... no vagis a l'era, home, que se us ha de dir tot.
Endogàmia Virtual: ¿I ara qui ens planxa es camises?
Endogàmia Virtual: ¿I ara qui ens planxa es camises?
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Estatuts
Club social per a cavallers (i la ocasional dama perduda) compromès amb València i tot el que representa.
Tuite
Consiglieri
Amichs e Amats
-
-
My beloved childrenHace 8 años
-
-
Nau at...Hace 12 años
-
-
-
-
-
-
Abans sí que en sabien.Hace 15 años
-
A LOS ANTI POSTLOST: VolvemosHace 13 años
-
-
Humor vernáculoHace 14 años
-
-
Los 7-11 se convierten en Kwik-E-MartHace 17 años
-
Canción del verano 2004… ¡20 años!Hace 3 meses
-
De gats vells i cirerersHace 14 años
Hemerotèca
-
►
2012
(13)
- ► septiembre (3)
-
►
2011
(16)
- ► septiembre (2)
-
►
2010
(72)
- ► septiembre (5)
-
▼
2009
(82)
- ► septiembre (9)
-
►
2008
(54)
- ► septiembre (5)
-
►
2007
(114)
- ► septiembre (7)
-
►
2006
(303)
- ► septiembre (22)
11 comentarios:
Pragmatisme social, sí senyor.
Que amables els srs. dl govern q ajuden als q volen tornar, pq clar, no quedava bé posar: VETE YA Q CON TANTA CRISIS NO NOS LLEGA PARA PAGARTE PARO, COLEGIO Y SALUD.
"Endogàmia Virtual: ¿I ara qui ens planxa es camises?"
Si us plau. Tot es canviar la xaxa dominicana per una lituana.
Amic, com es nota que no conex de primera mà la sensació única d'una camisa planxada al millor estil equatorià!
A més, no sé si em sentiria molt segur a casa amb una lituana de 130 kg, armada amb un objecte contundent que crema.
la seva foto em deixa im-pressionada sr. aleix
Es un honest reflex de la meva anima interior i la capacitat per escriure "sniper cat" a google
Que qui em planxa les camises? Ja, ja, ja, aquesta sí que és bona... Doncs la meva senyora, amic! Millor utilitzar la planxa durant dues hores que emprar dues hores per aplicar una espessa capa de maquillatge que dissimuli pobrament un blau a l'ull, oi?
La seva dona és capaç de planxar i cuinar alhora? Senyor meu, vostè poseeix un especimen únic!
Per fi aquest blog torna a tenir nivell, a veure si el manteniu, que teniu un públic que cuidar. Els doctors Serra i Bermúdez han esdevingut uns ganduls a l'hora d'actualitzar el blog, així que sou la última esperança (espereu que la cagui l'Obama i el món us venerará).
Per cert, m'encanta de la foto la frase lapidaria de "tú eliges tu futuro". Toma ja. Crec que avui quan marxi de la feina triaré ser astronauta, a veure si així m'allunyo de tanta mundanal porqueria.
A casa vam agafar una boliviana i ens ha sortit marranota. Es veu que allà es considera estètic deixar un marge de 2 cm de merda negra al voltant de l'estanteria. No és guarro, és vintage.
Publicar un comentario