Sí, amics! El Dottore i jo ja som pares! Després de set hores de contraccions molt doloroses, al final, el nostre fill ja és al món. Ha pesat 105 pàgines; del papi Sandro ha heredat la mala llet i el verb barroc i, del papansete, l'altruïsme i un sentit absurd de l'existència. Ai, és que me'l menjaria...
Una efemèride que trespassa fonteres.
8 comentarios:
El de la dreta sembla haver-ne llegit alguna galerada prèvia.
Felicitats! Es un gran pas en la normalització de la homosexualitat!
Com podrem aconseguir-ho?
Des de què consulto el seu blog d'endoajuda sento una forta necessitat de vestir-me de fulana i llepar kiwis en la via pública.
Crec que el seu llibre em pot ser de gran ajuda.
Li serà de gran ajuda, amic. Ara només es tracta de trobar un editor que tingui les pilotes d'editar-lo.
Si no hay pelotas, habrá hostias, pero alguien lo publicará. Ego dixit.
Pa' cuando? Es pot aconseguir alguna versió?
Pa' cuando? Gran pregunta que nosaltres no li podem respondre. Però farem puntuals avançaments en aquest blog per acallar les veus de les masses enfervorides...
Per cert, qualsevol coneixement que tingui sobre el món editorial serà molt benvingut.
No ho dubti. Coneixement, algun; influència, cap ni una!
Publicar un comentario