Donin-li al play, i a riure:
Mi vida como un perro:
Sainz va bolcar el seu Touareg al precipitar-se a la llera d'un riu sec d'uns quatre metres d'altura al quilòmetre 79 de l'etapa, que estava erròniament anotat al llibre de ruta facilitat per l'organització. Tan mal anotat, que els dos cotxes que el seguien a rebuf van estar a punt de tenir el mateix accident que ell i estavellar-se al mateix lloc. Al conèixer- se l'error del road book, l'organització va col.locar immediatament senyals avisant del perill de la zona i del punt per on els participants sí que podien travessar aquell llit sec sense problemes.És Carlos Sainz un loser, o tant sols un gafe? Pot algú que ha guanyat varis campeonats del món ser un loser? Cada nou fracàs d'aquest carismàtic pilot (?) obre de nou la capsa dels trons.
A nivell acadèmic, dues escoles de pensament loser difereixen just en aquest punt. L'una, la que podriem anomenar l'escola del Total Loser (o del Natural Born Loser) afirma que la loseritat és un absolut, que, a més, pot identificar-se des de la tendra infàcia. Hi ha gent que, senzillament, han nascut per perdre.
Algunes corrents alternatives dins l'escola TL mantenen que un pot ser un loser en la mesura en que fracassi sistemàticament en el seu objectiu, per molt èxit que pugui tenir en altres parcel·les de la seva vida (veieu "Selecció Espanyola 1800-2007).
En qualsevol cas, el loser és sistemàticament loser. Carlosainz desafia aquesta teoria ja que ha vençut en diverses ocasions, i a més ho ha fet en les mateixes parceles profesionals en les que després ha fracassat.
Buscant una resposta a l'Enigma Sainz, apareix l'escola del Loser Final (o del Loser Mediàtic). Els sus teòrics sostenen que el loser amb ele majúscula no és aquell que sempre perd (per desgraciat, per inutil), sinó aquell que lluita desesperadament per arribar al cim i, quan ho aconsegueix, la caga de forma tan miserable que s'ensorra fins al fons i això és el que el fa passar a la posteritat. Qualsevol victòria queda eclipsada per La Derrota que el marca com a Loser.
Veieu:
Ah! Aquí sí encaixa el nostre bi-campió! Ja pot netejar cada dia els seus titols, ja pot sortir un rètol que digui "campeón del mundo de rallies" cada vegada que surt per la tele. En la nostra ment, i en la del món sencer, pensar en Carlos Sainz es pensar en:
Ah, si, i per això:
Endogàmia Virtual: so why don't you kill me.
2 comentarios:
Imatges cedides per WRC ens mostren el desencadenant dels tràgics fets:
http://www.youtube.com/watch?v=zcN2F4TxWqo
Estremecedor documento. Però molt cert. El cas Carlo Sainz donaria per una tesi doctoral de filosofia. Després de guanyar els dos campionats, aquest home va caure en una espiral de loser. Va ostentar el rècord de victòries del WRC, victòries que de poc van servir, doncs no va tornar a guanyar mai més res.
Personalment, jo penso que està tocat per la mala sort. No hi ha cap altra manera d'explicar lo del RAC d'Anglaterra del '98.
Publicar un comentario