Endogàmia Virtual

8 comentarios:

blondie dijo...

M'encantaria veure un primer pla de les cares del públic

11:17 a. m.  

Anónimo dijo...

blondie, a la imatge aèria es veia quatre freaks que aplaudien i la resta semblaven restar tot quiets. El realitzador ja es deuria preocupar de no fer cap primer pla. Els que aplaudeixen després de l'actuació se'ls veu un pèl desencaixats.

12:48 p. m.  

Dr. Muerte dijo...

8:00 am, em llevo i em trobo això. Vostè, senyor Pansete, mereix una santa hòstia al crani o un monument... estic tant colapsat després del vídeo que no sabria dir-li...

4:03 p. m.  

Sergi dijo...

Espero tota la setmana que arribi dissabte per descansar, tenir un dia tranquil... i hem trobo això. Gràcies Pansete per arruïnar-me el cap de setmana.

PD: A qui odio més? als cantants? al "director" d'orquestra? al senyor que saluda la càmera al final de la cançó? al Pansete? al món en general?
Sou males persones.

6:16 p. m.  

Glòria Guso dijo...

sergi, potser és al so gutural de les veus dels senyors cantors...

11:45 a. m.  

Aleix dijo...

Per fi! Després de molts anys fent el tonto, a la fi la opera torna a ser l'espectacle vulgar per a públic no entrenat en la música clàssica que havia estat en un inici.
Document històric, si senyor!

12:01 p. m.  

Pansete dijo...

Yes, Maese: AIXÒ era l'òpera, pur espectacle de masses. Qualsevol ciutadà tirant a pobre dels voltants de la Viena del segle XVIII havia escoltat més música que ara en diem "culta" que tota la jovenalla de Cornellà del XXI junta.

9:27 a. m.  

Sergi dijo...

Home, hi havia formes i formes d'apropar l'òpera a les masses, vease Caballé + Mercury, però... va, m'heu convençut. Ara bé, si resulta que l'òpera és això, puc dir que m'agrada encara menys del què m'agradava abans.

Posats a recuperar l'esperit espectacular i de proximitat de l'òpera... per quan una versió del Carol del John Cobra interpretada per la Caballé? Ai, si obrim la caixa de Pandora...

6:26 p. m.  

Publicar un comentario