Amics, en Jörgy Haider ens ha deixat. I tot per xocar contra un element imponderable -paret, arbre o homosexual- que segurament algun jueu havia posat oportunament al davant del seu vehicle, que anava a més de 142 km/h. I és que, de vegades ja està bé que la tecnologia no sigui tan perfecte com els anuncis ens volen vendre...
Un testimoni que passava per allà ha declarat el següent:
En fi, esperem que el mestre rabí Kesoytiza no hagi tingut res a veure amb aquest turbi assumpte... En tot cas, des de Ca Endogàmia, volem retre un modest i senzill homenatge a un home que es va distingir per defensar els valors de la rasa ària, fomentar l'odi entre els pobles i batre el rècord Guiness de menjar el major nombre possible de bratswurts mentre es canta les cançons més emblemàtiques de Mein Kampf - Das musical (El meu camp, el musical).
Ni que ho juris, noi... Al diari El mundo, del bàndol nacional-catòlic, no s'han pogut estar de destacar en portada l'obituari del prohom, tot il·lustrant-lo amb l'oportuna imatge que segueix...
11 comentarios:
Jörg Haider, la prova vivent que el concepte "papichulo" no es exclusiva dels llatins.
A veure quan tarden en sortir-li els fills ilegitims a La Noria!
aquest home hagués fet una àustria "grande" i segurament "libre". rip.
Jo fa temps que ho dic: quan vegin un polític esberlat a l'autopista, assegurin-se de que sigui mort.
Ara sí, un menys. A pels de l'esquerra ecologista.
I molt de compte amb l'ús de la "grande" i "libre", que en realitat es tracta d'un lema revolucionari en el sentit de la revolució dels gavatxos. "Una", en contra dels dos-cents-mil senyorius feudals, "Grande", forta, en el sentit de l'estat liberal burgès, "Libre" dels ciutadans emparats per les garanties legals. És molt xungo això.
En hores de crisi:
http://brokershandsontheirfacesblog.tumblr.com/
Edmon, simplement genial veure aquestes carones.
Senyors endogàmics, m'encanta el nou format, tant les siluetes con el vermell sang.
Ante la crisis, renovarse o morir
Ja ho sap, ànimes sensibles que som...
Fantàstica la remodelació del blog. Genial.
Ara bé. Només surten tres kinkis amb metralleta. On és el quart?
El nostre quart home(?) és en missió diplomàtica al Congo Belga. Algun dia rebrem noticies seves, o en el seu defecte de Ocaso Seguros.
Senyor Gené: de kinkis, res. Fills de puta, o millor dit, SENYORS fills de puta, pero això de kinkis... encara hi ha classes, collons...
Enhorabona pel nou luc, maleïts fills de bagassa (que es noti que he anat a un col·legi de pagament).
Sr. Questionaire, si us plau! Es diu "de pagu"!
Publicar un comentario