Endogàmia Virtual

Així que un obre el flamant 20 minutos d’avui i es troba amb això:

De tant en tant algú s’escandalitza quan un delicte es rebaixa per atenuants com “esnifar mitja plantació de cocaïna” o “tenir l’alcohol en sang d’haver-se mamat una piscina olímpica de Chivas” , però em sembla que estem davant un nou rècord. Si fas les coses amb el cul no et rebaixen la pena, directament t'absolen.

A mi en canvi no em van deixar entrar al Camp Nou, quina injustícia!

La llei està escrita en raro, però és una de les millors maneres de conèixer una societat. De la mateixa manera que un codi penal on es dediquen varies planes a la sodomia d’ovelles ens fa pensar en una societat de pagesos mancats d’afecte, aquesta brillant decisió judicial ens diu molt del lloc on vivim. Quan era petit em pensava que era delicte allò que contravenia la llei. Després em van explicar que no, que calia la voluntat de fer quelcom il·legal, i per tant tot allò que suprimia la voluntat (com la drogaina) feia el delicte menys delicte. Ara sabem una cosa més, per delinquir no tant sols ho has de voler, ho has de saber fer.

Innocent!

En funció d’aquesta decisió ningú em pot acusar de res si atraco algú amenaçant amb un espetec Tarradellas, si camino per l’autopista en contra direcció dient “brum-brum”, o si violo algú per l’orella.

Ara sabem perquè el van deixar ser president

En altres paraules: els inútils totals ens fan tanta pena que ni ni els condemnem, pobrets. Com si ens haguéssim de sentir malament per estar jutjant uns mongers, com si “ja tinguessin prou pena amb lo seu”.

Ser un imbecil integral hauria de bonificar la condemna i no al revés. Cada vegada que deixem lliures individus així contribuïm a omplir el pool genètic amb gent literalment tarada. Paios que es reproduiran (tingueu-ho per segur) i transmetran els seus gens defectuosos a noves generacions d’incapacitats.

Ni suïcidar-se saben

Els premis Darwin celebren l’expulsió d’aquests paràsits genètics. Aquí en canvi els animem a tornar-ho a intentar. Potser es que ja hem fet tard, i els tarats genètics han aconseguit reproduir-se fins arribar a jutges.

Endogàmia Virtual: La inutilitat ens farà lliures.