12:10 p. m.

El tretx del ditx al hetx

Publicado por Aleix |

Imaginem que camines per Badalona (perdó, pel centre de Badalona) i, conforme vas passant davant els aparadors de les botigues, veus aquest cartell un cop i un altre:


Posem també que els aliens nazis t'han insertat un cervell positrònic i davant teu apareixen tres possibles maneres d'interpretar aquest cartell:

1) Aquest comerciant està profundament indignat/ada per la pujada de l'IVA i pensar fer quelcom al respecte, com recollir firmes per impugnar la llei, negar-se a pagar els impostos o alguna cosa per l'estil.

2) Aquest comerciant està convençut/da de que la pujada de l'IVA és un mal per els seus clients i pensa fer quelcom al respecte, com ara rebaixar un 3% el preu dels seus productes per compensar l'augment de l'impost.

3) Aquest comerciant es limita a dir que hi està en contra però el cobrarà sense cap problema.

Us deixo un moment per a que hi penseu, no fos cas que us precipitessiu en la resposta...























Va, prou d'imbecilitats, tots sabem que és la tercera. El comerciant que penja el cartell ho sap, qui el llegeix ho sap i fins i tot la indescriptible plataforma Badalona Indignada que els ha creat ho sap. I a ningú li sembla estrany, ni trist, ni res.

Deixeu-me dir-ho d'una altra manera, Catalunya és Espanya. Tenim el mateix nivell polític, la mateixa quantitat de xoriços i la mateixa anèmia mental. Som tant o més vagos i reticents a qualsevol mena de canvi.

Més que els espanyols i tot: amb la tonteria de ser més europeus i sofisticats hem creat una raça d'imbècils pagats de sí mateixos que proclamen coses com que "el petit comerciant hi té molt a dir" com si a ningú li importés la seva merda d'opinió, és més, com si la seva merda d'opinió (dir-la, tenir-ne una) fos una gran victòria i un cop l'ha dita ja pogués tornar a casa satisfet d'haver "cantat les quaranta a aquesta colla".

Sabeu els gossos merdosos menjaxones que borden com uns histèrics tot el dia? Com que l'evolució no els ha donat res útil per sobreviure cada vegada que veuen un gos de veritat criden com subnormals a veure si amb el soroll els espanten. Qualsevol altre gos se'ls cruspiria per berenar en cinc minuts, però els gossets merdosos sempre tenen a prop un amo que els posa llacets, els tracta de "cuqui" i els protegeix dels gossos de veritat. Deixa'l sol a la muntanya, a veure si segueix igual de xulo.

Estimats comerciants inútils mentals, us han deixat sols en mig d'un descampat i encara bordeu com si tinguéssiu l'amo al costat. Moriu en silenci o lluiteu, però deixeu de donar pel cul.

Amb afecte,

Endogàmia Virtual: Practicant el veïnatge sostenible des d'el 2005.

Subscribe