Endogàmia Virtual

Pero bueno, un altre cop passejant pel carrer Bailén?
No amics, aquesta joia del cartellisme i altres com la d'aquí sota només es poden trobar en un lloc molt especial, autèntic centre de gravetat del bonrollisme i la alternativitat. Un lloc tan únic que només s'apareix als humans quatre dies a l'any: BioCultura!

Senyors meus, un lloc que es defineix com "feria de las alternativas" promet diversió a dojo. I a fe de Budha que la proporciona. Avui en dia que els carburants estan pels núvols i una barra de pa t'obliga a hipotecar-te, BioCultura proposa una solució pràctica a tots aquells que, com jo, desitgem fer un safari per Àfrica. Passin i vegin, si no, la fauna (i sobretot la flora) que es reuneix en aquest marc incomparable:

• Els Haimeros:
  
  
  Badulaque orgànic
  
  
  Es a dir, el dominguero de tota la vida passat pel filtre de la alternativitat cultural (i ja posats religiosa). Al entrar a BioCultura, un autèntic moro de Indiana Jones tamany industrial et rep, te de poma en mà, al temps que et convida a la Jornada de Portes Obertes del la Jihad.
  El Haimero, sempre receptiu a la sapiència d'altres pobles, no dubtarà en passar llargues hores fent ambient mentre discuteix sobre les mides de la Franja de Gaza i se sent minoria oprimida per un dia. Hom afirma que la voluntat per sintonitzar amb l'ambient porta algunes haimeres estampar-se la cara contra els cantos de les taules al temps que emeten un so agut i mouen la llengua a dreta i esquerra sense parar.
  
  
  
• Els Yoguis de l'Eixample:
  
  
  Karmaggedon
  
  
  Espècie clàssica i reducte inextingible, els Yoguis de l'Eixample son capaços de sobreviure durant setmanes amb una oliva sense relleno i podrida, habilitat que els emparenta amb els escarabats i algunes xinxes. Estudis recents afirmen que el Yogui de l'Eixample és una mutació del borratxo clàssic de ciutat, els gens del qual van creuar-se amb els continguts dels containers on pernoctaven, el que explicaria al mateix temps la seva olor i resistència climatològica. En ocasions, els Yoguis s'acompanyen de Bubús, que els ajuden a portar les barres de quart i l'encens del Lidl.
  
  
• Els Pares Moderns: Patologia consistent en la exhibició continua de l'ésser engendrat/ comprat, al temps que se'l sotmet a tot tipus de vexacions públiques. Altres trets notables dels Pares Moderns són la tendència a identificar els seus descendents amb monosíl·labs (Pol, Pau, Nil) i a carregar-los com si fossin un sac de patates (per una possible genealogia del fenomen vegeu "motxilleros").
  Segons el DSM, els Pares Moderns es poden subdividir en:
  
  L'Esperit del 68 (aka XescoBoixisme agut):
  
  
  Per quan la llei del divorci patern?
  
  
  Restes ectoplasmàtiques que es manifesten en forma de vell barbut (barret i guitarra opcional). El seu estat de trànsit entre dos mons fa que L'Esperit del 68 sembli estar sempre fora de lloc, i al mateix temps la seva presència sembli inevitable en aplecs, reunions d'ex-alumnes i mercats alternatius. en els darrers anys, estudiosos del paranormal han polemitzat sobre l'origen d'aquesta aparició: mentre un grup afirma que l'Esperit del 68 és l'anima condemnada de Xesco Boix, altres defensen l'origen netament espiritual de l'entitat. Segons aquests darrers s'explicaria així com l'Esperit pot manifestar-se en diferents festivals de fi de curs al mateix temps.
  
  Els Extres de Caótica Ana:
  
  
  Ho sento, no porto res suelto
  
  
  Grup desorganitzat al voltant d'unes rastes que deambula pel món com si acabessin de sortir d'un after eivissenc (cosa certa en alguns casos). Solen ser inofensius fins que comencen a reproduir-se qual Gremlins i a customitzar la seva descendència (esgarrifós moment captat en la instantània adjunta)
  
  Les Vaques de l'Índia:
  
  
  Subespècie PareModerna emparentada amb les estatuetes de fang mesolítiques que combina a) un radi a totes llums excessiu, b) un amor malaltís per els països on la gent mor a palades. Igual que les seves homònimes, les Vaques de l'Índia es passegen convençudes del seu caràcter diví. Per desgràcia, les similituds acaben aquí.
  
  
• Motxilleros i derivats:
  
  
  Derivat en acció
  
  
  Anys enrera, la ciència afirmava que el fenomen motxillero tenia els seus orígens en una variant del Síndrome de Diògenes on, en comptes d'acumular porqueries en la pròpia llar, dites porqueries es transportaven amunt i avall. Avui en dia, nous experiments han demostrat que l'espècie motxillera es correspon amb una etapa prèvia a la PareModernor, on els candidats s'entrenen amb simulacres inanimats del que ha de ser la seva descendència. Comparin si encara dubten:
  
  
  Gràcies al darwinisme i el sentit comú, alguns motxilleros no passen mai de candidats a pares. La genètica, però, no es dona per vençuda i insisteix en fer-los transportar quantitats ingents de ferralla per si sonés la (perro) flauta.
  
  
  Buscant l'spray antiviolació
  
  
  
• La vella dels gats:
  
  
  ...
  
  
  Són les velles dels gats motxilleres cròniques? Visions del futur apocalíptic? Simples velles xarugues? Els experts no es poden d'acord. Cada dia que passa sembla més clar que l'ésser conegut com "la vella dels gats" quedarà com el darrer misteri de la ciència. Alguns afirmen que la seva existència ja data dels temps dels romans. Altres les situen una mica més al sud, tirant cap a Nàpols. D'una manera o altra, tingues per segur que la vella dels gats apareixerà quan menys t'ho esperes . En la foto, en una conferència de l'insigne parapsicòleg Michel Montignac.
  
  
Altres símptomes de l'apocalipsi:

Afgan Mutant Ninja Losers

Endogàmia Virtual: El error, el error.