles regulars de caos i control, tindríem un carnaval perpetu (dels de veritat, els de follar amb animals). Si això no aixeca el país, res ho farà, amics.

 

5. Una mesquita

Però de les guapes, guapes. D’aquelles gegants amb minaretes i imams que canten a les tantes de la matinada.

Abans de sortir al carrer amb crucifixos pensi-hi un moment. Recorden quan ETA va declarar treva indefinida als territoris catalans? L’espanyolada es va emprenyar, però pregunta-li a un manxego si no voldria ser català a canvi d’immunitat. Bé doncs, seguint aquesta lògica infalible, l'únic que s’ha de fer és omplir Catalunya de mesquites i a viure!

No se li havia acudit ni a ell

Avaiam. Avui els musulmans han de pregar amb esterilles del carrefour en parcs i jardins de l’hospitalet, cony, fote-li una mesquita ben bonica i ja veuràs com el moro t’ho agraeix:

  1. El moro explica als amics lo enrotllats que son els catalans
  2. Els amics venen de visita a Catalunya i mengen pa amb tomàquet en el bus turístic
  3. De tornada al seu cau país, els amics moros canten les excel.lències de la catalanitat
  4. A base del boca-orella, un becari d’Al Qaeda s’entera del tema
  5. El becari parla amb els seus jefes i es guanya un sobresou
  6. Els jefes decideixen petar Roncesvalles en comptes de la sagrada Família
  7. Win!!

Qui diu una mesquita, diu una església ortodoxa per protegir-se de les màfies russes, o un festival de narcocorridos per evitar la coca mal tallada. Que n’aprenguin!

Endogàmia Virtual: Planificadors urbans a tems parcial

10:29 a. m.

Per molts anys

Publicado por Aleix |

Ara que es compleixen deu anys de Zapatero com a secretari general del PSOE, i anem cap a la desena com a president, de quina manera pot commemorar aquesta efemèride la comunitat cubana exiliada?

image

image

image

image

Sempre seràs el nostre loser preferit, Ansar!

Endogàmia Virtual: Siempre perdiendo

12:39 p. m.

De pops i altres divinitats

Publicado por Aleix |

Imagina que ets un rellotger suís i un paio amb pinta d’haver-se esnifat mig kilo de coca al teu portal t’ensenya el seu producte estrella: un rellotge fabricat amb peces trobades en un desguàs, que ara s’avança, ara s'enredereix, que pesa com un burro mort i que funciona amb una pila tamany industrial impossible de canviar quan s’esgota. Davant la teva cara d’estupefacte, el paio es mostra sorprès, ja que és un èxit en tots els països del tercer món.

No sé si pillen el símil

Si amics, avui també toca fungol. Déu i sa mare ha parlat de la roja, la seva fúria i tota la pesca. Servidor de vostès i de Déu nostrusenyor està més interessat en un tema que ara ja ningú recorda però que va generar cert debat en el seu moment. A saber: Per què aquest putu esport és tan retrassat en tots els sentits de la paraula?

Jugadors que marquen amb la mà i aquí no passa res, gols injustament anul·lats que anul·lats es queden, normes que penalitzen per igual celebrar un gol i rebentar les costelles al contrari, decisions crucials que depenen de que un home baixet al quinto coño de la jugada hagi pogut veure alguna cosa mentre esprinta com un sonat envoltat de jugadors que li bloquegen qualsevol angle de visió. Etc, etc, etc.

Si s’ha tirao!

De tant en tant es forma una tangana de tres parells de collons i sempre surt algú dient que tal norma s’hauria de modificat o anular. Moment que aprofita algun paio de la FIFA per dir que ja s’ho miraran, però que ara van molt liats i que ja veurem. Resultat: mentre qualsevol altre esport s’actualitza i millora el seu funcionament per ser més just i interessant, el fungol segueix aturat al 1863, aproximadament.

