Endogàmia Virtual

Si amics, cal parlar del niño Amenábar i la seva TV-movie en pantalla gran.

Com sempre passa amb el niño, la gent ja té clar d’entrada que estem davant una obra magna, i qualsevol comentari només pot reforçar A) el que tothom sap, que el niño es un mestre, B) el que tothom sap, que sempre hi hauran ressentits que critiquen pel plaer de criticar. Notis com en cap cas es planteja la possibilitat que el niño hagi fet una pel·lícula dolenta, avorrida, o simplement normal.

Otro que tal

Amics, Agora no és una mala pel·lícula, senzillament és una cosa correcta. Com el dia que veus una peli del videoclub, te la poses, la mires i dius “nostamal”. Els actors són competents, els decorats no semblen de Star Trek, no et fa gaire mal al cul tot i que la cosa duri dues hores i mitja… Vamos, que nostamal.

…

…

…

…

I ja està. no hi ha res més a dir. Uns altres deixarien la cosa morir, però això és Endogàmia Virtual, un blog que porta tres anys enfotent-se’n de València a la més mínima oportunitat. Creieu que deixaríem passar una oportunitat com aquesta?

Ara tanqueu el ulls. Imagineu que esteu en una habitació fosca, plena de papers per terra. En el centre, una maquina d’escriure d’aquelles que només es fan servir a les pel·lícules. Perquè sí, sou en una pel·lícula, concretament a:

AGORA: THE FINAL CUT

Versió revisada Endogàmia Virtual

Allà baix, segle IV després de Cristu. Tota la Gàl·lia es troba sota el domini de cristians pollosos que no es renten ni s'afaiten. Tota? No! Una petita ciutat de gafapastes sobreviu l'envestida cristiana a base d’experiments de El Hormiguero. El seu nom, Alexandria…

[Aquí falta un zoom i una musica guapa-guapa. Ja la posarem a la pospo]

I aleshores, nens, si tirem àcid clorític a la sopa de la mama ens anem a dormir i tenim una de somnis bonics que ja veureu! Ah, i recordeu que el coneixement està molt bé, l’altre dia ho vaig llegir a la Wikipedia!

Bah, els pagans son una colla de plastes! Tot el dia llegint, escrivint tonteries i guixant les parets. Cagondéu, on hi hagi unes bones plagues d'Egipte que es treguin del mig aquests deus en taparrabos! El dia que se m’inflin els ous ja veuran aquests mitges nenes…

Oh, que bonica és la meva mestressa! I que vé que parla! Encara que sóc un esclau merdós sense cap mena de formació més semblant a un animal de carrega que a un ésser humà l’estimo de forma pura i ja quasi entenc una paraula per frase que diu!

Hola! Jo ara no pinto res, però més endavant ja veureu que tampoc. Deixem-ho en que em vull follar en Flipi i anem a un altre cosa.

Aquests cristians són uns pollosos follacabres i ja n’estic fins els ous. Els fotrem una pallissa que se’n tornaran a la cova merdosa d’on van sortir!

Fight!

Papaaaa…! Els cristians volen petar la bibliotecaaaa…! que hi tinc guardats tots els New Yorkers per ordre de l’artista de portada, joooo…

Oh, que difícil… Per una banda, em puc quedar amb la meva mestressa que em cuida, está jamona i em deixa fer classes nocturnes de gafapastisme. Es clar que també podria anar-me’n amb el moro lleig i pollós que… ehem…

Papààààà…!!! Que l’esclau m’ha desendreçat els Cahieeeers…!!!

Grrrr… MATAR!!!

Christians win.

Allà baix, segle IV després de Cristu. Tota la Gàl·lia es troba sota el domini de cristians pollosos que no es renten ni s'afaiten. Tota? No! Una petita ciutat de gafapastes sobreviu l'envestida cristiana a base d’experiments de El Hormiguero. El seu nom, Alexandria… Doncs si, tota la Gàl·lia és dels cristians. Estranyament, encara no han passat per la pedra la pija gafapàstes ni en Pijus Magnificus…

Ostres, com m’agradaria follar-me la gafapastes… té un polvo la marrana. Però ella ni res, a parlar de francesos raros tot el dia… Per què no es deixarà encular com les demés?

Hola, sóc un jueu, i estic molt indignat perquè els jueus som perseguits! Primer els cristians ens van deixar en pau, però ara ens atonyinen, i nosaltres ens limitem a apedregar-los fins a la mort i els en canvi ens persegueixen! Perquè som jueus! I ara volen desterrar-nos… tot perquè som jueus! (bueno, vale, els volem matar a tots, però ells també…) Quina injustícia! Som unes víctimes!

Collons, en Pijus encara està enxoxat de la pelma aquella. Quin conyàs de dona! Quan se’n adonarà de que mai es deixarà follar?

[Es que feia temps que no sortia el mapa, i com que mola,doncs el poso un altre cop!]

Hipatia, per què no et deixes follar? Només una miqueta de res?

T’he parlat mai dels postestructuralistes francesos? Són taaaaan fascinants… Unes personalitats contestatàries, complexes, i taaaaan complicades…! Derrida per exemple,o Focault, que me’n dius de Focault?

Però si no fa mal… és només la punteta…

Es clar que si m’hagués de quedar amb un seria amb Deleuze… Quin home! Quines deconstruccions! Es quasi tan bo com aquell japonès-iranià que et vaig comentar l’altre dia. La cuina japonesa, és que és taaaaant creativa…

Matar?

Pregunta-ho a totes les meves criades! Menys a la de trenes, a cap li va fer mal!

Ara que, per creatiu, en Miquel Barceló. Vas veure quina performance l’altre dia amb en Carles Santos? Ostres, quin geni. Per què no anem el cap de setmana a Berlin, que hi tenen una exposició temporal de les seves influències que el Time Out deixa pels núvols!

Matar?

Escolta Hipatia, no és per tallar-te el rollo, però… follem?

Ja has vist el Mapa dels Sons de Tokio? Hi podriem anar aquest finde amb la Cuca, la Fina, la Lola… I després podríem provar aquell gastro tan cuco de Gràcia!

MATAR!

MATAR!

Què collons, mateu-la.

Christians win.

Hola nens i nenes, sóc jo, l’AUTOR d’aquesta gran pel·lícula. Només vola dir-vos que les religions no son bones ni dolentes. Bé la cristiana si, però perquè els manava en Jafar. Ara que mana en Ratzinger tot es chachi i tothom està content així que guay!

Per cert, algú te el telèfon de l’Spielberg? Creieu que li agradarà el tros dels jueus? A que mola, eh? Com la Lista de Schindler, però amb cartó pedra! Joder, que bo que sóc!

Endogàmia Virtual: Mis problemas con Amenábar.