El gran ull de Pansete ens mostra sovint la realitat de la vida, però no tothom neix amb aquest do. Pel que sembla, alguns neixen amb la capacitat de prendre el pel i els calers a cecs, dèbils mentals i discapacitats perceptius en general.
¡Te lo compro por un dólar!
Fa uns anys, aquests individus superdotats fabricaven mètodes infalibles créixer el pel, tractaments per allargar el penis amb total garantia, màquines que t’aprimaven 10 kilos sense moure’t del sofà, o inversions sense cap risc i un 50% mínim de beneficis. Però com tot evoluciona i, acceptem-ho, els grans talents sempre busquen nous camps per experimentar, aquests prohoms daltònics han trobat una nova manera de forrar-se a costa d’imbècils: fer estàtues i afirmar que son de personatges famosos.
Marc Quinn
Quinn era un anglès d’aquests tirant a artistes que feien coses amb trossos de pedra tant interessants com això:
¡Te la compro por…! eh, espera, NO.
La seva mare i el seu gat mort estaven encantats amb la carrera de Quinn, però la British Telecom no acabava de veure amb bons ulls que li paguessin la factura del ADSL amb quatre roques. Cansat de pagar-se les cerveses a base de vendre’s la sang, Quinn va recordar que té el mateix cognom que un altre artista tan incomprès com ell, però molt més forrat de pasta.
¡Sono io!
Ara si, Quinn va veure la llum, i a costa de favors sexuals indescriptibles va aconseguir prou or per fer això:
Quinn va anar repetint, fins i tot sota amenaça, que era Kate Moss fent ioga. Resultat: exhibició al British Museum i peça valorada en 2,8 milions de $. Quinn segueix pagant a la BT amb pedres, però ara la companyia les accepta i fins i tot li torna el canvi.
Jeff Koons
Sí, aquest Jeff Koons:
Ja es veu a simple vista que aquest paio és un ARTISTA, majúscules i doble subratllat. Al contrari que Quinn, Koons, ja vivia en una mansió enjardinada des de que va aprendre a inflar globus i fer llacets en un curs de formació del Sephora. Però la inspiració, la inquietud artística i la inflació desmesurada de les importacions colombianes van conduir el nostra ARTISTA cap a un magnum opus com n’hi ha pocs:
Sí, és Bubbles i un amic de la família al Palau de Versailles. AL PUTU PALAU DE VERSAILLES. Si això no és ser un ARTISTA, no sé que és, la veritat.
Daniel Edwards
Oh, espera, ara ho sé. Qualsevol picapedrer pot fer una merda d'estàtua i dir que es la Kate Moss, i si regales la coca suficient pots convèncer els francesos per a que et deixin un racó en el seu palauet. Un demostra que és un crack de debò quan fa una cosa d’aquestes, i després un altra, i després un altra, I DESPRÉS UN ALTRA, si segueix vivint del cuento com el primer dia.
Senyores i senyors, el catàleg de Daniel Edwards, sense més comentari que el títol de la obra:
Britey Spears parint, 2006
El primer cagarro de Suri Cruise, 2006
L'autòpsia de Paris Hilton, 2007
El sarcòfag de Oprah Whinfrey, 2008
Anjelina Jolie donant de mamar, 2009
Endogàmia Virtual: La cultura ens la posa dura
1 comentarios:
A jutjar per l'autòpsia de la nostra recatada amiga paris, sembla que el tal edwards interpreta que morirà jugant a fer el ricky martin + melmelada amb el seu putu chihuaua.
probes hombres ricos!
Publicar un comentario