6:30 p. m.

Racionalitzar la despesa

Publicado por Aleix |

A Badalona és festa major tot el mes de Maig.

Alguns ho porten millor que d'altres.

Per celebrar-ho, el personal s'ha dedicat el primer cap de setmana a: tirar petards, tocar tambors, disparar trabucs, cridar, pixar i vomitar. Vamos, el que passa en tota festa major.

Ara bé, per què existeixen les festes majors? O, per ser més exactes, per què ENCARA existeixen?

La vostra àvia i l'antropòleg cultural de guardia a Catalunya Ràdio us diran que les festes majors són el darrer reducte de cultura popular, l´únic moment de l'any on tota la comunitat de ciutadans/anes/anus es manifesta com a tal. L'esplendor de l'àgora, la celebració de la cultura mediterrània.

En conseqüència, qualsevol acte o afirmació en contra de les festes majors és, de facto, una agressió contra allò públic, a més d'un exercici de massacre cultural. Ningú que es faci dir d'esquerres pot tenir res en contra de les festes majors, i fins i tot els de dretes ho tenen difícil per allò de les tradicions i tal.

Estupendu, fantàstic. Ara expliqueu-me la diferència entre aquestes imatges:





Coses que tenen en comú:

  • Hi ha molta gent.
  • Són més aviat joves.
  • Van amb la cara tapada i roba esportiva.
  • Hi ha foc i petards.
  • Hi ha bastant merder i més d'un s'amaga o surt corrents.
  • La guardia urbana i la creu roja sel's miren a certa distància.
  • La mateixa persona sol acudir a totes quatre.
  • Totes es paguen amb diners públics.
  • Totes surten l'endemà als telenoticies.

Coses que les diferencia:

  • Les festes majors passen cada any.
  • Les coses del fungol es reparteixen entre Barcelona i Madrid i van com van.
  • Les coses de les manifestacions s'acumulen totes en uns mesos i després es tiren anys sense aparèixer.


Si algú vol dir que a les festes majors ningú pren mal, em sembla que no ha anat a gaires festes majors.

En efecte amics, la gran diferència entre una festa major i un acte vandàlic és la organització.  Un veí a casa seva tindria seriosos problemes per distinguir entre una victòria del barça, un correfoc i una trobada del banc mundial sense consultar el calendari. Una festa major és el que és perquè els cartells que ho anuncien son de l'ajuntament i no de la UGT.

El tema no és què es fa (merder) sinó qui et dóna permís per fer-ho. Una bonica anècdota badalonil il.lustra aquest particular la mar de bé: Com ja sabeu, Badalona té un fastuós alcalde pepero que anuncia les redades per twitter. Bueno, doncs es veu que als demés partits politics la cosa no els fa gràcia i a la que poden li munten un boicot en dates senyalades. L'altre, que també li va la marxa, va decidir  que els actes de la festa major no s'allarguessin més enllà de la una de la matinada, i ja la tenim muntada. Resultat? Divendres a tal hora, el casal independentista de Badalona va organitzar una tamborinada popular, gustosament acompanyada de cridòria i cançons etíliques. En efecte, el casal és a 20 metres de casa meva.

M'en sobren 280.

Van venir els mossos? Es van cremar containers? En Cuní va treure la calculadora per saber quants diners costaria reparar els desperfectes? Doncs no. Com que eren festes, tothom va assumir que es tractava d'un acte popular més i van seguir com si res.

I així, un acte clar de protesta i insubmissió a l'autoritat va convertir-se en part natural de les celebracions antropològiques del nostre caràcter llatí. Hagués pagat diners per una intervenció de la guàrdia urbana, segur que la Rahola hagués sortit l'endemà en defensa de la tradició.

Dit d'un altra manera, la festa major és un seguit d'actes vandàlics aprobats per l'ajuntament, fins i tot quan el mateix ajuntament no els aprova. Però entonces, si un acte vandàlic en festes ja no és un acte vandàlic, perquè seguim tenint els dos? En època de racionalització de la despesa, com és que fem el triple gasto de fungol/manis/festes?

A l'edat mitjana, les festes majors eren l'única vàlvula d'escapament per a la colla de semiesclaus que treballaben com desgraciats a les ordres del senyor de turno. Però ara ja no ens cal res d'això. En primer lloc perquè la meitat directament ja no treballen, però sobretot perquè el futbol i les vagues generals ja acompleixen aquesta funció amb gran eficàcia. Ara que es privatitza tot, els ajuntaments es podrien apuntar un tanto delegant l'organització de les festes al Barça, o encara millor a CCOO. Es guanyarien unes peles i els seus membres sabrien a què es dediquen. De res, aquí estem, per servir.

Endogàmia Virtual: Gresca i xerinola des de 2005.

Subscribe