10:15 a. m.

La nova esperança blanca

Publicado por Aleix |

Avui havia de ser un d'aquells dies en que un es lleva, mira el cel grisós i pensa, "un día menys per a la fi".
I, efectivament, una repassada a aquesta cosa anomenada "premsa" confirmava els pitjors auguris. Putin es el segon home més sexy de Rússia, els alemanys es llimen les dents per semblar Condemors...



La canya no és l única cosa ferma, Tovarich


I aleshores, del no res, la llum. Llum incipient, llum que amb prou feines ilumina més ennlà de la tercera fila, però llum. Serà veritat que l'espècie humana encara pot redimir-se?

Un espontani agredeix el guitarrista d'Oasis
Oasis, liderat pels germans Liam i Noel Gallagher, es trobava en plena interpretació de Morning glory, un dels himnes del seu segon disc, (What's the story) Morning glory (1995), quan un dels assistents al concert celebrat diumenge a Toronto (Canadà) va irrompre a l'escenari des de la part del darrere i va clavar una empenta tan forta a Noel que, amb la guitarra a la mà, va caure de nassos sobre els monitors de so.



Ja ho deien a South Park, quan les coses es posen lletges, sempre pots confiar en Canadà.

Endogàmia Virtual: Fent cua pel concert de Melendi.

2 comentarios:

Pansete dijo...

Llàstima que els microfons no recollissin les paraules del tio que colpejava al Noel i que eren: "ui perdoni, no l'havia vist".

Ai, davant l'estultícia sempre ens quedaran les sàvies paraules dels doctors Serra y Bermúdez...

Pissarra Negra dijo...

Això em fa recordar al mític "yo, gordo, tu pequeño" del Bad Religion a Escalarre: Quins grans moments de la història del rock a Catalunya!

És el que té passar-te hores fent cua per un concert, ja sigui d'Oasis, de Melendi o per entrar al Circ de Soleil.

I si no, sempre pot anar a veure el Gay Circus aquell que parlava, porqueyolovalgo.

Subscribe