Si trobeu a faltar les disseccions de la carrera dels germans Cano, o m’heu notat més emprenyat del normal us felicito: pareu més atenció al meu blog que jo al vostre.
Perdó. Això últim ha sigut desagradable
Després de donar-hi moltes voltes he acabat limitant les explicacions al meu estat sulfúric a dues possibilitats: A) em faig gran, B) des de fa una setmana plou dins del meu armari.
Una taca d’humitat gegant ha canviat la decoració del meu armari emportat, i de passada el volum de les seves portes, fins a rebentar-les per la part inferior i culminar en una mega-gotera que recorre tota la paret del dormitori, just fins a l’armari. La foto de sota no és meva, però és un retratu prou fidel de la situació:
Glory Hole
Els estalvio els pormenors de la visita de paletes, pèrits d’assegurances, paletes que arreglen un altre cop el que se suposa que ja havien ja arreglat, etc. Deixem-ho en que cada vegada que entro a casa meva sóc tan feliç que entro en un estat de bogeria maniàtica rebenta-parets.
Ahir, mentre veia ploure un altre vegada dins i fora de l’armari, el meu cervell em va recordar una petita dada: dos anys enrera ens havíem de morir tots de set.
Més que l’avi, sa puta mare
Aixeco el meu cubell inundat i brindo per tots aquells amb visió preclara. Tots els gran homes d’aquesta increïble nació i els seus cervellassos. Ells viuen en el futur, mentre nosaltres, pobres mortals ens hem de conformar amb un present empapat.
A la seva salut!
Endogàmia Virtual: Mullant calçotets des de 2005
7 comentarios:
Ah...els paletes, uns homínids que donen per a contar 1001 anècdotes.
Bé que et planyo, amic meu. Casualitats de la vida, avui han vingut a casa dos pèrits de Mapfre; un era un gitano portugués i l'altre un infraésser de l'avern que amb prou feines tenia una QI de 70. Encara no sé les causes de les filtracions que han vingut a inspeccionar (cap dels dos articulava bé cap llengua humana) però he firmat el que m'han posat al davant, no fos cas que el segon em fotés una pallissa mentre el primer cantava un fado i em robava la cartera alhora.
Si fa un dia que no plou i encara et goteja el sostre cal sumar +25 a histèria col·lectiva, oi?
Quanta raó! Se'n recorda que haviem de fer un transvassament i tot?
Pel tema de la gotera ja el planyo. Unes obres són l'únic motiu pel qual deixes entrar a casa teva gent que pel carrer et faria canviar de vorera.
Ja veig que aquesta puta gotera serà una font inesgotable d'històries per no dormir: aquest matí han vingut a fer ves a saber què (perquè arreglar, lo que es diu arreglar encara no) i, com a gent despresa que són han deixat totes les portes obertes de bat a bat (la del carrer també naturalment!). Un hora després encara estàvem tots buscant la gata per tot arreu.
PD: la gata no s'havia escapat, estava dormint sota el nòrdic en un acte de intel·ligència que honora tota la seva espècie.
I carda un fred de collons que em cgo en tots els profetes de l'escalfament global
La portada del Tomàs Molina ha de ser un muntatge. Recull tant de material per esplaiar-se que segur que és un fake perquè gaudim passant els ulls per cada un dels detalls: la mirada del visionari convençut, l'eloqüència del títol (tradició i apocalipsi de la ma), l'afirmació lapidària i acollonadora del subtítol, i... senyors/es, anuncia que el pròleg el fa Eduard Punset!! Tot plegat no pot ser real, ha de ser photoshop... ara què, també ho pensava d'aquesta... http://3.bp.blogspot.com/_GVRbDPGpx0g/SL9f_wA-0kI/AAAAAAAABCA/gWPb6pWccdQ/s1600-h/portada_libro_traicion_a_occidente.PNG
Traian Romanescu serà el paleta portugoromanès que, després de visitar al Pansete, acabarà amb les seves humitats, a base de Zyklon B.
Publicar un comentario