10:57 a. m.

Drames estiuencs vol I

Publicado por Aleix |

Estimats tots, bé sabeu que l'estiu és una època que afavoreix la reflexió sobre l'espècie humana (o similar). Les llargues hores mortes veient Mujeres y Hombres y viceversa, l'exposició constant a cossos semi nus en diversos graus de descomposició, i altres xocs de la mateixa intensitat, impacten el fràgil caparró del que us escriu sense possibilitat de fuga. Perquè aquí és on recau el drama estiuenc real; un podria arribar a les mateixes conclusions durant l'hivern, però l'activitat el distreu. A l'estiu, un disposa de 24 hores al dia per constatar la misèria humana, sense interrupcions ni aturador.


A Playa Bábaro, entenent-ho tot.

He decidit, doncs, que la millor manera d'eradicar aquests dimonis és vomitant-los tal com raja i resar per que s'escolin pica avall. A l'asuntu pues.

Drames estiuencs Volum I: Meme ve de mema

Una de les pitjors idees que cap individu pot tenir és posar Los 40 Principales a l'estiu. Sé el que em direu i hi estic d'acord; posar Los 40 és una mala idea en qualsevol moment, però amics, la canícula potencia, i de quina manera, la fórmula "high rotation til it kills them" pròpia de la cadena. Estar en un cotxe que només sintonitza 2 emissores a estones, sabent que cada vegada que giris la clau de contacte sonarà Celtas Cortos és quelcom molt proper a una visió de l'infern.

Però no estic aquí per això, sino per fer-vos arribar una noticia terrible: Bebe pot haver-se retirat, però el seu diguem-ne estil s'està reproduint incansablement. La Doctora Thompkins ho explica millor que jo:





"De la mateixa manera que l'abús infantil deixa una empremta emocional tant intensa en l'infant que el fa procliu a reproduir aquesta model de comportament desviat en la seva vida adulta, les lletres i la música de Bebe han generat un sotrac emocional en la joventut espanyola de tal magnitud que ha alterat la seva percepció musical, cultural, lingüística i emocional fins al punt d'implantar en la seva consciència la idea que aquest és un model vàlid i fins i tot desitjable de procedir musicalment parlant."





Més clar l'aigua, amics. Estem envoltats de gent convençuda de que Bebe es un model a seguir. Com no, Los 40 hi està d'acord i ens ho fa saber constantment a través d'aquestes dues perles, un mer avanç del que està per venir.

Beatriz Luengo- Pretendo Hablarte (en cholo)




La enanita de Upa Dance (si no sabeu qui és, encara hi ha esperança per vosaltres) fa veure que és una cantant autèntica i compromesa amb l'actualitat. S'hagués pogut conformar amb ser una pseudoTriunfita més, però no, la nena (o el seu manager) han decidit que l'exit radica en fer de Bebe Light (ara amb un 25% menys de sentit!) amb unes veus franceses amanuchaoades molt lamentables. El video es un despropòsit, es clar, però que volieu? Una niña pija de Hortaleza intentant posar accent extremeny. Pues eso.

Hanna- Como la Vida (a l'infern)

Lo de la Luengo eren els entrants. El plat fort, el que repeteix durant dies sense poder treure't la fortor del damunt és aquest. Agarrense los machos:
Hay una chica en Madrid que sabe cómo abrir las puertas que le ha cerrado la vida a base de "coraje y cojones", como dice la canción. Supongo que llegará el día en el que la música no se etiquete según estilos, sino según los órganos vitales que participen en la creación. Podríamos recorrer una tienda de discos de sección en sección: "Música hecha con el corazón", en la planta primera; "Música escrita con el cerebro", planta segunda; y en la tercera, al fondo, podríamos encontrar una estantería con "Música hecha con las vísceras". Allí habría una foto bien grande de Hanna mirando desde arriba al resto de competidores. Y competidoras.

Aspirant a numero 1 seguint l'exemple

Si, si textual de la seva web oficial. Amb una intro així, ja friseu per escoltar-la, eh marranos? Read and repeat after me:

Yo quería ver el cielo como yo lo vi al nacer
azulito con esmero y sin basura y
sin la mierda del país que se esta cargando el cielo y me esta jodiendo a mi
y m esta jodiendo a mi
voy queriendo renacer inventando mis canciones
voy siguiendo tus pasitos a ver si m dan lecciones
y no puedo porque no quiero porque en el fondo m da miedo
de esta vida que me viene y que no me la merezco
no m la merezco
ahh...
ESTRIBILLO
y empecé a ser fuerte como no a ser valiente
y empecé a correr sin pensar en el ayer
y empecé a ser fuerte a llevarme la corriente
y empecé a comprender que la vida son dos días
y que el miedo no te deja andar ni ver
no te deja andar ni ver

Buscare la solución a mis problemas
y con mi amor no me quitaré el sombrero hasta que no te lo hayas quitado tu primero
y empezaré a ser fuerte y empezare a crecer
y a sonreír a la vida que me viene
no la dejare atrás eso no me conviene
me conviene ser fuerte sobre todo no rebelde
que ya me la he quitado que ya me la he quitado la coraza del pasado

y empecé a ser fuerte como no a ser valiente
y empecé a correr sin pensar en el ayer
y empecé a ser fuerte a llevarme la corriente
y empecé a comprender que la vida son dos días
y que el miedo no te deja andar ni ver
no te deja andar ni ver
y es que el miedo no te deja andar ni ver

Yo quería ver el cielo como yo lo vi al nacer…


Dificil afegir res mes? Doncs sapigeu que el misstage valent de la Hanna Montana aquesta ha arribat tan al fons (a la dreta) dels cors que és, asseieu-vos, la cancó oficial de la Vuelta a España 2008. Tal cual. Krafwerk encara está treient espuma per la boca.

I la marxa de les Bebeñeques continua...



Endogàmia Virtual: Si les teves orelles t'ofenen, arrancate-les.

1 comentarios:

Pansete dijo...

Li tinc dit: no hi ha res millor que quedar-se a casa veient porno per internet. Però vosté res... ni cas!

Subscribe