Mira, uns altres

Aquest no vol ser un article a favor de la tecnologia, sinó un intent de respondre a la pregunta, per què el fungol triomfa en certs llocs i en altres no? Segur que ja saben la resposta, però anem a recrear-nos-hi igual.

Prova A:

mundials

Brasil, Itàlia, Argentina, Uruguay, Espanya, Txecoslovàquia, Hongria… Que tenen en comú totes aquestes contrades?

grafic 1

Causes en podríem trobar moltes: la canalla en els països pobres té més números de guanyar-se la vida en l’esport que en les altes finances, els països pobres tenen més hores de sol i millor clima, blah, blah… Ara mirin això:

Prova B:

grafic 2 Yugoslavia és responsable de la immensa majoria de victòries mediterrànies, però ves per on que els països del tercer món no només son molt menys, sinó que, amb l’excepció de Argentina el 2002, cap apareix després de 1963. Dit d’un altra manera: en la mesura que el basquet ha anat implantant noves normes, la quantitat de països civilitzats que arriba lluny en els campionats augmenta estrepitosament.

I, quines normes son aquestes, tan racistes/feixistes/capitalistes que ha expulsat els països pobres de la glòria?

1954: A partir de les 5 faltes personals d’un equip, el contrari disposa de tirs lliures. El temps de possessió es fixa en 24 segons

1960: Durant els darrers 5 minuts del partit, cada falta es castiga amb 2 tirs lliures. La lluita per la pilota més de 5 segons causa salt entre dos.

1972: L’equip té 10 segons per passar de camp i el camp enrere es castiga durant tot el partit

1975: S'atorga un tir lliure addicional si s’encistella rebent una falta

1984: Els encerts més enllà de 6,25 valen tres punts

1988: Tres àrbitres en el camp

1990: Apareixen les faltes intencionades

1994: Cap jugador pot tocar la pilota quan està en trajectòria descendent

2008: La línea de tres punts s'enredereix a 6,75

En resum, joc més net, més ràpid i més espectacular. Mentre, en el fungol… Bé, deixem-ho estar.

Clipboard01

La FIFA intenta implantar el fungol als Estats Units des de fa dècades, però no cola. Tampoc sembla que la Xina acabi d’implicar-s’hi gaire, ara que hi penso. Dos contrades ben diferents, però unides per la búsqueda de la eficàcia i l’ètica del treball: Si jugues bé i de forma eficient, guanyes. En el fungol, en canvi, tendeix a guanyar el que anul·la el contrari a patades, força una falta o un corner i marca a pilota parada, atura el ritme de joc amb qualsevol excusa peregrina, fingeix lesions, provoca tanganes que escurcen el temps de partit, pressiona l'àrbitre en cada decisió i col·loca tanta gent a la seva defensa com pot. Recordin que un equip pot ser campió del món sense marcar un sol gol en temps de joc.

També és un esport on aquest paio és considerat un gran entrenador

Entonces, el fungol no es un esport basat en la tècnica, ni molt menys en el talent. És un esport basat en la sort. Sort que l'àrbitre no m’ha enxampat. Sort que no ens han tret vermella. Sort que els han anul·lat el gol per fora de joc. Sort que la pilota ha botat raro i ha entrat. Sort que Déu és al nostre costat.

Mirin, tots els esports tenen un grau d’imprevisibilitat que els fa excitants, però en el cas del fungol aquest grau és tan extrem que entrem en un altre dimensió, la de la superstició més rampant.

La pescadilla a la brasa y yo expresamos nuestra profunda satisfaccion…

Vostès s’imaginen una final de la NBA pronosticada per la marmota de Punxsutawney? O una final dels 100mts llisos anticipada per un koala borratxo? En cap altre esport es concep una visió tan primitiva/cosmogònica/atapuerquense com en el fungol. Molts esportistes resen abans dels seus encontres, però, quants dipositen milionades a parasectes fonamentalistes de Cristo?

