Endogàmia Virtual

Ja se sap, la vida a a poble és dura. Llevar-se a hores impossibles per acompanyar ramats de vaques en zel, passar-se hores destripant animals i arrancant-los la pell, tenir per veïns individus d'aspecte i costums altament sospitoses... No hi ha partideta de cinquillo, o solysombra al bar que compensi. En menys temps del que creies possible et descobreixes fent col.lecció de caps de porc i perforant analment el primer animal de companyia que et trobes.



En circumstancies com aquestes, fotre-li un escopetasso al veí, més que un crim és un procés irremeiable. Y si a sobre és del pp, pues que voy a contar.





A mi això de Fago m'està resultant de lo més entretingut. En aquest món hiperreal nostre, la barreja de "la matanza de texas meets puertohurraco, meets Fargo" (atenció a la similitud fonètica, i més atenció que el presumpte assassí la tenia a la tauleta de nit, oyes) es va engreixant dia a dia, com qui no vol la cosa.





Amb lo maco que és un crim rural, d'aquells d'abans, de disputes pel terreno, o per l'única dona del poble, o per aquell dia que en Pepitu va anar al corral d'en Jacinto i va tardar més del compte. Pues no. Avui en dia, si no hi ha una (o dos, o tres) sub-trames conspiranoiques, la cosa no chuta. No n'hi ha prou amb rebentar el rival polític, ha de ser un ex-amigote hippy, com si es tractés d'un remake de Los Goonies ambientat en Las Colinas Tienen Ojos. Y tampoc n'hi ha prou. Calen unes gotetes de conspiració judeomasònica, a base de misterioses trucades per mòbil, homes amb llanterna, i vés a saber que més. Ai...





En fí, sempre ens quedarà la inevitable teleserie basada en hechos reales, o un d'aquells docudrames de telecinco a lo "diario de un cacique follacabras". Amb una mica de sort fins i tot innoven i fan un especial haloween de "la casa de tu vida" amb persecucions pels descampats i concursants amagats entre tochos. Això estaria simpàtic, veus...



Endogamia Virtual: En el fons, som de poble