Mira, un

El protestantisme i el fungol no es porten gaire bé, perquè la lògica protestant es basa en l’esforç, i trencar-li la cama al contrari no acaba de comptar com a “feina esforçada”.Els musulmans, ja ho saben, parteixen de la idea que Alà talla el bacallà com li dona la gana i a callar.

El cristianisme, en canvi, barregen al tuntún la seva part més sumissa (miracles que passen per la patilla, principis fonamentals que es basen en la fe més allunyada del sentit comú, submissió a normes arbitràries i contradictòries), amb una espècie de anar fent ultracaòtic (promeses terriblement vagues més enllà de la mort, criteris oscil·lants a l’hora de distingir qui va al cel i qui a l' infern, adoracions a vint verges diferents que son la mateixa, dues versions contradictòries de la Bíblia…).

En fi, que se’ns fa tard. Si han arribat fins aquí amb el cervell operatiu els felicito de tot cor. Pels que no, aquí va el resum: El fungol no funciona en els països avançats i en canvi apassiona fins a l’extrem en els països subdesenvolupats cultural i econòmicament perquè es basa en la promesa supersticiosa-cristiana de que tu també, ésser miserable que no vals per res, podràs arribar a la glòria si creus en deunostrusenyor amb totes les teves forces i cristu rei et dona una ajudeta, així dissimuladament.

grafic 3

Endogàmia Virtual: Escrivint torçat amb la mà de Déu des del 2005

1:39 p. m.

Una solució vull!

Publicado por Aleix |

Senyora!

Farta de titulars de l’abecé i tertúlies de la Cope que li deixen la nació feta un quadro? Ja no suporta més haver-se de passar caps de setmana sencers discutint sobre l’estatut quan podria estar a la platja gaudint del sol?

Si vostè també té fills d’esquerra republicana sap el que vull dir. Antiestètiques pancartes al balcó, gent que crida, fins i tot algun renec a l’hora de sopar… Tants maldecaps que es podrien evitar si la nació no es trenqués cada tres per quatre...

Doncs no es preocupi més perquè ja està aquí Mundialeitor©! Amb Mundialeitor© digui adéu a les demandes per difamació a intereconomia. Amb Mundialeitor©, petits i grans tornaran a parlar-se i fins i tot alguns s'abraçaran!

Escolti, escolti…

Jo abans feia anuncis que deixaven la nació espanyola per terra, i ara, gracies a Mundialeitor© tots els bars de Salamanca em conviden a solisombras! C.Puyol, usuari de Mundialeitor© des del 2000

Quan anava al camp Nou la gent em deia maricón i filldeputa. Gràcies a Mundialeitor© les iaies em deixen el seient a l’autobús, i els paletes em diuen guapa! S.Ramos, usuari de Mundialeitor© des de 2005

Si amiga! Mundialeitor© és un producte dissenyat per científics Suïssos que compta amb l’aval de tot el món. Barris marginals francesos que cremaven containers i ara només cremen fotos del seleccionador nacional! Nacions amb menys producte interior brut que el meu mitjó esquerra passen les tardes bufant vuvuzelas en comptes d’enderrocar governs! Mundialeitor© és la solució definitiva pels problemes de coagulació nacional. Garantit!

Si no està convençuda, Mundialeitor© ha preparat una cosa molt especial. Compri ara Mundialeitor© i rebi de franc la nostra darrera novetat, Finalissima©, un coagulant tant potent que repara en menys de 24 hores la trencadissa provocada per qualsevol manifestació nacionalista!

Finalissima© elimina totes les portades dedicades a lemes i pancartes reivindicatives i les substitueix per nois alts i forts que corren molt i criden contents!

Digui adéu a la seva fragilitat nacional amb Mundialeitor© i Finalissima©. El que el futbol uneix no ho separa cap Montilla!

Endogàmia Virtual: Über Alles

Subscribe